Vinaròs News

Històries d'avui en dia

El Cervol XIV El Cervol XIV
MAURI ESTELLER Seguim Cervol amunt, avui arribem al moli d’en Figuera (foto 1). Aquesta es la denominació actual, ja que llegint el llibre “CANET... El Cervol XIV

MAURI ESTELLER

Seguim Cervol amunt, avui arribem al moli d’en Figuera (foto 1). Aquesta es la denominació actual, ja que llegint el llibre “CANET MODERN I” del jordienc Joan Ferreres i Nos, al llarg dels mes de set-cents anys t’historia que te aquest moli ha estat nomenat de diverses maneres com moli d’en Cogoma o moli de la Ribaroja.

Foto 1 –Moli d’en Figuera, vista general

Possiblement aquest nom sigui degut al color de les terres i partida on esta situat i  que l’envolten, l’anterior nom el trobem, sempre seguint les dades d’en Joan en un acord signat al 1345 entre Domingo Cogoma, l’ardiaca de Tortosa i l’ordre de Montesa.  Al segle XVI fou la família Montserrat qui adquireix la seva propietat. D’aquesta família en parla el benicarlando Enric Anyo en la seva novel·la “Dimonis de la riera encesa”, però be, natros estem recorrent el riu.

Joan comenta que el moli ja podia funcionar en la època sarraïna i jo personalment també ho crec, inclòs avanç. En primer lloc perquè es l’últim al terme de Canet i la canalització d’aigua que el feia funcionar abastia avanç a tres molins, dels que parlarem en propers capítols d’aquesta col·laboració  i que disten entre ells uns deu km., essent les canalitzacions espectaculars en alguns trams, i en segon lloc, perquè  esta situat al marge dret del riu, a uns pocs centenars de metres mes abaix  de la desembocadura  del barranc de la font de la Roca en el que esta la font romana del Vilagros. Si be no he pogut trobar canalitzacions desde aquesta font, si que en he vist al tram final del barranc, on hi han indicis  de molts d’anys de circulació d’aigua (foto 2) i s’ajunta amb la canalització que ve del moli Manc i anteriors. Al respecte, he de dir que darrere de unes pluges recents han fet desaparèixer per sempre mai una part que ajudava a demostrar que en aquest tram de barranc  l’aigua va discorre per les dues parts del mateix, ajuntant-se al altre reguer al aqüeducte que salva el barranc.

Foto 2-Canalitzacio del barranc de la font de la Roca, amb calcificacions.

Si mirem amb atenció la fotografia nº 2 del barranc de la font de la Roca, podrem observar calcificacions entre la part natural del terreny i la construcció de  pedra, el que significa indubtablement el que dèiem avanç al respecte del temps que per allí va poder circular l’aigua. També cal significar que a sols un parell de metres a l’esquerra de d’imatge  el reguer es divideix el que confirma que l’aigua va circular per les dues vertens del barranc i llògicament allí mateix hi ha restes d’un segon aqüeducte.

Seguirem ara amb el moli, que es on estem, es troba com quasi tots en mol mal estat i sense peces al l’interior. Si mirem la foto 1, vista general, al fons trobem el cup (foto 3), de pedra treballada i redó. A l’esquerra de l’ imatge s’aprecia la vivenda i al centre i baix el moli amb la sala de moles (foto 4).  Per mi es curiós que el carcabà no tingui desguàs al riu i es per això que penso podria significar d’intenció inicial de continuar les canalitzacions per construir un nou moli mes avall.

Foto 3-Cup del moli d’en Figuera

En la propera parlarem del tram on es troba l’aqüeducte i les seves canalitzacions per completar aquest tram del riu. Ara encara que minsament toca parlar del oli d’oliva com vaig dir al Cervol XIII.

La literatura i la gent del terreny coneixen mes que jo les oliveres i el oli, per això em limitaré a fer una  somer resum de les oliveres el oli i alguna aplicació del mateix fora de la cuina.

D’origen asiàtic, es un arbre de fulla perenne i que pot arribar a medir inclús mes de 10m d’altura, i viure com vam anomenar a l’anterior col·laboració mes de mil anys. Com curisitat la flor te nom propi, s’anomena “mostra” i la podem veure entre maig i juny, a finals d’aquest mes es diu “si per Sant Pere veus una oliveta per aquí i una per allà, no patisques, anyada hi haurà”.

 La recol·lecció ha variat molt en el temps, des de que es feia a ma, majoritàriament per les dones ajudades de les “didaleres”, troços de llanda tallada en forma de ungla que es posaven als dits per protegir-los,  passant per les “maquinetes de plegar” que van començar essent de fusta, desprès amb el curro de goma senzill, doble mes tard i metàl·lics al final, de la firma senienca “PAMBEL” els mes famosos. Degut al increment actual del terreny conreat i per sobre tot a la preparació del mateix s’ha passat a la mecanització de la recol·lecció, motoritzant la plega de les que estan al terra i collint les que resten al arbre evitant que caigué al terra, ja sigui amb xarxes o amb “paraigües” desplegats al voltant de la soca i vibrant de l’arbre mitjançant potents vibradors. Tot això per millorar la qualitat de l’oli.

Alguna vegada m’he preguntat el per que en els vilars mes antics les oliveres no segueixen cap ordre, mentre que els mes moderns els arbres estan alineats?. La resposta ben be podria ser perquè antigament s’aprofitaven els “ullastres”, oliveres bordes (en podem veure al sostre del moli d’en Figuera (foto 1) que creixen disseminades pel terme i que mes tard els agricultors empelten de les diverses varietats sense trasplantar-los. Pot ser que inicialment ho fessent arbre per arbre, netejant sols els baixos del mateix i amb el temps “arrabassessin”  el que esdevindria la parcel·la. J’en parlarem.

No ho fem mes llarg, seguirem… Salut

Foto 4-Sala de moles (es pot veure part d’una mola al fons)  (portada)

Comparteix
Avatar

Vinaròs News

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies