Añó (PSPV): “Obres eternes a Benicarló: la crònica d’una ciutat que espera”

Ilde Añó Lores, Portaveu Grup Municipal PSPV Benicarló

Des del mur de la Brigada fins a la piscina municipal, una sèrie
d’obres prometudes i ajornades que posen en qüestió la
planificació, la gestió i la responsabilitat política.
Benicarló necessita millores i infraestructures modernes, però el que la ciutadania està
vivint en els últims anys és una eternitat d’anuncis, promeses i retards. El mur de la
Brigada, el nou camp de futbol, la canonada del carrer de Peñíscola i, per descomptat, la
piscina municipal, són només alguns exemples d’un patró que es repeteix: projectes
necessaris que es converteixen en símbols de mala gestió. Aquesta crònica recull la
història de cadascuna d’aquestes obres, mostrant com es transformen els terminis i
promeses en eternitat.

Obres eternes (I) – El mur de la Brigada
El passat mes de juliol, l’Ajuntament de Benicarló anunciava l’inici de les obres de
demolició del mur de la Brigada d’Obres. Després de tres mesos, les obres encara no
han acabat.
Cal recordar que aquestes actuacions ja arrossegaven retards des de l’inici. L’equip de
govern va haver de tornar a licitar el projecte després que la primera licitació quedara
deserta, amb un termini d’execució previst de tres mesos.
Aquesta setmana, finalment, s’ha començat a tirar asfalt, després de moltes setmanes
sense treballs, però un sentit de circulació continua tallat. Mentrestant, veïns i
conductors han hagut de conviure amb retencions i una falta d’informació que comença
a resultar desesperant.
El més sorprenent és que, des de l’equip de govern, sembla que tot transcorre amb
normalitat. Com si el temps no tinguera importància i la paciència de la gent fos
inesgotable, mentre ells es dediquen a les seues batalles internes.
No és només un retràs: és una mostra més de mala planificació, manca de previsió i zero
autocrítica. Les obres són necessàries, però també ho és la serietat. I quan la
improvisació esdevé la norma, el resultat són projectes que semblen no acabar mai.

Obres eternes (II) – El nou camp de futbol
Una altra de les obres que sembla allargar-se és la del nou camp de futbol. Segons les
previsions oficials, havia d’estar llest per a l’inici de la temporada 2025-2026, amb les
obres finalitzades al mes de setembre. L’Ajuntament de Benicarló, amb el seu alcalde al
capdavant, va presentar el projecte com una “molt bona notícia” per als centenars de
xiquets i xiquetes que practiquen futbol a la ciutat. Tot molt bonic… sobre el paper. La
realitat, però, és que a hores d’ara les obres continuen sense estar acabades, i el que
havia de ser un exemple d’eficàcia i planificació s’ha convertit en un altre capítol de la
mateixa història: anuncis optimistes, promeses de terminis i, finalment, retards i
silenci.
El nou camp arribarà… però, com sempre, arribarà tard i menut per a cobrir les
necessitats reals dels xiquets i xiquetes. I tot i que les obres ja es troben en la fase de
preparació del terreny, entre l’asfaltat i la instal·lació de la gespa, el termini real
d’obertura s’allargarà fins a novembre.
Una vegada més, la sensació general és la mateixa: molta foto, molta paraula i poca
gestió real.

Obres eternes (III) – La canonada del carrer de Peñíscola
Al mes de juliol, l’Ajuntament anunciava la renovació integral de la canonada
d’aigua potable del carrer de Peñíscola, un projecte que havia de començar al
setembre i tindre una durada prevista de sis mesos. La vella canonada de fibrocement,
amb més de quaranta anys d’antiguitat, ja havia provocat diverses avaries importants i
calia començar les obres amb urgència, retirant tots els llocs d’aparcament per permetre
el treball de les màquines.
Tot sonava raonable… fins que van arribar els retards. Les obres encara no han
començat al ritme anunciat, i els veïns continuen patint les molèsties de les tanques i la
incertesa de no saber quan acabarà realment una actuació que afecta un dels principals
accessos a la ciutat.
Un altre projecte necessari, sí, però que es suma a la llista d’obres que s’eternitzen entre
anuncis, plànols i bones intencions. Benicarló necessita millores, però també gestió,
planificació i transparència. Perquè al final, siga un mur, un camp de futbol o una
canonada, totes les obres acaben compartint el mateix destí: l’eternitat.

