Històries del blanc i negre- Capítol 21 Casa Sendra
HISTÒRIES EN BLANC I NEGREVINARÒSVINARÒS MAIL 21 octubre, 2026 Vinaròs News
MARIANO CASTEJÓN
La Casa Sendra de Vinaròs, situada a la plaça Jovellar, és una obra emblemàtica del modernisme valencià. L’edifici va ser construït l’any 1912 pel mestre d’obres J. Ribera per encàrrec de l’industrial de la localitat J. Sendra Bonet.
La Casa Sendra és un exponent magnífic del modernisme. Destaca pel treball de ferro forjat en els balcons amb rica decoració de flors, partitures i instruments musicals. La decoració de la façana amb rajoles disposades verticalment, motius florals i ornamentació de tipus geomètric. J. Sendra era propietari d’una foneria de ferro, amb patents i invents que van ser premiats en diverses exposicions internacionals.
La primera fotografia, basant-nos en els anuncis que pengen de la façana (especialment els premis de la loteria i la referència a la revista San Sebastián), correspon amb tota probabilitat als anys 20 o inicis dels anys 30 del segle XX quan lluiria en tota la seua esplendor. Estes imatges eren comunes en l’època com a targetes postals o fotografies promocionals que mostraven la vitalitat comercial de l’edifici. Existeix una postal que recull la façana i part del carreró, que en vertical es pot llegir : “Esta casa és tota de Sendra, Terrat i tot. Projecte d’en J. Ribera”.
A la planta baixa s’observen dos negocis històrics: la drogueria de Angel Bosch que era un establiment de referència a la zona i gaudia del major prestigi i volum de clients del poble. Eren proveïdors de productes químics i pintures essencials per al manteniment de les barques de pesca i les xicotetes indústries locals. Moltes drogueries venien fórmules magistrals, herbes medicinals, i productes d’higiene personal que preparaven ells mateixos.
El Café París era un punt de trobada social clau en la vida de Vinaròs de l’època al estar prop de l’Ajuntament i l’eix comercial. Durant el primer terç del segle XX, establiments amb noms afrancesats com “Café París” eren molt comuns a les ciutats pròsperes com Vinaròs. No eren simples cafeteries, sinó autèntics ateneus socials on es reunien les diferents faccions polítiques (republicans, liberals, conservadors), s’organitzaven tertúlies literàries, es debatia sobre el comerç marítim i la indústria i es jugava a cartes o al billar.
Les persones que apareixen a la fotografia vesteixen la indumentària típica de principis del segle XX. L’ús de la bicicleta com a mitjà de transport habitual.
A la segona foto, els rètols comercials de la planta baixa utilitza una tipografia racionalista de mitjan segle XX. Drogueria de Juan Prades i la merceria de Vicente Bernat no són els rètols originals modernistes de l’època de construcció del l’edifici, sinó intervencions posteriors a la Guerra Civil.
L’edifici en si reflecteix el passat d’una burgesia comercial puixant però el cartell de la clínica dental al primer pis i el cartell penjat de «Arnau Sastre» al segon pis ajuda a acotar un moment de màxima activitat de servicis i negocis a l’edifici que ens porta als anys 50-60 quan les classes mitjanes urbanes i professionals com metges, artesans qualificats, comerciants ocupaven el centre urbà. També en esta època es comencen a posar les bases del turisme de costa que transformaria la fisonomia de la façana marítima de Vinaròs pocs anys després. La Casa Sendra es va mantenir dempeus i compta actualment amb una protecció legal específica com a element destacat del patrimoni cultural valencià. Està qualificada oficialment com a BRL (Bé de Rellevància Local), catalogada sota la figura de Monument d’Interès Local i s’integra en el Catàleg de Béns i Espais Protegits de l’Ajuntament de Vinaròs. Això implica que està totalment prohibida la demolició de l’edifici o qualsevol modificació que altere de forma irreversible la seua estètica exterior. Qualsevol obra ha d’anar encaminada exclusivament a la seua conservació, restauració o rehabilitació i necessiten l’autorització i supervisió de l’àrea d’urbanisme de l’Ajuntament i, en molts casos, de la Conselleria de Cultura.