Vora l’Ebre: Els cognoms locals (Capítol 3 i últim)

JOAN FERRÉ

El cognom més freqüent a Santa Bàrbara és el de Martí, però també n’hi ha molts que porten el cognom Arasa, ja que algunes de les famílies que van colonitzar aquella plana a començaments del segle XVIII i que provenien de Tortosa, es deien així.

El cognom Martí (diuen que és el cognom d’origen català més comú a Catalunya, tot i que no he pogut constatar), també surt com el més habitual a l’Ametlla de Mar i, curiosament a Sorita i Palanques.

Havíem vist Tomàs com el més freqüent a la Galera i Masdenverge, però també ho és a les Useres i a la Pobla Tornesa.

Ferrer (a Catalunya normalment Ferré, tot i que existeixen diverses variants) és el més corrent a Benicarló i el Portell de Morella. 

Herbers

Però és Querol el cognom més genuí del nord de Castelló, ja que hi ha fins a cinc pobles que el tenen com el més habitual, Morella, Cinctorres, la Todolella, el Forcall i Rossell.  

En segon lloc, d’aquesta ‘classificació’ se situaria el cognom Beltran que surt com el més corrent de Xert, Benassal, la Serratella i Vilar de Canes. Quan era menut, al meu poble hi va arribar un metge procedent de Xert que portava Beltran com a cognom matern, Lucien Royo Beltran.  

A Herbers, Costur i Sant Joan de Moró, el més habitual és Pallarès, com a el Perelló, municipi del Baix Ebre que no s’ha de confondre amb l’altre el Perelló, un poblet agregat a Sueca que forma part de la comarca de la Ribera Baixa. 

A Vinaròs el cognom predominant és Miralles, com també ho és al poble més menut de la comarca del Montsià, Freginals, on la casa Martí-Miralles és la seu de l’ajuntament. A Amposta, al costat de la casa consistorial també hi ha una casa que porta el nom d’una altra família Miralles.

A Sant Mateu, la capital històrica del Maestrat és Ferreres, a Vallibona, Guimerà a Sant Rafel del Riu, Balada, a Sant Jordi, Esteller, etc. Si doneu un cop d’ull al mapa adjunt podreu veure quin és el cognom predominant a cada poble.

Vallibona

Vinaròs

Xert

L’Ametlla de Mar

Un cognom que m’ha cridat poderosament l’atenció és Dellà, si més no com a predominant a una població, Traiguera. És un cognom poc estès i del que gairebé no es troben referències per Internet.

No fa massa dies, em va sortir per Instagram un vídeo on s’esmentava el cognom Sapiña, poc estès i que se situaria per la província de València. Un dels interlocutors va dir que ‘no l’havia sentit mai’. En canvi, a Amposta hi va haver una família de navegants de quan es transportaven mercaderies per l’Ebre que portaven aquest cognom i propera al marge dret del riu, a uns 8 km d’Amposta cap a la desembocadura, hi ha una petita illa fluvial que es diu Sapinya, en aquest cas s’ha catalanitzat amb la grafia ‘ny’. 

Quines conclusions n’he extret? Jo una de molt clara, sobretot quan hi ha cognoms que els trobem igualment al sud de Catalunya com al nord de Castelló i que els uns i els altres estem molt més propers del que molta gent es pensa.

Tinc un cosí que viu a l’Occitània, una extensa regió al sud de França, més enllà de la Catalunya del Nord que, sovint m’ha dit que molt cognoms catalans són d’origen occità i no li falta raó.

En èpoques de conquestes i posteriors poblaments dels territoris conquerits als sarraïns, més que durant les migracions del segle XX, els cognoms solien ‘viatjar’ del nord cap al sud, és a dir, des dels comtats catalans i de l’antic regne d’Aragó a les valencianes.

Molt possiblement, l’arribada del cognom Sapiña a Amposta es va produir a l’inrevés, viatjant de sud a nord. Cal recordar que van ser valencians els que van conrear el Delta de l’Ebre convertit les terres ermes en uns productius arrossars. 

Santa Bàrbara

Sant Mateu

Morella

Illa de Sapinya

Herbers

Freginals

Forcall

Cinctorres

PER A SABER MÉS: Resultats « COGNOMS CATALANS

Vora l’Ebre: Els cognoms locals (Capítol 2)