Vinaròs News

Històries d'avui en dia

Jaciments arqueològics de Vinaròs afegits a l’inventari de la Conselleria de Cultura (VI): Búnker del moll de Llevant Jaciments arqueològics de Vinaròs afegits a l’inventari de la Conselleria de Cultura (VI): Búnker del moll de Llevant
Col·laboració especial DAVID LÓPEZ (*), amb Alfredo Gómez (historiador) i Jorge Gombau (Pilot de drone) El búnquer del moll de Llevant, formava part d’un... Jaciments arqueològics de Vinaròs afegits a l’inventari de la Conselleria de Cultura (VI): Búnker del moll de Llevant

Col·laboració especial DAVID LÓPEZ (*), amb Alfredo Gómez (historiador) i Jorge Gombau (Pilot de drone)

El búnquer del moll de Llevant, formava part d’un sistema militar de defensa de la Guerra Civil, que anava des del delta de l’Ebre fins a Peníscola. Aquesta línia fortificada de la costa, va ser construïda pel batalló d’obres i fortificacions núm. 9 de Castelló, de l’exèrcit Republicà, entre finals de l’any 1936 i el mes d’abril de 1937; sota la direcció del comandant Antonio Berga Medrano, depenent de la Comandància del Cos d’Enginyers de Castelló.

La funció d’aquest sistema de fortificació litoral, amb nius de metralladores en búnquers, entre altres elements, era la de formar part de la defensa davant l’amenaça d’un possible desembarcament de tropes d’infanteria del bàndol Nacional en la costa del Baix Maestrat, per la importància estratègica del port de Vinaròs al sud de l’Ebre.

Aquest segon búnquer del port al moll de Llevant es localitza camuflat en l’escullera a més de 500 m de la línia de costa, construït amb maçoneria irregular, abundant ciment i revestiment de rajoles massisses a l’interior. Trobem l’accés en la plataforma inferior de la cara est del mur original del moll, on unes escales descendents ens porten a un passadís de 80 cm d’amplada i 2,15 m d’alçada màxima, amb un sostre de volta de canó. El passadís gira en angle recte a la dreta on trobem un petit espai de magatzem a l’esquerra i tot seguit l’àmbit de planta circular del niu de metralladores, amb un diàmetre d’1,80 m i tres àmplies obertures que permetien cobrir una panoràmica de 180 graus, en la zona de la platja del Fortí. També conserva la coberta en cúpula de formigó.

BIBLIOGRAFÍA

Fotografies aèries amb drone: Jorge Gombau. GeoDrone Air – Vinaròs (geodroneair@gmail.com).

Gómez Acebes, A. (2014): Los bunkers de la costa de Vinaròs en el contexto de la Guerra Civil de 1936. Fonoll, nº15. Butlletí de cultura d’Amics de Vinaròs.

Antonio Arnau, Xavi Forner (Conferència 16.04.2016): Les fortificacions de la Guerra Civil a Vinaròs. Centro de Documentación de la Guerra Civil de Vinaròs. Fundació Caixa Vinaròs.

Archivo General Militar de Avila. Seccion Guerra Civil.Centro documental de la memoria histórica (Salamanca).

(*) Arqueòleg david.arqueoleg@gmail.com

Jaciments arqueològics de Vinaròs afegits a l’inventari de la Conselleria de Cultura (V): Búnker de Sòl de Riu

Comparteix