Deconstrucció social: De deus i científics

RAMON PUIG
El funcionament del nostre cervell és un laberint de confusió que ens dificulta sortejar els paranys que la realitat social ens presenta des que els humans ens vàrem urbanitzar. Podem prendre decisions sobre el nostre dia a dia personal però cap ni una sobre els mecanismes del sistema productiu que, històricament, depèn dels seus creadors, els grups socials dominants. Això és així perquè els misteris de la nostra existència i l’entorn universal els antics pensadors els reompliren de fabulacions mitològiques que aprofitaren les religions per dominar les societats.
Tanmateix, el pensament crític ha posat en qüestió la fabulació primitiva amb l’arribada del pensament científic que, a la vegada, fou aprofitat pels poders econòmics i polítics i posat al servei de les seues necessitats tecnològiques. Malgrat el paper de la ciència, els científics són persones com tothom, culturitzades dins de la tradició mil·lenària marcada per l’existència d’un ordre superior que la ciència desconeixia i les religions anomenaven Déu.
Einstein fou capaç d’anar més enllà de la realitat coneguda i la mitificada en descobrir que l’espai-temps són magnituds relatives i no absolutes i que la matèria no és estable sinó una mena d’energia potencial. Les seues equacions matemàtiques van fulminar l’estancament científic anterior i obriren una nova era investigadora que es materialitzà en la matemàtica quàntica. Si tot era relatiu no podia haver cap força creadora ni cap evolució humana i social tenia una finalitat determinada.
Tot i això, Einstein, no se sentí còmode amb les seues teories i reprengué les investigacions. Malauradament no va continuar el camí iniciat, tot el contrari, insatisfet del descobriment passa els últims vint-i-cinc anys de la seua vida barallant-se amb la física matemàtica per tal de descobrir una llei superior a la quàntica que demostrés l’existència de la força superior que impulsava l’origen, l’evolució de l’univers cap a una finalitat predeterminada: una llei “divina” superior a totes les lleis de la física. Aquesta va ser la tragèdia que va marcar els últims anys de la vida del gran pensador: tenir la capacitat d’entendre la relativitat de les coses i no poder desprendre’s del mite de l’absolutesa, imprès en el seu cervell i acumulat des de l’origen de la humanitat.
La ciència va superar el pensament “salvatge” al posar en qüestió la realitat vigent i tenir la capacitat d’anar més enllà, de donar un salt endavant cap a una nova dimensió de la realitat que també serà posada en quarantena per tal de aproximar-se més i més a la “veritat”, en un procés infinit. En canvi, el pensament racional és incapaç de posar en qüestió el sistema regulador de les societats i és limita a analitzar el passat des del pressent sense adonar-se que el model absolut no existeix i que tot és relatiu. Buscar la negativitat dels models anteriors per ressaltar les positivitats de l’actual, és mantenir l’estancament des dels orígens societaris mesopotàmics fins l’actualitat.
Marx va ser incapaç de trencar els paràmetres de la ciència social del seu temps com ho va fer Einstein amb les ciències de la física universal, però va coincidir amb ell en deixar-se arrossegar per la part negativa de les seues teories. Si Einstein trencà els paràmetres de la ciència i, alhora, perdé anys de la seua vida intentant “reformar” els fonaments del seu descobriment, Marx, va passar a la història com el fantasma de la revolució que recorria Europa quan l’essència del seu pensament estava contaminada per la visió “benvolent” d’un capitalisme que a les mans del proletariat es convertiria en el paradís de la humanitat.
La ciència ha estat capaç de recórrer el nostre sistema solar i descobrir l’existència de milers de milions d’altres sistemes, però continua cega davant la degradació del nostre planeta i la incontinència genocida dels poders que la patrocinen. Mai el planeta ha estat més poblat, mai el planeta ha gaudit d’una sobreproducció de recursos alimentaris, materials i de generació de sabers, però mai en la història ha mort de gana tanta gent.
Els Deus de la mitologia i la ciència sempre han estat i estaran al costat dels poderosos.

Foto: https://www.cmbelagua.com/ha-superado-la-ciencia-a-dios/