El Cervol XVIII

MAURI ESTELLER

El tram que avui comentarem és sense cap mena de dubte un dels que més he trepitjat, i en començar a escriure he pensat que seria millor repassar les fotografies que vaig fer perquè com que ja feia temps, pensava que era un tram sense massa  accidents i punts significatius.

Res més lluny de la realitat, cabres pujant per parets completament verticals, zones amb aigua pràcticament sempre, xops al mig del riu protegits per unes grans pedres, als que he fotografiat a la primavera, a l’estiu, a la tardor i a l’hivern, a nivell cero i des de l’alt de les timbes, el llit del riu completament net, paisatges generals de l’entorn, etc.

Bancals, marges  que mereixen el reconeixement d’aquell iaio que va arrabassar el terreny, paredant amb cantos rodats i descansant juntament amb el burro o matxo a una minúscula caseta on sols hi havia un xicoteta llar de foc i una pallissa.

Paisatges amb oliveres, algun que altre garrofer, pins, matises i també crespell. Aquesta planta semblant al romer, encara que més florida, em recorda l’infància, llavors no teníem tantes coses per jugar, i algunes nits, al costat del foc el meu pare en cremava un poc perquè semblava com una petita traca.

Trobem també a la marge dreta del riu una petita cova, amb una impressionant estalagmita que a ben segur ha estat  la vigilant de ramats i pastors en tronades no fa gaire temps, encara que ara sols deu estar visitada per animals feréstecs.

Poc a poc anem riu a munt i ja estem arribant al molí de Manc, però això serà ja a la pròxima col·laboració. Ara, encara que mínimament nomenarem els juncs.

Si, nomenarem, que no parlarem dels juncs, del “Papiro Egipcio Enano” que és com es diu aquesta planta provinent de Mèxic. No he trobat excessiva literatura al respecte d’aquesta planta, sols d’utilització de la mateixa a nivell ornamental. De totes maneres, si que recordo la seva utilitat com cortina a les portes de les cases, fetes els dies de pluja per les famílies i en dies normals per les iaies, de la mateixa manera que les que es feien amb les “xapes” de les botelletes de refrecs, però molt mes silencioses. Exemple del que parlem ho podem veure a la fotografia següent, cortina que vaig fer jo recordant les dels anys 60.

El parlar d’aquesta planta ha vingut a compte perquè no l’he trobat en excés al Cervol, però si al tram que recorrem avui i que a Canet es coneix com “les gotelleres”.

Fins la pròxima.

El Cervol XVII