PACO VIVES
Sense dones es va quedar Vallibona … i despoblada hagués quedat, si un dia, el Sr. Alcalde no hagués buscat solució. Va reunir tots els fadrins del poble i , tots junts, van anar a casa del Sr. Rector per pregar-li que els acompanyés a l’ermita de la Mare de Déu de la Font, de Pena-Roja de Tastavins, per demanar-li que s’apiadés d’ells i els ajudés a trobar unes xiques que volguessen ser les seues dones i anassen a viure amb ells a Vallibona.
Així ho conta Desideri Lombarte en l’obra de teatre “Pena-Roja i Vallibona, pobles germans”, obra que es representa a Pena-Roja el dia de la Rogativa.
Però, qui eren aquests xics?
Uns xics molts valents i decidits. Estimaven tant al poble que no dubtaren en caminar set hores anant del riu Cérvol al de Tastavins, del regne de València al regne d’Aragó … per trobar solució en primer lloc a la seua situació personal i després a la del poble.
Mn. Pinyol li digué a la tia Petronil·la el dia del casament: -No em pensava que tot hagués estat tan fàcil. Ahir, venint de Vallibona, ho pensava … Quan eixos xiquets van vindre a casa, jo tenia els meus dubtes, però a ells no els ho podia dir, estaven massa entusiasmats, vaig tancar els ulls i ho vaig deixar tot en mans de nostre Senyor. La tia Petronil·la contestà: -Són molt bons xics. Tot aquest temps que han estat amb natros ens han ajudat en tot, s’han fet d’apreciar de tota Pena-Roja.
Tenien molta pressa: -Lo que hem de fer, fem-ho prompte. Quan Mn. Pinyol els diu que han de preparar la pregària a la Mare de Déu, què majos són! Ells digueren: Sols demanem que siguen unes bones xiques, tot lo demés no importa!
Colàs digué: -Jo voldria a més a més que sigue bonica, que tingue bona veu, però que no parlo massa. Cipriano: -Que sigue jove i animada que renclós ja ho sóc jo. Elies, que es espardenyer, s’ofereix a portar espardenyes per a totes i també demana que sigue un bona mare de família. No podia faltar la nota d’humor, la posa Marc, demana una dona prima i alta, alegre i balladora, que gorda i rabassuda, trista i panda ja s’ho farà quan es faça vella. Tots aplaudeixen.
Mn. Pinyol diu al Sr. Alcalde que s’han acabat els seus maldecaps: -Aquesta joventut està plena de vida! Són massa bonics els seus desitjos perquè la Mare de Déu no els escolto!
Quan després del casament les xiques diuen als xics: -Ara que som les vostres dones, dieu-nos com és la vostra vila. I ells amb tota l’alegria del món es tornen poetes i diuen:
-La vila és xicoteta, però bonica i clara. Entre singles ficada. Mirant al mar, discreta, de cara al sol, plantada. Vallibona està al centre del triangle que formen el Principat de Catalunya i els Rehnes de València i d’Aragó. Per anar-hi d’aquí, s’hi va camí del mar, per serres i moles. Bon camí, lo camí de llevant.
El Cervol regue els horts. Als horts hi ha tota classe d’hortalisses. Poble voltat de fonts d’aigües fresques. Eixa és la nostra vila, menuda i amagada, però clara i bonica.
Quan arribareu allí, des d’els singles del Grau, voreu la vall tan bona que direu: Mireu, Vallibona! Quedem-nos sempre aquí!
Foto de portada: assaig de l’obra de teatre, 2019
Vallibona i Pena-roja ja ho tenen tot a punt per a la històrica Rogativa del 2026