Vinaròs News

Històries d'avui en dia

Jaciments arqueològics de Vinaròs afegits a l’inventari de la Conselleria de Cultura (IV): Búnker de la Roca de la Gavina Jaciments arqueològics de Vinaròs afegits a l’inventari de la Conselleria de Cultura (IV): Búnker de la Roca de la Gavina
Col·laboració especial DAVID LÓPEZ (*), amb Alfredo Gómez (historiador) i Jorge Gombau (Pilot de drone). Les actuals restes d’aquest búnquer de la Roca de... Jaciments arqueològics de Vinaròs afegits a l’inventari de la Conselleria de Cultura (IV): Búnker de la Roca de la Gavina

Col·laboració especial DAVID LÓPEZ (*), amb Alfredo Gómez (historiador) i Jorge Gombau (Pilot de drone).

Les actuals restes d’aquest búnquer de la Roca de la Gavina, formaven part d’un sistema militar de defensa de la Guerra Civil, que anava des del delta de l’Ebre fins a Peníscola. Aquesta línia fortificada de la costa, va ser construïda pel batalló d’obres i fortificacions núm. 9 de Castelló, de l’exèrcit Republicà, entre finals de l’any 1936 i el mes d’abril de 1937; sota la direcció del comandant Antonio Berga Medrano, depenent de la Comandància del Cos d’Enginyers de Castelló.

La funció d’aquest sistema de fortificació litoral, amb nius de metralladores en búnquers, entre altres elements, era la de formar part de la defensa davant l’amenaça d’un possible desembarcament de tropes d’infanteria del bàndol Nacional en la costa del Baix Maestrat, per la importància estratègica del port de Vinaròs al sud de l’Ebre.

Es tracta d’un dels búnquers millor conservats del terme. Està construït sobre un sortint de roques de la plataforma litoral, amb accés per una galeria coberta en arc de canó de rajoles massisses, de 8 m de llargària i 1 m d’ample, amb murs de 80 cm i una capa de formigó sobre la coberta. Aquesta galeria arriba fins a un petit espai de magatzem i un passadís que connecta amb dos nius de metralladora de planta circular. El passadís, d’un metre d’amplada i 1,85 m d’alçada, conserva parts de la coberta en volta de canó i dóna accés al niu 1, a la dreta, i al niu 2, mitjançant una escala descendent. Els dos nius de metralladora són àmbits de planta circular amb un diàmetre intern de 2 m, i murs d’un metre d’amplada, que controlaven tant la platja del Clot com l’entrada del port des de la costa i el moll de ponent.

El conjunt està bastit amb maçoneria irregular del conglomerat rocós litoral, travada amb ciment, recobert per diverses capes de formigó i revestit a l’interior amb rajoles massisses, emprades també per la coberta. El paviment és de ciment, i en les parets de l’interior, en diverses parts del passadís, s’observen restes de pintura groga, possiblement original. A l’exterior d’aquest búnquer, cal destacar l’abundant presència en superfície d’escòria de ferro, en el vessant nord-oest.

Sembla que amb posterioritat, l’interior va enlluir-se i es va pintar de blanc. En l’actualitat l’accés per la galeria es troba tapiat i el panell informatiu municipal no s’ha conservat.

BIBLIOGRAFÍA

Fotografies aèries amb drone: Jorge Gombau. GeoDrone Air – Vinaròs (geodroneair@gmail.com).

Gómez Acebes, A. (2014): Los bunkers de la costa de Vinaròs en el contexto de la Guerra Civil de 1936. Fonoll, nº15. Butlletí de cultura

d’Amics de Vinaròs.

Antonio Arnau, Xavi Forner (Conferència 16.04.2016): Les fortificacions de la Guerra Civil a Vinaròs. Centro de Documentación de la Guerra

Civil de Vinaròs. Fundació Caixa Vinaròs.

Archivo General Militar de Avila. Seccion Guerra Civil.Centro documental de la memoria histórica (Salamanca). Salamanca).

(*) Arqueòleg david.arqueoleg@gmail.com

Jaciments arqueològics de Vinaròs afegits a l’inventari de la Conselleria de Cultura (III): Búnker de la punta de les Salines

Comparteix

Vinaròs News

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies