Vinaròs News

Històries d'avui en dia

TOTES I TOTS SOM VINARÒS, Cecilia Pastor. Veig que tornem a estar en alguns llocs i en molts dels hospitals una altra vegada en escenaris...

TOTES I TOTS SOM VINARÒS, Cecilia Pastor.

Veig que tornem a estar en alguns llocs i en molts dels hospitals una altra vegada en escenaris de març i abril, amb una volta de l’anul·lació de l’activitat diària i programada, amb augment de llistes d’espera, i una disminució del control de processos greus, i amb el temor que es desborde i que es cree una altra vegada sobrecàrrega assistencial en unes plantilles cansades, minvades i descoratjades.

La professió sanitària ha estat durament afectada per la Covid-19. Seixanta-tres companys i companyes han perdut la seua vida en l’exercici de la professió, Centenars es troben en vies de recuperació i/o amb seqüeles. Milers han estat infectats i milers continuen treballant en condicions de gran dificultat. Resulta paradoxal que encara hàgem de reivindicar que la professió sanitària siga declarada com a professió de risc i que el contagi per Covid-19 siga “malaltia professional”. La desgràcia sanitària més greu s’ha convertit de manera lamentable en una matèria de lluita política per aconseguir un vot.

Que l’excap del Servei de Microbiologia Clínica i Malalties Infeccioses de l’Hospital General Universitari Gregorio Marañón, designat per a ser el portaveu del Grup Covid-19 de la Comunitat de Madrid, presente la seua dimissió al cap de dos dies del seu nomenament demostra que el camí triat no és, lamentablement, el més coherent.

Aquesta corba epidèmica contínua creixent de nou en paral·lel al temor de la majoria de ciutadans i sanitaris al fet que continue augmentant la terrible llista de morts que ja acumulem, a reviure el col·lapse sanitari de la primera ona que va deixar sense atenció especialment als ancians de moltes residències i a altres persones en altres malalties.

Mentrestant, l’Atenció Primària de salut es troba col·lapsada des de fa setmanes en Madrid i altres comunitats, els professionals van demanant i implorant una situació efectiva, Els professionals sanitaris i sindicats mèdics en Madrid i altres llocs s’hi queixen que “no s’estan prenent les mesures necessàries per a impedir el col·lapse dels centres de salut i consultoris mèdics”, I hospitals l’única cosa que hi ha passat és que a empitjorar la situació i ha donat lloc a una segona ona de la COVID-19 i posar-nos al capdavant d’Europa en contagis. Necessitem un servei nacional de salut públic en el qual s’invertisquen a dotar de personal suficient. Hi ha 5.3 infermeres o infermers per cada 1000 habitants,3.9 metges per cada 1000 habitants, hi ha 9 polítics per cada 1000 habitants La diferència és clara, És un greuge comparatiu evident. És de tota manera impossible que es puga donar una atenció sanitària de qualitat com ens mereixem les ciutadanes i ciutadans. Hem de construir un sistema de salut públic realment potent i integrat, on els serveis sociosanitaris i l’Atenció Primària estiguen en primera línia i millor. Que determinades autoritats competents ignoren als professionals sanitaris en decisions, amb la greu crisi sanitària de la covid-19, resulta una absoluta temeritat, a més d’una falta de respecte i consideració. L’economia començarà la seua recuperació quan es normalitze la situació sanitària, mai abans, però per a arribar a aquest acord sol es necessita una taula de treball, experts sanitaris i la política amb una ploma per a signar i fer complir els acords sense banderes ni folklores. El meu reconeixement, respecte i solidaritat màxima a tots els professionals mèdics, infermers, al personal sanitari d’Atenció Primària; a aquests metges i infermeres que des de l’àmbit rural estan fent l’impossible per poder atendre a tots els seus pacients en tota la seua zona geogràfica, a tots els metges, infermeres, infermers, zeladors i professionals en general de la sanitat que s’ocupen de tota la ciutadania i que porten informant les autoritats, fins a no poder més, que no poden més, que la situació és insuportable.

La globalització neoliberal està arribant a la seua fi. Però, com ja s’ha dit, el fenomen no serà motivat exclusivament per la violència del virus, sinó per la capacitat política que mostren els dirigents, si són capaços o no d’acabar, o de variar fonamentalment l’economia de mercat. En altres paraules, la societat mundial s’enfronta avui al repte de demostrar que és possible una altra globalització i un altre sistema econòmic, que puga dir-se amb tota legitimitat postcapitalista.

Comparteix

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies