Vinaròs News

Històries d'avui en dia

Deconstrucció social: Societat de masses o la mola de peix Deconstrucció social: Societat de masses o la mola de peix
RAMON PUIG Si a un peix de mola que se li extreu la part del cervell on rau la conducta social i se’l torna... Deconstrucció social: Societat de masses o la mola de peix

RAMON PUIG

Si a un peix de mola que se li extreu la part del cervell on rau la conducta social i se’l torna a la mola, ja no es comportarà com la resta, actuarà de de manera individual i nedarà en la direcció que li convinga. El que passa desprès es inaudit, en separar-se de la mola, tota ella pren la direcció del peix lliure. Nosaltres també som individus de mola i seguim cegament l’abanderat, però sempre hi ha un grup que neda contra corrent i s’angoixa. Aleshores se sol recórrer als medicaments, la qual cosa no resol la causa dels problemes, però comportar-nos sota la influència de qualsevol doctrina, tampoc, i seguir l’instint salvatge interior només ens complicarà la vida. Per canviar el curs de la història primer hem de millorar la capacitat de pensar, sentir i actuar com a individus.

Pensar que existeix un ordre universal superior disposat per una força divina, es creure que estem som obra de la creació i res podem fer per modificar la conducta. Però la predisposició personal topa contra els condicionants socials i provoca un estrès que es somatitza en malalties cardiovasculars i circulatòries causants de la majoria de morts en els països industrials, a més d’una exagerada tendència a l’agressivitat.

El possible que al néixer, el nostre cervell només contingue l’ADN dels progenitors, però fora de les particularitats personals, el modus conductual està premeditat per normes i codis de valors vigents en el grup familiar primer, però sobretot en la societat on el pensament ha d’evolucionar. Les disposicions sensorials estaran marcades definitivament per aquest ambient artificial imposat. La sensació de sobresalt, còlera, temor o agressivitat van ser crucials per a que els animals poguéssen decidir entre atacar o fugir. Però les característiques socials dels humans han reproduït sensacions noves que no tenen a veure amb les relacions amb la natura sinó amb la història artificial creada per les normes i codis de conducta imposats per les característiques de la societat que ens hem dotat on les circumstàncies personals tenen una importància secundaria.

A menys cervell, més massa corporal, a més cervell social, menys fortalesa física. En el primer cas la contradicció es resolia amb una evolució molt ràpida de la motricitat que permetia als nous nats l’autonomia i els recursos físics necessaris per la supervivència. Els humans, en canvi, naixem sota la protecció del grup familiar i la nostra feblesa i immaduresa, més que un retardament respecte la majoria d’animals, és un requisit imprescindible per a la creació de lligams afectius del grup social al que pertanyem.

Aprenem a moure’ns, a parlar, a distingir-nos dels altres i reconèixer la jerarquia familiar. A través dels pares ens introduïm en el grup social on està integrada la família i la fase definitiva de l’aprenentatge arriba amb l’escolarització que ens introdueix definitivament en els conceptes, coneixements i valors socials que ens han de convertir en fidels defensors del sistema vigent.

Els animals només han d’enfrontar-se a les dificultats que li presenta la natura, els humans desconsiderem la natura i ens enfronten a una estructura social invisible, complexa i inaccessible. Els animals valoren les coses en relació a l’ús que en poden fer, nosaltres acudim a les grans superfícies, sense llista de compra, deixant-nos seduir pel que ens ofereixen.

El cervell humà té dues funcions principals: imagina els misteris sobre la realitat externa i els mitifica, alhora que dissecciona el mite per investigar-lo científicament. El pensament té la capacitat de sacralitzar el misteri i també de distanciar-se per fer l’esforç de veure més enllà. Els creients no qüestionen res, creuen i prou. Els científics sempre fan preguntes a les coses transcendents, sobre el que desconeixen però també qüestionen el que “coneixen”. El pensament acrític i negat a l’autocrítica crea mites religiosos, polítics i amorosos que es converteixen en dependències subjectives. El pensament subjectiu analitza la realitat supèrflua, el científic intenta descobrir les causes que motiven la realitat i actua d’una manera concreta i alhora universal.

Malgrat tot, la majoria dels científics acabaven absorbits pels interessos del sistema i es converteixen, com nosaltres, en peix de mola.

Comparteix

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies