Deconstrucció social: La dictadura de Primo de Rivera a Vinaròs (7). Els canvis tecnològics dels anys 20

RAMON PUIG
Àngel Giner era un alcalde de poques paraules però entenedor de la filosofia primoriverista. Com que l’ajuntament no tenia capacitat de decisió, buscà, fora del consistori, gent emprenedora per incentivar el progrés de la ciutat, objectiu que afavoria els seus interessos. Amb tal esperit intentà convèncer-los que el Sometent era l’instrument adequat per integrar els vinarossencs més disposats a col·laborar en tots els projectes que tenien en cartera.
Tanmateix, el Sometent havia estat pensat per afavorir el règim i la resposta no va ser gaire entusiasta, a banda del sector més actiu del “Cercle Catòlic”. Les reticències no eren només de caràcter local i el Directori hagué de pressionar determinades corporacions amb la notificació que “por cabeza de partido judicial, y como delegados de los gobiernos civiles, se designará un jefe o capitán del ejército, que informará a aquellos de las deficiencias funcionales de los Ayuntamientos que constituyan el partido judicial correspondiente proponiendo los remedios adecuados e impulsando en los pueblos las corrientes de una nueva vida ciudadana”. L’objectiu era estimular la creació del Sometent, associacions d’educació física, alfabetització, conferències d’educació ciutadana respecte al nou règim, fomentar la contribució de la renda, i la participació de mestres, sacerdots, metges i “hombres buenos y cultos”.
El pas dels dies anà posant les coses al seu lloc i aparegué una doble vida social: d’una banda les diatribes entre govern central, provincial i local i, de l’altra, la vida quotidiana del poble. L’activitat administrativa regulava la circulació de vehicles de motor, “la máxima velocidad a que podrán marchar los automóviles será de 35 a 40 kilómetros por hora”. La privada s’adaptava a la modernitat amb la instal·lació d’un aparell de Raigs X, al consultori del metge Ramon Salvador que visiona “el esqueleto vivo, reconoce sus defectos, descubre la presencia de tubérculos en los pulmones, reconoce y localiza la presencia de cuerpos extraños en los tejidos, etc. Es indudable que tan importante mejora pone este Consultorio a la altura de los similares en las grandes capitales”.
L’aplicació del motor de gasoli va revolucionar el sector pesquer. Potenciar la força i velocitat de les embarcacions tenia diversos objectius: facilitar els interessos de les grans empreses del motor en la navegació pesquera, transportar el peix més enllà de la comarca i multiplicar les captures per incitar el consum dels productes de la mar entre la població. Això suposava una explotació irracional dels bancs de peix i la desaparició dels calafats independents sota la competència d’empreses com “Astilleros Sorolla”, perfectament adaptada als canvis tecnològics que permetia la combinació del treball del mestre d’aixa i el mecànic.

Si el gasoli fou el gran revulsiu de la mar, l’electricitat ho va ser de la terra. De concebre l’electricitat com el miracle de posar llum a la foscor, es va passar a considerar-la com l’energia que revolucionaria la indústria local. La demanda d’electricitat productiva ofegà la capacitat de la companyia subministradora, “Elèctrica de la Sénia S.A.”, al no poder atendre “lo que impide el desarrollo de sus industrias y que no dispone de fluido durante el día para alimentar sus motores y la posibilidad que los vecinos puedan disfrutar del fluido para el alumbrado durante el día y el poder introducir en la vida familiar las infinitas aplicaciones que con la electricidad contribuye el perfeccionamiento de la economía doméstica como son sus planchas, ventiladores, enchufes, hornillos y aparatos de aplicación médica”.
Per tal de buscar solucions es va constituir una Junta Gestora que convocà les forces vives locals a una assemblea a l’escola del mestre Vilaplana. El president, Obduli Balanzá, va donar compte de les gestions i la recaptació d’un dipòsit de 45.000 pessetes que resultaven insuficients per arribar a les 110.000 “que importa la instalación térmica o de lo contrario había que ver si se aceptaban las condiciones que ofrecía la Sociedad Española de Centrales Eléctricas”.
Demanar era fàcil però quan es pretenia posar-se la mà a la butxaca totes les boques quedaven mudes. Tothom estigué d’acord amb l’industrial Francesc Sorolla que era impossible arribar a les 110.000 pessetes que suposava construir una central tèrmica i optaren per la proposta son oncle Agustí Sorolla de comprar l’energia a la SECE. I amb el convenciment que el nou règim seria receptiu, dipositarien les 45.000 recaptades a l’ajuntament amb la intenció de que es municipalitzés el servei en forma de cooperativa.
L’ajuntament, però, només era nominal per la supeditació al delegat governatiu, autoritat encarregada de fiscalitzar les existències del comerç local, controlar el subministrament de la població i els preus dels productes. El delegat no només suplantava l’acció municipal, també tenia la potestat de constituir juntes locals per informar-lo d’irregularitats, abusos i acumulacions de productes amb finalitat especulativa.