Vinaròs News

Històries d'avui en dia

Vicenta Llorach Peris, de Benicarló: amb 100 anys, la “turista” de més edat de Vallibona Vicenta Llorach Peris, de Benicarló: amb 100 anys, la “turista” de més edat de Vallibona
EMILI FONOLLOSA El 2 d’agost de 2019 la benicarlanda Vicenta Llorach Forés va complir cent anys i un estiu més, com des de fa... Vicenta Llorach Peris, de Benicarló: amb 100 anys, la “turista” de més edat de Vallibona

EMILI FONOLLOSA

El 2 d’agost de 2019 la benicarlanda Vicenta Llorach Forés va complir cent anys i un estiu més, com des de fa vora 25 anys, va passar uns quants dies a Vallibona, sent la “turista” de més edat que visita habitualment la població.

“L’hora que vaig nàixer mai m’ho va dir ma mare però de xicoteta sempre em recordava el dia que era el meu aniversari” ens diu començant la conversa que vam tenir amb Vicenta, seguda davant de la casa de sa filla Vicentica, ben prop de l’església de Vallibona i on es passa bona part del juliol i agost. “De joveneta, el dia del meu natalici era un dia més, consistia en treballar amb la família i la feina del camp”. L’alcaldessa de Benicarló  Xaro Miralles li va fer un reconeixement en nom de l’Ajuntament en complir el centenari, “va vindre a casa amb el retratista que viu al costat de casa meua per fer-me fotos” deia remarcant que “sóc nascuda a Benicarló i casada a  Benicarló”.

Mentre toquen les campanes del campanar de Vallibona, recorda que “de jove, malalta no he estat mai, però sí que tenia esgotament, seria anèmia, llavors no anàvem al metge, així que jo treballava igual al camp, encara que ho feia forçada; de fadrina birbava, plegava, collia patates, moniatos, melons… de tot”. Des que es va casar, als 29 anys, es va dedicar a la feina de casa i cuidar les filles que va anar tenint: Pepita, de 69 anys, Vicentica, de 65 anys i Conxita, de 60 anys. En total, té 8 néts, tot xics, el gran ja té 48 anys i el més jove, 27. Tot i no tenir nétes, sí que té besnétes, tres, a més de dos besnéts.

Mentre parlem amb ella, ens adonem de la gran vitalitat que atresora, tot i el centenar d’anys que la contemplen;  parla amb una simpatia i facilitat desbordants i a més, “menjo de tot i dormo bé, estic bé de salut, ara tinc diners i salut, abans quan era jove no tenia ni una cosa ni l’altra”.

A Vallibona no havia estat mai abans que la seua filla Vicentica coneguera al seu futur espòs José María Jovaní, que és d’aquesta població. “Fa quasi 25 anys que vinc ací, em va agradar l’ambient i la gent les primeres vegades que vaig pujar i sempre torno, abans ni coneixia el poble ni l’havia sentit nomenar mai”. “Sempre pujo des del juliol fins després de la Mare de Déu d’agost, estic quasi un mes i en anar-me’n, ja no torno fins a l’estiu següent si Déu vol”. A Vallibona diu que xarra molt amb les seues amigues que hi ha al poble o vénen també per vacances, “xarrem, ens seiem als banquet però cada vegada me’n queden menys, es van morint, este hivern passat se’n van morir quatre o cinc”, Els diumenges “m’arreglo, em mudo i vaig a missa, fan misses molt complides… m’agrada molt Vallibona”.

A Benicarló viu de forma totalment independent, no necessita ningú.”Visc tota sola, de matí m’aixeco, em faig el llit, rento la roba, vaig a comprar, després preparo el dinar, miro “Pasapalabra” i de tarda, vaig amb les amigues de la “penya del bastó”, que en som 8 ó 10, a les 10 de la nit ja estic al llit”. A les amigues de la penya, quan torna de Vallibona, els conta com li ha anat per aquí dalt, “mentre no estic m’enyoren”.

Els pitjors records de la seua vida els té de la guerra civil. Conserva una gran memòria, així recorda episodis molt concrets amb tot el detall, com quan es preparava per a la Primera Comunió i com feien obres a la sènia de la família  no podia anar a la “doctrina” perquè havia d’ajudar als seus pares. També recorda molt bé a quin pobles venien  els productes que conreaven al camp, com Tortosa i a quins preus, com les cebes a 10 cèntims la dotzena. Li agradava cosir, “el dia que no treballàvem, cosíem, a l’estiu ens quedàvem al camp i d’hivern, estàvem al poble”.

L’agradable conversa amb Vicenta es veu interrompuda per una trucada que rep al seu telèfon mòbil i és que ella no renuncia a les noves tecnologies, encara que no és un mòbil d’alta gama i grans prestacions. En acabar d’atendre la trucada, ens recorda que no va anar a escola, però igual va aprendre a llegir “perquè de nit anava al repàs”. Se sent molt orgullosa  de haver viscut gran avanços per a Benicarló,”la construcció del port, l’estació de tren, les escoles i la fàbrica del Morrongo han sigut quatre coses molt bones per a Benicarló”.

Recorda també que els diumenges “ a la sènia ens ajuntàvem tots els veïnets, soltàvem un corder amb el qual jugàvem com si fora un bou, ens divertíem molt”. També diu que va ser molt “plorona”, “mon pare em renyia:  t’he dit que vingueres a les 8 i ja són les 9, com era tan tímida, em gitava plora que plora i ja ni sopava”. Així s’acaba la conversa amb Vicenta, un dia abans que se’n vaja de Vallibona, poc després d’haver celebrant el seu centenari i esperant veure-la de nou aquest estiu 2020, ja amb 101 anys.

Comparteix
Avatar

Vinaròs News

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies