Edu Pla, a millorar marca en la marató de València

EMILI FONOLLOSA

Aquest diumenge pròxim se celebra a València la prestigiosa marató i entre els participants estarà una altra vegada el conegut atleta vinarossenc Edu Pla, disposat a millorar la marca de l’edició passada. Hem cregut oportú reproduir el reportatge que l’agost passat li vam fer per a la revista “L’Esquirolet de Vallibona”:

De segur que si ens pregunten per un esportista vallibonenc, ens ve molt prompte al pensament Edu Pla Segura qui, als seus 38 anys està visquem una segona vida atlètica en què multiplica els seus èxits en les competicions on participa.

Tot i ser de Vinaròs i pertànyer al Club Esportiu Vinaròs, Edu se sent un vallibonenc més i a Vallibona acudeix cada dos per tres perquè està molt a gust al poble d’on procedeix la seua família.

La temporada 2023/24 no la va tancar amb bon sabor de boca; en el Campionat Autonòmic de 5.000 metres llisos es va retirar a poc de començar. “Aquell dia no estava jo ben concentrat, tenia problemes a la granja on treballo, al quilòmetre 3 ja anava arrastrant les cames i la veritat és que he arribat a final de temporada molt fatigat i molt just de forma física”.

En aquest mes de juliol, després d’uns quants dies de descans, ha començat a entrenar de cara a la nova temporada i amb la vista posada en la marató de València, que també és Campionat Autonòmic, per a la qual té la marca mínima necessària per poder-hi competir; es farà el primer diumenge de desembre. Serà la tercera vegada que participe en la multitudinària marató de la capital del Túria. En la passada marató va ser el 13è de la Comunitat Valenciana, amb un temps de 2 hores 27 minuts, 29 segons, a un ritme de 3’30’’ el km. de mitjana dels 42 quilòmetres i escaig que té la prova. Edu, guanyador el passat setembre de la 8ª edició del 10k Nocturn Llangostí de Vinaròs, va aconseguir una magnífica marca personal en la passada marató, amb dos minuts menys que l’anterior marca. Va entrar en una meritòria 387 posició del total de 26.251 corredors que creuaren la línia de meta, sent així el desé per al campionat autonòmic.

A la seua edat, aproximant-se ja als quaranta anys, les condicions físiques les manté plenament, “en fons encara es pot anar millorant”. De jovenet va practicar l’atletisme però cap als 18 anys va deixar de córrer i no es va reenganxar fins als 30-31. “En estos 6-7 anys últims m’ha reenganxat sabent que en fons puc millorar, la velocitat sí que es perd per exemple per a proves com 1.500 m. 3.000 m. 5.000 m. en les quals competia més fa uns anys”.

La temporada 23/24 ha sigut en ruta molt bona perquè va fer marca personal en la mitja marató i la marató de València. En la mitja marató de Castelló, tot i que anava molt bé entre els tres primers, al final va quedar el cinquè. Va començar guanyant dues proves a Benicarló i la Sénia, tot i no haver-se proposat anar a per totes. Després va guanyar el 10K de Vinaròs, més tard participà en el 5è 15K nocturn de València, on va fer marca personal, arribant l’11è de la general. Més tard, la mitja marató de València, amb 1 h. 9’ 54’’. També va córrer el 30K Sagunt, que es fa a manera de preparació de la gran marató valenciana. A la marató de València, van córrer dos vallibonencs més, José J. Castejón Jovaní i Pablo Meseguer Esbrí, amb qui també va coincidir en la prova de Sagunt i en la mitja marató de València i fins i tot es van fer una foto conjunta. A eixa mitja marató també va córrer el germà de Pablo, Jose.

Amb un temps de 1h09’59”, va quedar cinquè absolut en la mitja marató de Castelló, en la seua 39ª edició i amb vora 1.500 corredors en la línia de sortida del Parc Ribalta.

Les lesions l’han respectat bastant esta temporada, però després de la mitja marató de Castelló, va parar dues setmanes. En tornar a córrer, va sofrir la inflamació d’un tendó al genoll que “em va fer parar quasi un mes i fins que no tornés a agafar ritme vaig perdre prou temps, per això la temporada de lliure, en pista, ha sigut una mica fluixa, tenia fatiga muscular, vaig arribar tard per la lesió i no em trobava bé del tot”.

En la temporada 24/25 podrà participar en el Campionat d’Espanya de mitja marató, a disputar a Albacete el 6 d’octubre, perquè ha fet mínima, “aniré no per fer marca personal perquè no estaré al cent per cent però sí per anar agafant ritme de cara a la mitja marató de València a finals d’octubre i després la marató, on aniré a per les 2 h. 25 minuts”.

Està ara vivint una “segona joventut esportiva”. Diu que als 18 anys estava pensant més en divertir-se amb els amics que no en progressar atlèticament i tenir “mals de caps”. “En fer-me més gran i agafar una mica de pes, vaig començar de nou a animar-me a sortir, en poc temps vaig perdre eixe pes que havia anat augmentant a poc a poc”. En el “reviscolament” atlètic va jugar un paper important el seu entrenador Juan Manuel Camacho, “un dia em va demanar que tornara a l’atletisme, que em necessitava, és el meu entrenador, amic, psicòleg, massatgista, per a mi ell ho és tot”.

Pares i iaios d’Edu pervenen de Vallibona, per això ell se sent tant vallibonenc. “És i sempre ha sigut el meu lloc de vacances, jo no he sigut molt voltador, jo en acabar les festes de Sant Joan i Sant Pere de Vinaròs, amb els meus iaios sempre me n’anava cap a Vallibona i allí estava tot l’estiu fins una setmana abans de començar l’escola”. A Vallibona sempre ha portat una vida molt esportiva, amb la bici, a la piscina, al frontó… i fins i tot participà en una carrera infantil que es va fer per festes.

Edu Pla als joves que tenen algunes inquietuds atlètiques els animaria dient-los que “vagen poc a poc fent esport, que es vagen enganxant i que proven en carreres que se’n fan en molts de pobles i ja veuran que físicament s’aniran trobant millor”. “És un esport que enganxa molt perquè crea molt de companyerisme, entrenes en grups, no és només el córrer, són les noves amistat que fas i cada vegada et vas trobant millor i vas fent marques personals”.