Un Yellowstone europeu?

 ESQUERRA REPUBLICANA VINARÒS

Un Yellowstone europeu?

L’anomenat projecte “Maestrazgo-Ports” pretén convéncer els habitants d’aquestes terres que la via per revertir el despoblament, la pobresa i l’aïllament passa per convertir-se en un  “producte turístic” anomenat el Yellowstone europeu.

El biòleg Ignacio Jiménez, inspirador del projecte, proposa d’incrustar-hi fauna salvatge, fins i tot el bisó. Aquest biòleg valencià ja va coordinar projectes per a reintroduir espècies salvatges a l’Amèrica del Sud, com ara el Proyecto Iberá, de la fundació Conservation Land Trust. Per a tal fi, les comunitats guaranís van ser expulsades del seu ancestral territori, sacrificades per a crear un parc nacional.

La campanya promocional al Mas de Barberans i Rossell ha suscitat l’escepticisme, la suspicàcia i el rebuig, davant la manca de concreció i la sospita, ben fonamentada, que tot forma part d’una operació de màrqueting dissenyada per inversors aliens al territori, però zelosos per fer negoci “sense afany de lucre”.

Pangea Consultores SL, l’empresa que elabora els informes de viabilitat, va col·laborar amb la Generalitat Valenciana en un pla d’acció forestal que va obrir la porta a l’explotació privada dels boscos. La Fundación Global Nature, responsable d’un informe mediambiental a la Zerrichera (Múrcia), ha estat involucrada en casos de corrupció urbanística. Wyss Foundation, fundada pel multimilionari empresari suec Hansjörg Wyss, s’enfronta a la resistència dels pobles indígenes al projecte del magaparc de l’Aconcagua.

Aquests cants de sirena al progrés per a atraure’s uns pobles aclaparats per un futur incert anuncien l’arribada de voraços i cobdiciosos inversors. La pervivència d’aquest territori amb tot el patrimoni natural, cultural  i històric perilla si els promotors d’aquest projecte de turistificació amb rostre ecològic convencen els governs autonòmics o municipals.

Els que vivim a la costa ja hem experimentat les conseqüències funestes d’un model econòmic basat en el turisme de masses, l’especulació urbanística i la destrucció del paisatge, on es concentra la proporció més elevada de precarietat laboral i els més alts índexs de misèria del nostre país. Amb la costa degradada i explotada fins al darrer metre quadrat, el paisatge sublim d’aquestes terres ha captivat els grans inversors per a promocionar-lo i rendibilitzar-lo: és a dir, per a destruir-lo.

Al llarg de la història la gent d’aquestes terres ha viscut i ha treballat en un territori agrest, auster i salvatge davant la indiferència, negligència i oblit dels governs de torn. Aquestes terres exigeixen la pervivència d’un veïnat arrelat i respectuós amb el medi natural, que treballe i es guanye la vida amb dignitat i que ningú de fora amb la retòlica del progrés i la cobdícia indissimulada li impose les condicions de viure per a satisfer el safari d’una minoria.