BARTOMEU ROIG, fotos E.F. (de les obres, entre Benicarló i Vinaròs)
El corredor mediterrani és una de les apostes nacionals més ambicioses dels darrers anys en matèria d’infraestructures. Una actuació tan complexa també té una part negativa: l’acumulació de retards als calendaris de les obres. L’any 2026 seria decisiu a Castelló, amb la finalització d’algunes adequacions i avenços significatius en altres. Ara, l’ens gestor de les infraestructures ferroviàries, Adif, rebaixa les expectatives, de manera que els usuaris hauran de conviure amb la provisionalitat, almenys fins a finals del 2027.
De forma periòdica, Adif publica un document en què es detallen les restriccions de capacitat a la xarxa ferroviària nacional en funció de les obres previstes. Fins ara s?havia programat una mesura històrica a Castelló, que era el tall total del servei durant cinc mesos entre la capital de la Plana i Tarragona. La mesura es justificava per la necessitat de canviar l’amplada de les vies a l’estàndard internacional. L’operació estava contemplada del novembre del 2026 a l’abril del 2027.
L’última actualització d’aquest document, publicada a finals de març, dóna un gerro d’aigua freda sobre aquestes previsions, perquè el tall s’ajorna d’abril a setembre de 2027. Com a molt aviat, les obres no estaran llestes fins que s’acabi el 2027. Els treballs van començar el juny del 2022, per la qual cosa la seva execució s’allarga. Quan es van adjudicar els treballs es va anunciar que durarien tres anys, amb dues fases de 18 mesos cadascuna, i posteriorment es va ampliar el termini total a 55 mesos.
Al principi tampoc estava previst el tall total de les vies. Va ser el ministre de Transports, Óscar Puente, qui ho va anunciar per primera vegada en una jornada empresarial a Castelló, organitzada per Mediterrani. En aquell moment es va defensar la mesura per la necessitat d’accelerar els treballs.
Abans d’aquest tall complet s’esperen més afeccions al servei. Durant el primer trimestre del 2027 hi haurà “actuacions de preparació per al futur canvi d’ample entre Castelló i Vinaròs”, fet que suposarà talls nocturns de vuit hores, més el “tall d’una via alterna en dos trajectes consecutius”. No es descarten actuacions addicionals, com ja ha passat en els últims temps, amb la interrupció del servei en caps de setmana i la substitució per trajectes amb autobús, que implica viatges més llargs.
El sindicat CGT, que té una important presència entre els treballadors ferroviaris, opina que a les obres del corredor “hi ha tants fronts oberts, que és normal que no aconsegueixin tancar-ne cap, mentre el servei empitjora, és menys fiable i de pitjor qualitat”.
Ja al gener, el col·lectiu Ferrmed, que des de fa anys lluita per accelerar el corredor mediterrani, ja va advertir el temor que la planificació “s’executi amb més lentitud”. El seu president, Joan Amorós, va afirmar arran de la crisi de l’alta velocitat per l’accident d’Adamuz que el corredor “no és una prioritat, i s’ha relegat a obra de segona; s’ha prioritzat la connexió de províncies a Madrid amb l’AVE a tenir llest el corredor de nord a sud, com seria lògic”.
Amb l’ampliació de les obres entre Castelló i Tarragona, es demora l’anunci que ha de fer el Ministeri de Transports sobre els serveis alternatius per carretera durant aquests cinc mesos de tall a les vies. De moment, no hi ha cap licitació per planificar aquesta qüestió.
Més a MEDITERRÁNEO.