La festa de Sant Antoni no és una invenció moderna

PACO VIVES

Li vaig ensenyar a un company la foto de les taules parades al polisportiu per al sopar de la festa de Sant Antoni que ens va enviar Emili i em va preguntar:

– On és això? – A Vallibona.

Feia tant de goig que em digué:

– Bé, home. Que quanta gent viu a Vallibona?

– A l’hivern no arriben a cinquanta persones. – I per a quanta gent són aquestes taules?

– Per a prop de tres-cents. És la festa de Sant Antoni i acudeixen tots els vallibonecs absents i amics dels absents.

La festa no és una invenció moderna. La festa és tan antiga com antic és el desig del cor dels homes de ser feliços. La festa és una creació humana perquè l’home és per naturalesa” Homo Festivus”.

La festa de Sant Antoni és especial als Ports. És una de les festes més antigues que remunta el seu origen a l’època Medieval. És la principal festa de l’hivern en tots els pobles i guarda elements comuns entre ells, encara que cada un té la seua singularitat.

Les Santantonades són una festa popular i tradicional que se celebra als voltants del dia de Sant Antoni. La comarca dels Ports és la zona on aquesta festa té més presència. Malgrat el progressiu despoblament, l’arrelament de les tradicions i l’adaptació als nous contextos socials i festius han permés que, actualmente, tots els pobles de la comarca (Castellfort, Cinctorres, Forcall, Herbers, la Mata, Morella , Olocau, Palanques, Portell, Sorita, la Todolella, Vallibona i Villores) encara celebren d’una manera o d’una altra la Santantonà.

Jo no sé lo que és més important de la festa de Sant Antoni a Vallibona. Si ho preguntem segurament que cadascú assenyalarà una cosa diferent: Que si el dia de la malea i el seu esmorzar, que si la plantada de la barraca, que si la Missa i la Processó de les teies, que si la benedicció dels animals, que si Sant Antoni i el ball dels diables, que si la crema de la barraca …

Jo em vaig a fixar en prop de tres-centes persones que van seure a taula per a sopar. Seure a taula per compartir uns aliments és una de les costums més arrelades en les societats humanes. Compartir taula ens uneix, reforça els vincles socials i, en ocasions, ens ajuda a crear records imborrables. A Vallibona hi tenim costum de seure a taula tots junts.

Jo no sé lo que és més imporant de la festa de Sant Antoni, lo que si sé és que aquesta festa, per lluny que estiguem del poble, ens ajuda a tots a sentir-nos més poble, més vallibonencs. Valoro el treball de tots els que han col·laborat en la preparació i celebració de la festa. I valoro també les fotos i videos que s’han enviat pertot arreu. Tot ajuda. Moltes gràcies.

Vallibona reviu la devoció de Sant Antoni: més de vint anys de tradició recuperada

Pacte a Portell per traslladar de lloc la foguera de Sant Antoni

La Mata recupera la subhasta de la ‘xulla’ i amb polèmica per la ubicació de la ‘foguera de les tronques’