Deconstrucció social: Coronaespinosa

RAMON PUIG

La societat ha arribat a un punt de degradació que posà en qüestió la intel·ligència dels humans respecte la dels animals. Aquests últims la utilitzen per trobar recursos per sobreviure en les millors condicions, mentre que la intel·ligència dels humans ha evolucionat en el sentit invers. És intel·ligent considerar-nos superiors a la resta de mamífers i destruir a consciència l’ecosistema planetari? Podem considerar-nos superiors si hem establert un model social en què una minoria de poderosos disposa de la vida i la llibertat de tots els éssers vius? Per què ens hem de considerar intel·ligents si no som incapaços de valdre’ns per nosaltres mateix?

Ara tenim la prova evident de la dimensió del nostre intel·lecte. Estem familiarment empresonats amb total submissió sense saber del tot perquè i no sembla que de moment no ho trobem insuportable. Com a la caverna de Plató, tenim l’exemple de la resignació dels presos polítics catalans que han normalitzat la injustícia de la sentència i degradat la concepció de com ha de ser un pres exemplar, submissió que ha generat resignació ciutadana contra la injustícia. He passat l’experiència de ser pres preventiu d’un conflicte laboral i només sortir de la cel·la d’incomunicació em vaig declarar en vaga de fam per fer patent la meua innocència i no hi va haver normalitat a l’interior ni fora de la presó fins que ens tragueren al carrer pendents de judici.

La majoria de persones confinades no s’han de trencar la closca sobre les raons del confinament: una pandèmia i prou. Ningú no ho posa en dubte, però alguns es pregunten si l’empresonament domiciliar és la millor resposta a la passera gripal o hi alguna cosa més que no saben però intueixen que els afectarà alguna cosa més que la salut. Saber que l’Estat espanyol és el segon del món amb més morts per habitant no diu massa sobre les mesures preses ni del “creemos que la epidemia evoluciona mejor de lo previsto” de les cares llargues dels portantveus del govern, presidits per militars emmedallats.

  La sobresaturació informativa sobre el coronavirus immunitza la capacitat de raonar i només la minoria amb prou defenses contra els continus virus político-econòmics amb què el sistema els intenta destruir l’intel·lecte, pot acostar-se a una anàlisi aproximada de la realitat. Els primers epidemiòlegs consideraven les pandèmies un problema natural que, malgrat la tragèdia conjuntural, tenien l’efecte beneficiós de “netejar” la humanitat dels més febles i més ancians.

Per què mesures de confinament total donen resultats diferents segons territoris? Per què mesures de confinament parcial en un lloc han donat millors resultats que el total en uns altres? Les estadístiques mostren que no és igual en zones demogràficament concentrades que en disperses, en cultures de proximitat física o distanciada, societats envellides o joves, de més o menys afectació per contaminació ambiental, etc. Aquests condicionants són una combinació de circumstàncies naturals i d’imposades pel model de vida del capitalisme globalitzador, de les quals nosaltres no estem al marge. Podem replantejar-nos la manera de viure o “resignar-nos” al previsible futur de contínues pandèmies, gotes fredes, sequeres, inundacions, tornados, etc.

Els gèrmens infecciosos no viatgen sols, son territorials i conviuen amb entorns vegetals, animals i humans que en són immunes. Els europeus vam exportar virus que van aniquilar dos terceres parts de nadius americans i amb els comerciants de la ruta de la seda viatjaven el agents de les grans pestes de la història occidental. Amb la globalització de mercaderies, persones, animals, objectes i màquines de transport per terra mar i aire posem en comú virus infecciosos i cultures unilaterals que tenen com a missió ser l’instrument de la deconstrucció humanitària cap una societat mundial totalitària.

I serà inevitable perquè estem disposats a lamentar-nos i criticar, però no tenim cap intenció de canviar la manera de viure.