Vinaròs News

Històries d'avui en dia

Jaciments arqueològics de Vinaròs afegits a l’inventari de la Conselleria de Cultura (V): Búnker de Sòl de Riu Jaciments arqueològics de Vinaròs afegits a l’inventari de la Conselleria de Cultura (V): Búnker de Sòl de Riu
Col·laboració especial DAVID LÓPEZ (*), amb Alfredo Gómez (historiador) i Jorge Gombau (Pilot de drone). El búnquer de Sòl de Riu, formava part d’un... Jaciments arqueològics de Vinaròs afegits a l’inventari de la Conselleria de Cultura (V): Búnker de Sòl de Riu

Col·laboració especial DAVID LÓPEZ (*), amb Alfredo Gómez (historiador) i Jorge Gombau (Pilot de drone).

El búnquer de Sòl de Riu, formava part d’un sistema militar de defensa de la Guerra Civil, que anava des del delta de l’Ebre fins a Peníscola. Aquesta línia fortificada de la costa, va ser construïda pel batalló d’obres i fortificacions núm. 9 de Castelló, de l’exèrcit Republicà, entre finals de l’any 1936 i el mes d’abril de 1937; sota la direcció del comandant Antonio Berga Medrano, depenent de la Comandància del Cos d’Enginyers de Castelló.

La funció d’aquest sistema de fortificació litoral, amb nius de metralladores en búnquers, entre altres elements, era la de formar part de la defensa davant l’amenaça d’un possible desembarcament de tropes d’infanteria del bàndol Nacional en la costa del Baix Maestrat, per la importància estratègica del port de Vinaròs al sud de l’Ebre. Aquest búnquer de Sòl de Riu es troba excavat en el mateix sostrat de graves compactes del terreny, conformant un conjunt subterrani amb un corredor d’accés i un passadís que comunica tres àmbits de planta rectangular que donen al tall del penya-segat en diverses direccions.

Les parets es troben enfoscades amb ciment i en la part superior s’aprecien les empremtes dels troncs o bigues que formaven la coberta, que no s’ha conservat. Tots els àmbits del complex es troben parcialment reblits per més d’un metre de sediment, si considerem que l’alçada per poder caminar pel seu interior seria d’1,85 m. L’amplada dels corredors és de 80 cm, i els tres àmbits són de planta rectangular, de 3 m de llargària i 1,75 m d’amplada. En aquests àmbits, es constaten indicis de murs, parcialment conservats, en els cantons que miren al penyasegat. La fràgil fàbrica d’aquest búnquer i la seva situació, fa pensar que es tracta d’un búnquer de control i vigilància.

BIBLIOGRAFÍA
Fotografies aèries amb drone: Jorge Gombau. GeoDrone Air – Vinaròs (geodroneair@gmail.com).
Gómez Acebes, A. (2014): Los bunkers de la costa de Vinaròs en el contexto de la Guerra Civil de 1936. Fonoll, nº15. Butlletí de cultura
d’Amics de Vinaròs.
Antonio Arnau, Xavi Forner (Conferència 16.04.2016): Les fortificacions de la Guerra Civil a Vinaròs. Centro de Documentación de la Guerra
Civil de Vinaròs. Fundació Caixa Vinaròs.
Archivo General Militar de Avila. Seccion Guerra Civil.Centro documental de la memoria histórica (Salamanca).
(*) Arqueòleg david.arqueoleg@gmail.com

Jaciments arqueològics de Vinaròs afegits a l’inventari de la Conselleria de Cultura (IV): Búnker de la Roca de la Gavina

 

Comparteix

Vinaròs News

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies