El festival de Cinema de Barcelona projecta «Els mal noms» sobre la vida de La Pastora

ELENA SOLANAS

«Els mals noms», dins del Festival de Cinema de Barcelona, va omplir el teatre del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). I jo encara estic intentant posar paraules a tot el que vaig sentir.
Fa 21 anys que lluito. 21 anys estirant fils, buscant, preguntant, reconstruint, intentant dignificar. Per mon tio. Per la mama. Per la iaia Vicenta. Per la tieta. Per tot el que es va viure i massa temps es va haver de callar.
Tot això era allà. A la pantalla. I jo, asseguda, amb el cor a la gola, envoltada dels meus: els meus fills, el meu germà, cosines, nebots, la meva família, amics de tot arreu, de Vallibona, d’Ulldecona… la meva gent. Estava molt nerviosa, no sabia com ho rebrien. I el que vaig sentir va ser tot el contrari: caliu, amor, respecte. Em vaig sentir tan acompanyada, tan acollida, tan estimada…
I al final… la sala sencera, plena, esclatant en aplaudiments sentits, d’aquells que surten de molt endins. No només per una pel·lícula, sinó per tot el que hi ha darrere. Va ser immens.
Després, el col·loqui. Poder-hi ser… després de tot aquest camí… va ser molt fort. Perquè aquesta és també la història d’aquesta Elena_Guerrillera que no ha deixat mai de buscar ni de resistir.
En un moment del col·loqui em van preguntar: en una paraula, què és per a tu aquesta pel·lícula?

I em va sortir així, sense pensar: un Peta Zeta.
Perquè és petit, però quan entra t’esclata per dins.
És fresc, dolç, bo… però alhora et sacseja.
Aquesta pel·lícula és una peça del puzle. Una peça molt important. Però sobretot és una manera de mirar de cara el que va passar. De donar lloc al dolor de mon tio. Al de la mama. Al de la iaia. Al de la tieta. Al nostre.
Gràcies, infinites, a Marc Ortíz @marcortizprades per haver fet aquesta obra mestra amb tant d’amor, tanta sensibilitat i tanta veritat.
Gràcies a Marc Muñoz @lamalangaproduccions i Paloma Mora @palomamorainesta per fer-la possible i cuidar-la així.
Gràcies també a Pablo @pablomolinero_ Àlex @alex_bausa i Adrià @adria_nebot , per haver sabut transmetre amb tanta veritat qui era mon tio: la seva força, la seva serenitat, la seva humanitat.
Gràcies a totes les persones que vau ser-hi.
No va ser només cinema.
Va ser memòria.
Va ser amor.
Va ser posar llum allà on durant massa temps hi havia hagut silenci

El popular programa de RAC1 Via Lliure entrevista Elena Solanas, pel seu llibre sobre La Pastora