Històries del blanc i negre- Capítol 20. La plaça de bous

MARIANO CASTEJÓN

Esta imatge de la plaça de bous està perfectament datada gràcies a la inscripció que apareix a la part superior dreta de la postal original: “1416-1916 Centenario de San Sebastián”.

Es tracta d’una sèrie de targetes postals commemoratives que es van editar per a celebrar el V Centenari de la devoció i festes en honor a Sant Sebastià, patró de Vinaròs. En aquell moment, la plaça ja tenia prop de mig segle de vida i mostrava la seua impressionant façana de maçoneria a cara descoberta, abans de futures reformes i emblancats moderns.

La foto reflecteix el contrast entre el Vinaròs festiu i el Vinaròs industrial i mariner del canvi de segle:

L’edifici de l’esquerra, amb la xemeneia, mostra una tipologia clarament industrial de l’època en la qual Vinaròs comptava a primera línia de costa amb diverses fàbriques, magatzems de vi, ginebra, i destil·leries d’alcohol com la coneguda “Fàbrica de les faixes” que segons relata Borràs Jarque, el 25 de setembre de 1906 va patir un gran incendi i ja no va obrir més les seues portes.

La gran xemeneia de rajola de fang cuit adossada a l’edifici n’és el testimoni directe i que encara avui perdura formant part del patrimoni industrial protegit de la ciutat.

Els edificis de la dreta són estructures de menor altura adossades a la mateixa plaça, utilitzades històricament com a corrals, magatzems, habitatge del conserge de la plaça. Es pot apreciar el perfil natural de la roca i com l’aigua de la mar arribava literalment a tocar de les roques protectores de l’edifici.

La Plaza de Bous de Vinaròs rep amb orgull el sobrenom de “la més marinera d’Espanya” per la seua ubicació immillorable en primera línia de mar, un fet gairebé únic en tota la geografia taurina.

Abans de l’edifici actual, Vinaròs construïa places de fusta efímeres. L’any 1863 es va aixecar una primera estructura de fusta en este mateix emplaçament costaner.

Davant l’èxit de l’afició local, l’any 1870 es va beneir i inaugurar la plaça de fàbrica (pedra i maçoneria) que veiem a la imatge, substituint definitivament la de fusta.

El Marqués de la Fuente del Sol va adquirir el recinte el 1890 per a fer-hi una profunda reforma i reestructuració, reinaugurant-la amb cartells de gran categoria de l’època com les quadrilles d’Espartero i Fabrilo. Al morir el marqués es fa càrrec de l’empresa Joan Morales que la regentaria fins 1936, per un espai d’uns 45 anys.

Finalitzada la guerra civil, el nou propietari Eduardo Torres va haver de restaurar-la ja que s’havia utilitzat com a camp de concentració de presoners i estava molt maltreta.

Recollim del Vinapèdia que el 10 de desembre de 1949 va adquirir-la als hereus de D. Eduardo Torres, el Sr. Juan Juanola Juanola, de Barcelona, pel preu de 600.000 pessetes. En 1958 es considerava que la cabuda d’espectadors de la plaça era de 7.200. El 9 de juny de 1990 va passar a ser de propietat municipal al comprar-la per 80 milions de pessetes. Contínuament s’han dut a terme reformes més o menys importants donat el desgast que el pas inexorable del temps produeix i les exigències de les normatives. Una escola taller la va restaurar en les temporades de 2002-2004. Avui dia, es persisteix amb el manteniment i restauració amb l’actuació del taller d’empleo de 2026, i la propera il·luminació ornamental, per a que continue dempeus com un dels actius arquitectònics i visuals més potents de la façana marítima de Vinaròs.

Vídeo amb motiu del 150 aniversari de la plaça de Bous

Històries del blanc i negre- Capítol 19.Recollida de fusta a la platja del Fortí