Obres eternes (IV) – La joia de la corona: la piscina municipal
La Piscina Municipal de Benicarló té una història que caldria recordar. Inaugurada el
1999 amb el partit popular —que mai la va treure a licitació— i explotada amb una
empresa gestora que no va complir les inversions promeses, el projecte ha passat per
resolucions de contracte, canvis d’adjudicatari i ajornaments sense fi. Quan l’equip
de govern socialista va arribar el 2019, va ser quan es va treure a licitació dues vegades.
I amb el nou govern del PP van arribar a les promeses que, encara avui, continuen sense
complir-se. Aquells que es manifestaven a les portes de la piscina i reclamaven
responsabilitats, dos anys i mig després, encara no han sigut capaços d’obrir-la. Quines
responsabilitats tenen ara?

Les promeses i els retards han estat constants:
 Maig 2023: “La obrirem en 4 mesos… amb l’aigua calenteta… i amb la gent
dins la piscina”.
 Octubre 2023: “Intentarem anar el més ràpid possible”.
 Desembre 2023: “Les obres estaran enllestides en nou mesos”.
 Març 2024: “La piscina obrirà durant aquest estiu”.
 Setembre 2024: “En dues setmanes comencen les obres… obrirà al febrer de
2025”.
 Octubre 2024: “Les obres estarien acabades per al Dia dels Enamorats”.
 Desembre 2024: “La piscina porta un retard d’un mes… canviarem l’obertura al
dia de Sant Josep”.
Recentment, s’ha anunciat que la piscina municipal reobrirà a l’octubre de 2025 però
s’acaba el mes d’octubre i cap noticia al respecte. Aquesta noticia, és l’última que es
suma a una llarga sèrie de promeses incomplertes i retards acumulats, deixant molts
dubtes sobre la gestió i la responsabilitat política, especialment de qui venia a
solucionar-ho i exigia responsabilitats.
Al final, la piscina obrirà les seves portes… però després de anys de promeses buides i
terminis incomplerts per part del partit popular, serveix més com a símbol de la
ineficàcia municipal que com a servei públic. És un recordatori clar que, sense
planificació, responsabilitat i transparència, qualsevol obra pot convertir-se en
eterna. Els veïns continuem preguntant-nos quantes promeses més haurarem d’escoltar
per a justificar el treball que es fa… i, com a mínim, poden esperar que l’aigua estiga
calenteta.

ELS PROJECTES EDIL QUE NO ARRIBEN
Aquesta manera de fer política —anunciar projectes per fer-se la foto però després
no portar-los a terme— és exactament el que ha passat a Benicarló. L’equip de
Juanma Cerdà va presumir de 5 projectes per a la ciutat que deurien arribar amb fons els
fons europeus EDIL, destinats a millores i inversions que haurien pogut transformar la
ciutat, però que es van esfumar entre promeses, retards i falta de gestió efectiva.
Aquestos 5 projectes no comptaven amb la maduresa i solidesa suficient com per a
competir en aquest tipus de convocatóries, tal i com els propis tècnis de l’ajuntament
advertien. És un recordatori més que clar que la planificació i la responsabilitat política
no poden quedar-se en simples declaracions o fotografies; la ciutadania mereix
resultats reals, no només titulars i fotos per la galeria.
Potser caldria preguntar-se: fins quan durarà aquesta manera de fer?