Vinaròs News

Històries d'avui en dia

J.FERRÉ VERGE Potser per allò de que a totes les cases hi ha Joans, Joseps i ases n’hi ha a totes les cases… Era el...

J.FERRÉ VERGE

Potser per allò de que a totes les cases hi ha Joans, Joseps i ases n’hi ha a totes les cases… Era el 19 de març, el dia de Sant Josep on els Joseps, Joses, Pepes, Pepitos, Josefes, Josepes, Fines, Pepis, etc. celebren el seu aniversari. Aquella família de Santa Bàrbara, començant per la iaia, continuant per la mare i acabant per la filla, totes celebraven el sant: A la iaia li deien Pepa, a la filla Pepita i a la neta Finetes. Com que en aquell temps el dia de Sant Josep era festiu i estaven de celebració van voler convidar a cafè i a pastes als veïns de la casa del costat: la Montse, la seva filla Imma i Feliciano, el marit d’aquesta.

Coincidia que aquell any començaven a celebrar-se les falles de Benicarló. Per tant estem parlant de l’any 1980. Si, ja sé que abans ja s’hi feien falles, però aquell anys va ser el tret de sortida de les falles benicarlandes tal com les coneixem ara si fa o no fa.

El marit de Finetes, Pasqual, treballava a mobles Palau de Benicarló. De tan parlar-ne els companys de treball, mentalment, tenia més que localitzades totes i cadascuna de les falles. Sabia de la seva ubicació i fins i tot la que més agradava als caduferos (que és el malnom amb els que es coneix als benicarlandos) Tot i que al treballar a Benicarló no li venia gens de gust anar a veure-les. Ja ne tenia prou en anar-hi a treballar dia sí, dia també. Tan si plovia com si feia vent.

En acabar el dinar, Feliciano va sorprendre tothom:

-Què us sembla si anem a veure les falles de Benicarló?

-La veritat és que no teníem cap intenció d’anar-li –li respongué Pasqual- però si se tracta de sortir a donar una volta, si us ve de gust hi podríem anar.

Però la sorpresa va ser al sortir al carrer on hi havia aparcats els respectius cotxes (el quatre lates de Feliciano i el 127 de Pasqual), Feliciano va llençar una pregunta a l’aire:

-Amb quin cotxe anem, amb el meu o amb el teu?

El passerell de Pascual li respongué:

-Podem anar amb el meu… (Què havia de dir: Anem amb el teu?)

En arribar a Benicarló van recórrer quasi totes les falles seguit el plànol mental de Pasqual. Quan ja van creure que n’hi havia prou, va arribar l’hora de marxar, ja que l’endemà era dia feiner i no s’havia de fer tard.

En tota la tarda ni una vegada se va sentir de la boca de Feliciano o la Montse:

-Seiem a prendre alguna cosa?

Van pujar tots quatre al 127 i van reemprendre el camí de tornada. Com que en aquell temps se passava per dintre d’Ulldecona, Pasqual va pensar que tal vegada dirien de parar un moment a qualsevol bar d’Ulldecona a fer una cervesa… Però tampoc!

Al final van arribar a Santa Bàrbara i cadascú cap a casa d’ell (com a Massamagrell)

Va ser la primera vegada i l’última que les dues parelles van sortir juntes. Ni Montse ni Feliciano ho van proposar més, ni Finetes i Pasqual, degut a l’experiència, els hi van demanar mai de repetir-ho…

REFLEXIONS (per si algú no ho ha comprés):

Montse i Feliciano volien anar a veure les falles, ho van fer i a sobre els hi va sortir gratis.

Finetes i Pascual no tenien cap intenció d’anar-hi i van ser els que van d’haver de posar el cotxe.

Afortunadament no van seure a prendre res, perquè amb tota seguretat ho haguessin pagat Finetes i Pascual.

CONCLUSIÓ:

Garrepes? No, el següent!!

Comparteix

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies