MAURI ESTELLER
Decebut és com em sento avui (juliol 2022) després de recórrer un tros del nostre riu. Un tros que he passejat infinitat de vegades i moltíssimes d’elles amb unes tisores de podar i un surrac més vell que Matusalén obrint senders en busca de canalitzacions d’aigua entre molins fariners. Avui ha estat impossible passar per trams que vaig netejar donat que la brossa, els espinals i romigueres ho han impedit.
Em sento decebut, decebut amb mi mateix perquè no he sabut transmetre la il·lusió que m’ha fet recórrer el Cervol, fotografiar racons i raconets del mateix i sobretot descobrir i donar a conèixer una part de la nostra història i economia, em refereixo als molins fariners i les seves canalitzacions.
DECEBUT amb aquesta casta política que ens governa, respecto les persones però sembla que a nivell polític sols interessa lo que “els interessa”. Sóc conscient que les meues propostes poden costar diners, però no tants com algunes obres i accions tant “inútils” com les que jo he proposat.
Evidentment no ha estat la meua pretensió la restauració d’aquestes obres que al seu moment foren econòmicament importants i sobretot importantíssimes a nivell alimentari, seria molt car i també “inútil”. Em conformaria amb el manteniment dels senders per poder accedir i ser visitables ara que està tan de moda el caminar pel camp i el turisme rural. A més, estudiar-los i donar a conèixer la seua funció i activitats.
Abans
Després
Possiblement si no es fa res al respecte, en poc temps no quedarà res, van caient per parts i desapareixent per sempre més, de fet una part de les restes de la canal existent al barranc de la Font de la Roca, ja no la veurem més, sols alguna fotografia (Nº 5) que vaig fer el seu dia (a la nº 6 es pot apreciar on estaven les pedres del reguer de la foto 5), la resta de fotografies són sols un exemple del que fa falta per “descobrir” el que tenim.
Foto 5.RESTES DE CANALITZACIO ARA DESAPAREGUDES
Foto 6. Mireu on estaven les pedres de la foto 5
Una altra cosa ben diferent són els canvis que la natura fa al llarg del riu, mai són iguals i això és ben curiós i fins i tot “original”.
Un exemple entre molts, i pel tram que avui he recorregut es el “clot del cavallet”, una de les primeres piscines públiques per als joves de Canet com el vaig qualificar al Cervol XVI, ara, de clot, no té res i del “cavallet” a prou penes l’intuïm. A veure a la pròxima riuada…