Vora l’Ebre: L’església romànica de Vilar de Donas
PENSAMENTSVINARÒS MAILVORA L'EBRE 29 setembre, 2024 Vinaròs News
J.FERRÉ VERGE
Tot i que he viatjat sovint per plaer visitant diversos indrets de Catalunya, Espanya i fins i tot de l’estranger, només fa uns dies vaig viure una manera diferent de fer-ho. Mentre la meva dona, una amiga, la nostra gosseta Greta i el gos de l’amiga Byl feien les últimes etapes del Camí de Santa Jaume per terres de Galícia, des de Sarria a Santiago de Compostel·la, jo els hi donava assistència i a la vegada feia turisme per allà on passàvem.
Una de les poblacions per on transcórrer el camí de Sant Jaume és Palas de Rei, el poble natal de José Blanco, més conegut com a ‘Pepiño’ Blanco que va ser ministre amb Zapatero i vicesecretari general del PSOE, tal com em recordava l’amic Manolo Fernández.
Aquell dia al matí, mentre les caminadores havien sortit de Palas de Rei i es dirigien a Melide, vaig agafar una carretera en sentit contrari a Melide per a veure si trobava alguna cosa interessant pel camí. Només havia recorregut uns pocs quilòmetres quan vaig veure una indicació: ‘Igrexa romànica de Vilar de Donas’. No ho vaig dubtar. Després de girar a la dreta, vaig seguir les indicacions que em portaven per un camí asfaltat fins que vaig veure l’església. Vaig aparcar el cotxe i vaig començar a fer fotos amb el mòbil. En veure que la porta de reixa de ferro que donava accés al recinte estava oberta hi vaig entrar per poder fer les fotos de més a prop.
De sobte vaig veure com un senyor gran se m’apropava i abans que em digués res el vaig saludar:
– ¡Buenos días…!
– Buenos días y mucho frío -em va contestar-.
– Tampoco tanto -havíem d’estar a uns 14º- Un poco fesquito sí…
– ¿De dónde viene usted? -em va preguntar-.
-Del Delta del Ebro -li vaig contestar-.
En aquell moment va arrancar a cantar:
– ‘El Ebro Guarda silencio al pasar por el Pilar, la Virgen está dormida, la Virgen está dormida y no la quiere despertar…’ Després de les primeres notes em vaig unir a aquell senyor entonant aquella cançó que va popularitzar Manolo Escobar. Així que es pot dir que vam improvisar un duet.
Llavors em va dir que m’ensenyaria l’interior de l’església, la qual cosa em va sorprendre gratament, ja que mai hauria pensat tenir tanta sort. Em va dir que ell entraria per una porta lateral i que m’obriria la porta principal que estava tancada per dintre. Inesperadament, un cotxe aparca darrere del meu i hi baixa un senyor molt elegant amb barret i bufanda i s’apropa a nosaltres. Després de saludar-nos el senyor major ens reitera que ens obriria la porta, la qual cosa també sorprengué el nouvingut.
Una vegada dintre comença a explicar-nos amb molt de detall una escena que podia veure’s en una làpida i tot seguit ens va preguntar:
– ¿Sabéis cuántos años tengo?I jo li vaig respondre:
– Más de 90…
-¡96!El ‘senyor elegant’ va exclamar:
– ¡No puede ser…!
Va ser llavors quan vaig pensar que havia d’immortalitzar el moment i li vaig demanar si li podia fer una foto i molt amablement em va dir que sí. Tot seguit em va vindre al cap explicar el que vivia, per això, li vaig demanar que em digués el seu nom.
– Jesús García. A Jesús lo crucificaron; espero que a mi no… –em va respondre-.
Posteriorment, va anar explicant-nos el que representava tots i cadascun dels elements que conformaven l’església, sobretot els frescs que decoraven la cúpula i l’absis mentre anava responent a les preguntes que li feia el ‘senyor elegant’ que em va dir que era mexicà, però que feia molts anys que vivia a Itàlia.
Una mica més tard va entrar un matrimoni navarrès i ens van dir que l’any passat ja havien intentat visitar-la, però estava tancada i no ho van poder fer.
Abans d’acabar aquella inoblidable visita guiada encara van entrar tres dones que pel seu aspecte i la seva vestimenta tot feia pensar que eren estrangeres que estaven fent el Camí de Sant Jaume i que s’havien desviat uns pocs quilòmetres per a veure aquella joia del romànic gallec.
Per a mi va ser tot un plaer poder viure aquella experiència per a poder explicar-la posteriorment als meus seguidors.