Deconstrucció social: Algú està preocupat per la que està caent?

RAMON PUIG

Des de l’esquerra es plantifica que no hi ha que amoïnar-se perquè amb la revolució del progrés i la tecnologia millorarà l’economia mundial i es regularà el clima. La gent normal no diem animalades però tampoc estem disposats a millorar el clima a costa de la nostra economia. Tu i jo i el sistema pensem a curt termini: primer lo nostre i després lo altre. És una actitud suïcida però tan “humana” com la de carregar contra els estats tercermundistes per la misèria dels seus súbdits, la fam i una excessiva demografia.

Ara, la gent del primer món comencem a adonar-nos que aquí no es gaire diferent, que la nostra evolució econòmica s’ha fet a costa d’aquells països als que hem espoliat les matèries primeres. Però al segle XXI resulta que el “progrés i la tecnologia” només aprofita als que ja són rics i a nosaltres ens ha reservat atur, precarietat salarial, degradació social, insatisfaccions, solitud, somatització del malestar en malalties psíquiques i empobriment general de la salut.

Els científics s’han convertit en assalariats i la seua funció està regularitzada per les lleis del mercat: només investiguen aspectes que són productius a les empreses que posen els diners. La realitat econòmica, sanitària, urbanística, energètica o mediambiental, són aspectes concrets de la situació general que els científics estudien per separat, tot i saber que l’evolució socioeconòmica és plurifactorial. Això fa possible fotografiar al detall un granet d’arena d’un asteroide situat a 11 milions de quilòmetres i no poder resoldre la causa de les malalties més mortíferes.

Els polítics van de reforma en reforma, de legislatura en legislatura, sense cap interès en els problemes de fons fins que la situació els explota a les mans i afecta dolorosament a la major part de la societat. Però no seran les ideologies revolucionàries les que determinaran el final del capitalisme, sinó alguna cosa més prosaica: la finitud de les matèries primeres. Defendre el capitalisme salvatge o profetitzar el col·lapse mundial són opinions interessades d’ideologies contraries. El futur model econòmic alternatiu emergirà de les ruïnes de l’actual en base a una nova manera d’entendre la vida i d’una consciència ciutadana basada en el sentit comú.

El model revolucionari marxista-leninista ha caducat primer que el combatut capitalisme i un nou concepte de revolució haurà d’emergir de les seues cendres. No serà violent ni armat, serà un moviment d’economia alternativa obligat per la supervivència. La revolució ja l’han començat els més conscients de les greus dificultats que sobrevindran a curt termini: no poder posar combustible al cotxe, camió o tractor; ni calfar la casa, dutxar-se amb aigua calenta, posar en marxa la rentadora, emprar electrodomèstics, etc; no poder pagar el lloguer ni comprar un habitatge; oblidar-se de restaurants, terrasses, viatges i consum no imprescindible. I no només hi ha dificultats per trobar treball sinó que aconseguir-ho tampoc garanteix arribar a final de mes.

Els més llestos de la classe, si tenen possibilitats, abandonen les grans ciutats per instal·lar-se als pobles on van néixer o buscar en la ruralitat una mica de bàlsam als seus estressats esperits. Una part continuarà endollada al sistema per mitjà del treball en línea, però l’altra aprofitarà qualsevol oportunitat per integrar-se al món rural.

No descobrim res de nou, ja que, deixant de banda el descobriment del foc i l’agricultura, només hi ha dos precedents de revolució: la medieval i la burgesa. Les dues tenen el mateix patró: la primera, desaparició total del sistema establert arran de la caiguda de Roma; la segona, parcial desaparició del feudalisme. Parcial perquè la “revolució” liberal fou el resultat de l’acord entre els senyors feudals i la burgesia per compartir el nou model econòmic capitalista.

Que si l’extrema dreta, que si venen els llops, que si millor el PSOE que no tenir “esquerra”, que si estos que si es altres.., només mirarem pel nostre interès quan deixem d’interessar-nos per la sopa bova que ens ofereix el sistema.