Deconstrucció social: Eclipsi de sol de 1905 a Vinaròs. Els preparatius

RAMON PUIG

Per suposat que el de 1905 no va aixecar la polseguera mediàtica d’aquest any, entre altres coses perquè aleshores encara faltaven 5 per a que les grans famílies bancaries ianquis es reuniren a l’illa de Jekyll, al nord de Florida, amb una representació del Departament del Tresor per conspirar un cop d’Estat financer a la Casa Blanca. No era només qüestió de diners, sinó l’inici d’una planificació a llarg termini que decidiria la participació USA a les dues guerres mundials amb la finalitat de controlar Europa i dominar el bloc occidental.

Des del muntatge de la COVID els europeus vivim en un sotrac permanent: canvi climàtic, genocidis normalitzats, guerra del petroli, pronòstic de crisi general, guerra mundial, de IA deshumanitzadora, etc. Qualsevol noticia s’aprofita per a que tu i jo continuem sense preocupar-nos del dia a dia personal, local i territorial, assetjats per noticies que passen a milers de km de casa nostra.

L’eclipsi del 30 d’agost del 1905 no va suposar cap mobilització mediàtica però si una gran expectació científica d’investigadors de França, Anglaterra, Alemanya, Itàlia i Rússia, encapçalada per l’astrònom Josep Comas i Solà, director de l’observatori Fabra de Barcelona, que desembarcà al nostre port i es distribuïren per Vinaròs, Benicarló, Alcalà, Alcossebre i Torreblanca.

La representació de l’observatori Fabra s’instal·là a Vinaròs i va estudiar els punts més adequats per col·locar els telescopis i aparells d’observació entre l’Ermita i l’hort dels Escribano. Comas era un dels astrònoms més destacats de l’època i aconseguí fotografiar la corona i l’espectre de la cromosfera amb una càmera de cine, Gaumont, mitjançant l’adaptació del prisma d’un espectrògraf. Fins aleshores el fenomen s’havia pogut fotografiar, però Comas va ser el primer a fer una seqüència filmada d’un fenomen astronòmic. Si el mèrit de Comas fou muntar un enginy que pogués filmar el sol sense cremar l’emulsió, el del pioner cineasta, Segundo de Chomón, fou filmar el primer documental d’astronomia fent un seguiment dels preparatius i activitats de l’equip instal·lat a Tortosa. Ell també introduí un nou element de filmació: la maneta que feia girar la cinta emulsiva i li permetia rodar fotograma a fotograma. El documental es titulà “El eclipse de sol de 1905”, del qual, malauradament, no se’n conserva cap còpia.

El grup de Comas, després d’una primera reunió, decidí tres punts d’observació. Un el supervisava el professor Alfred Goekel, de la universitat de Friburg, encarregat d’estudiar els fenòmens elèctrics des de l’ermita del Puig. Als professors L. Cortié i l’ajudant John Aidan, de la universitat anglesa de Stonyhurst, els assignaren l’estudi de l’espectre i tots els seus aparells es van ubicar a l’hort del metge Sebastià Roca Ribera, al raval de Sant Francesc. Josep Comas s’encarregà d’estudiar les reaccions de la física solar i s’instal·là a l’hort dels Escrivano i les fotografies —preses a les 5’30 de la vesprada del dia abans— detallen la preparació de la infraestructura tècnica.

A l’embalum d’aparells s’hi incorporà una càmera Grubb de 156 mm per fotografiar les fases de la corona solar. La base de suport era giratòria proveïda d’una càmera prismàtica amb un objectiu Bardou de 108 mm i una lent enorme. Es va complementar l’instrumental amb un cronòmetre Rusell i uns prismàtics menuts als quals s’adaptà una lent Mailhat. L’encarregat de dirigir el treball fotogràfic, Salvador Raurich, duia uns prismàtics de campanya acoblats a un helioscopi per facilitar les observacions.

A totes aquestes andròmines s’hi han de sumar complements indispensables com cambres convencionals, metrònoms, trespeus, termòmetres, baròmetres, etc. Al dia següent, 30 de agost, abans de l’alba el cel era cobert de núvols. La decepció es manifestava en el rostre de tothom, però els més entesos van predir la desaparició dels núvols en sortir el sol. I així va ser. Cap a les 10 del matí el cel era completament ras amb una lluminositat especial a causa de la transparència atmosfèrica típica després del mestral.

Tot el poble era fora de casa, distribuït per la platja, moll, balcons, terrats, finques i, els més afortunats van poder observar la tasca dels científics a la distància suficient per permetre’ls treballar sense interrupcions. Al voltant de les 11, els dos astres eren tan propers que la llum del sol va gairebé desaparèixer i una caiguda tan sobtada de la temperatura refredà les epidermis més sensibles. Cap a l’oest, darrere de l’Ermita van fer aparició núvols de formació que s’expandien poderosament al pas dels minuts. La preocupació era general però els vinarossencs que col·laboraven en el muntatge els tranquil·litzaven fent-los saber que era bardissa enganxada als Ports de Morella i Caro i que en saltar per sobre s’aniria desfent per l’acció del sol. Va ser una premonició perquè durant els dos minuts i mig de durada de l’eclipsi, els dos astres quedaren perfectament enquadrats en una enorme clariana entre els núvols.