PACO VIVES
No, no hi aniré. En tinc moltes ganes però no puc anar. Agraeixo a Emili l’article que ha publicat anunciant el dia de la Malea, el dia de la Festa i els actes programats. Val la pena tenir un periodista de casa.
Tot està reviscolat. Quan era menut m’agradava molt veure baixar pel davant els matxos carregats de la Malea per a fer la Barraca. La nit de Sant Antoni es feia una processó pels carrers amb els matxos del poble Als ulls d’un xiquet menut era impresionant. A la porta ara de casa Ramoncita es representava la Vida de Sant Antoni.
Fa dos anys el qui ara fa de Sant Antoni em va preguntar si podríem recuperar el text de la Vida. Li vaig donar el text de la Vida que representen a Morella, que em van dir que antigament es representava a tots els pobles de la comarca dels Ports. M’agradaria també que es pogués recuperar.
La Festa de Sant Antoni és la festa de l’hivern, hivern sí, però quan el dia ja guanya en claror. Com diu la dita popular: “Per Sant Antoni un pas de dimoni”. Les festes sempre han tingut molta importància en la vida dels pobles. Hi ha festes tradicionals i festes populars. Les tradicionals són les que es fan les mateixes cada any, diríem des de sempre, per les mateixes dates. I quan aquestes festes se celebren amb la participació de tot el poble són també festes populars. A Vallibona la festa de Sant Antoni és tradicional i popular. Una vegada més s’omple el poble de gent. La festa i el treball són les dues cares d’una moneda, la festa sense el treball seria molt avorrida i el treball sense la festa seia una esclavitut.
Des de temps immemorial, quan l’home va descobrir l’agricultura, el gran descobriment de la història de la humanitat, i va saber que si sembrava les llavors tindria més aliments i no caldria ser nòmada, anant canviant de lloc per a viure, es podria establir en un lloc, és a dir deixaria de ser merament recolector i si lograva caçar els animals vius i els domesticava, deixaria de ser merament caçador. Des d’aleshores ençà l’home ha tingut sempre cura dels dels animalets, uns per a treballar i altres de compañía.
Com hi havia molts de matxos, es feia la benedicció dels matxos i també se’ls donava a tastar la “coqueta”. Ara es beneeixen tota clase d’animalets. La benedicció és un desig de què els animalets de companyia i de treball siguen sempre molt ben tractats.
Torno a dir-ho, aquest any jo no podré anar a Vallibona per la festa de Sant Antoni. Els que hi puguen anar, no us ho perdeu. Que ho passeu molt bé.
Vallibona es prepara per a un Sant Antoni fidel a les seues arrels