Vinaròs News

Històries d'avui en dia

El doctor Conrado Martínez parla de “La sorprenent història genètica dels europeus” El doctor Conrado Martínez parla de “La sorprenent història genètica dels europeus”
Dintre del cicle Alfred Giner Sorolla de la Seu Nord de la Universitat Jaume I de Castelló, l’Auditori Carles Santos va acollir ahir la... El doctor Conrado Martínez parla de “La sorprenent història genètica dels europeus”

Dintre del cicle Alfred Giner Sorolla de la Seu Nord de la Universitat Jaume I de Castelló, l’Auditori Carles Santos va acollir ahir la conferència “La sorprenent història genètica dels europeus”, a càrrec del llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Navarra, Màster en Ciències Biològiques per la Universitat de Oregon, Màster en Antropologia Biològica i doctor en Genètica Humana per la Universitat d’Oxford, Conrado Martínez.

Durant la conferència va fer un extens repàs dels orígens dels europeus que es remunten des del Paleolític, ara fa més de 45.000 anys i com amb els pas dels anys, a través de l’arribada de noves poblacions, han anat evolucionant. Segons detallava Martínez gràcies als estudis de la genètica en els esquelets, anomenat Paleogenòmica, s’ha pogut descobrir que les persones del Paleolític, que habitaven el sud d’Europa degut a la glaciació que patia la resta del continent, eren altes, de pell fosca i ulls clars.

Durant el Neolític Europa va rebre grans moviments migratoris provinents de la zona d’Anatòlia on van desenvolupar l’agricultura, segons Martínez contràriament al que sembla, al convertir-se en persones sedentàries que depenien exclusivament del cultiu de cereals, van tenir una pitjor alimentació. Com a conseqüència, la pigmentació de la pell es va fer més clara per a facilitar l’absorció de la Vitamina D a través del sol i evitar així la deformació dels ossos, una malaltia coneguda com a raquitisme. Cal destacar que a banda de tenir la pell més clara, també eren persones més baixes i tenien els ulls foscos.


Com diem, aquest gran moviment migratori provinent de l’Anatòlia es va barrejar amb els europeus, fet que va canviar les característiques físiques de les persones, que van passar a ser més baixes, tenir la pell més clara i els cabells i ulls foscos. Martínez comentava que gràcies als estudis genètics s’ha comprovat que un terç del genoma dels europeus descendeix del primers pobladors del Paleolític, un segon terç dels migrants d’Anatòlia quan van arribar al Neolític i el tercer que falta, després d’anys d’investigacions es va descobrir que provenia de l’Àsia.

Aquets nous migrants asiàtics eren coneguts com els iamna que es van estendre per tota Europa durant l’Edat el Bronze gràcies a disposar d’una tecnologia superior, carros i cavalls. Els iamna van tenir un fort impacte arribant a conformar el 75% de la població, on cal destacar que es caracteritzaven per ser de pell clara, tenir majoritàriament els ulls foscos i sobretot els cabells rossos. Aquestes persones provinents de l’Àsia van ser les que van aportar l’últim terç del genoma que forma part dels europeus.

Martínez assenyalava que gràcies a la genètica, en concret a l’estudi del cromosoma Y present en els homes, s’ha comprovat que actualment la majoria dels europeus occidentals compten un 75% del genoma provinent dels iamna, un 22% dels migrants d’Anatòlia que van arribar durant el Neolític i 3% dels pobladors del Paleolític. Gràcies a aquesta extraordinària barreja produïda al llarg de milers d’anys els europeus tenim l’aspecte actual.

Comparteix