Enric Ramiro Roca (enricramiroroca@gmail.com) amb la col·laboració de Yamila Tores Padilla. Natural de Dos Caminos. San Luis (CUBA), resident a València
Nelo era un bon xic de Rafelbunyol però a qui la sort no li acompanyava. Orfe de pare, es guanyava la vida de jornaler per a mantindré a sa mare i una germaneta, però tingué un accident que el deixà coix. Aquesta mala fortuna feu que ningú el volguera contractar encara que tots els dies anava a la plaça del poble per si eixia alguna feina.
Provà en altres pobles on no el coneixien i tingué sort… el primer dia. No podia dissimular la coixera i cada vegada anava més lluny i ja no li compensava el viatge. Provà en Foios, Bonrepós i Mirambell, Montcada, Nàquera… inclús va arribar a Moncofa, però res de res.
Desesperat de la vida, va sentir que buscaven gent per anar-se’n a Cuba i s’enrolà en l’exèrcit. Això li va donar ganes de viure, de tindre un ideal i també els diners que li donaren per lliurar a un senyoret que li va pagar per a que ocupara el seu lloc. Nelo li donà tots els reals a sa mare i a primers de setembre inicià el viatge cap a l’illa amb unes espardenyes noves, un màuser i una motxilla al llom.
A la seua arribada, tot era una festa en l’Havana i d’allí a la ciutat de Bayamo, sembla que anomenada així per la presència de bayams, arbres de la saviesa, frondosos i de bona ombra. Però a Nelo, no li servia de molt perquè no en tenia a prop, i la calor era insuportable especialment quan anaven de maniobrers per la selva i zones pantanoses. Entre la inadequada vestimenta i les espardenyes, quedava ple de fang que es barrejava amb la suor i les picadures dels temibles insectes tropicals. Del que no es queixava massa era del menjar, escàs però segur, amb una diària “tajada” que consistia en arròs barrejat amb cansalada i cigrons i el que podien tirar de carn que pillaven per la zona.
Però eixa incòmoda tranquil·litat es va truncar la nit del 9 d’octubre de 1868, quan en el “ingenio” de La Demajuaga, l’insigne Carlos Manuel de Céspedes donà a conèixer el Manifiesto de la Junta Revolucionaria de la Isla de Cuba, mal anomenat Crit de Yara. En ell, s’exigia la independència basada en la igualtat de totes les persones blanques o negres, cubanes o espanyoles, una idea propugnada pel Padre Félix Varela al defensar l’abolició de l’esclavitud. Els 600 “mambises” cubans que es varen juntar mal armats però molt il·lusionats, pretenien conquerir el port de Manzanillo, però una profunda reflexió del seu líder, els va fer canviar d’objectiu i decidir-se per “ocupar” Sierra de Naguas, on per un costat augmentarien les seues forces i per un altre, seria fàcil l’objectiu perquè tan sols hi havia un capità i cinc soldats.
Alertats els espanyols, una columna de l’exèrcit fortament armada va eixir de la ciutat de Bayamo i Nelo amb ells, per reforçar Manzanillo on se suposava que anaven a atacar els insurgents. Tanmateix, les fortes ruixades feren que cap dels dos grups arribaren a la seua destinació sinó que es trobaren en Yara, on sota una intensa pluja, el patriotes cubans foren massacrats per la superioritat espanyola.
Així, s’acabà la primera contrada entre els dos bàndols amb una gran festa per a les tropes espanyoles a l’entrar en la ciutat de Manzanillo on els terratinents i la burgesia de la ciutat varen engalanar els carrers per rebre l’exèrcit i pensaven que ja estava tot solucionat.
Resulta curiós com de vegades podem pensar en haver arreglat un conflicte amb una xicoteta victòria que després provocaria milers de morts, la majoria per malalties, i que finalitzà amb la independència de Cuba i la desfeta del quedava del gloriós Imperi Espanyol. En total moriren 32500 espanyols, entre ells milers de valencians, dels quals 22550 per malalties.
No hauríem d’oblidar eixa perspectiva històrica i per això en ocasions se celebren derrotes com a record d’un futur que mai està tancat per molts vestigis que considerem. Sempre hem de deixar una porta oberta a l’esperança en un futur que no està escrit i que ens sorprèn a través de la Covid actualment, però que en altres ocasions ho ha fet amb la caiguda del mur de Berlín, la independència de Portugal i mil i un temes.
Foto Calle quinta. El portal que es veu, és la part de darrere de l’hospital provincial. Ciego de Avila. Cuba. Leyanis Serrano Torres
https://www.vinarosnews.net/un-pais-dhistories-viii-es-seminograma-de-mon-tio/