Vinaròs News

Històries d'avui en dia

La consellera d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, Elena Cebrián i la d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya,...

Les conselleries d"Agricultura de la Comunitat Valenciana i Catalunya acorden treballar per la defensa conjunta d"una "visió mediterrània" en la reforma de la PAC i el model de gestió pesquera

La consellera d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, Elena Cebrián i la d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya, Teresa Jordà, han acordat obrir vies de treball per defensar els interessos conjunts i una “visió mediterrània” en matèria agrícola i pesquera davant les reformes previstes de la Política Agrària Comuna (PAC) i en el model de gestió de la pesca d’arrossegament. 

Les dues conselleres s’han reunit aquest dijous al matí a l’Agromuseu de Vera, en mig de L’Horta de València, en una primera trobada bilateral en la qual, han participat també els secretaris autonòmics d’Agricultura, Francisco Rodríguez Mulero, i de Medi Ambient, Fran Quesada. També hi ha assistit el director general d’Agricultura i Pesca, Roger Llanes, i la directora general de Desenvolupament Rural, Maite Chàfer.

En declaracions a la premsa, Elena Cebrián, ha valorat la reunió com a “molt constructiva”, i Teresa Jordà ha posat en valor tot el que “ens uneix”. Ambdues conselleres han remarcat la necessitat d’un acostament per avançar en la resolució de temes comuns que afecten i preocupen als seus sectors agroalimentaris i pesquers.

Cebrián ha reiterat la defensa de la singularitat mediterrània davant de la futura reforma de la PAC prevista per al període 2021-2027, asumint que la nostra és una agricultura oberta, acostumada a competir en els mercats internacionals i que l’actual PAC no s’adapta a la nostra estructura agrària i ha perjudicat el sector. Per açò, amb la Generalitat de Catalunya coincideix en reclamar la regionalització dels fons i que els plans estratègics reflecteixen les particularitats i necessitats pròpies, amb l’objectiu de poder fer una gestió més eficient i eficaç dels ajuts.

També han coincidit en constatar que en matèria de política pesquera ens trobem a les portes d’un canvi històric en el model de gestió de la pesca d’arrossegament, la més important per la seua importància econòmica tant a Catalunya com a la Comunitat valenciana. Un reglament comunitari en procés d’adopció estableix un règim de gestió basat en la limitació dels dies de pesca anuals, així com altres mesures tècniques i de conservació addicionals.

En el marc de l’Estat, el sector d’arrossegament de la Comunitat valenciana I Catalunya abasta el 70% del total d’aquesta flota al Mediterrani i tots dos governs comparteixen la mateixa visió sobre la seua gestió i el seu futur, que passa per mantenir les embarcacions actuals. Tot evitant la pèrdua de més flota, i compensant la possible reducció de possibilitats de pesca mitjançant la millora de la comercialització i la recuperació dels recursos pesquers.

Les dues conselleres també han coincidit en la necessitat d’avançar en la cogestió, tot apoderant el sector per tal que siga partícip en la presa de decisions locals. Tots dos governs han treballat estretament sobre aquesta matèria els darrers anys i han aconseguit influir de manera important en les propostes actuals, tant a l’Estat com a Brussel·les. Aquesta col·laboració s’estrenyerà encara més durant 2019, any decissiu en què es decidiran els detalls concrets del nou model, que probablement entrarà en vigor el 2020.

Situació citrícola

En relació a la producció de cítrics, per ajudar a fer front a la crisi de preus que pateix aquest sector provocada, en part, per l’acord de lliure comerç entre la Unió Europea i alguns països de l’Àfrica Meridional, a més d’altres factors cojunturals i estructurals, les conselleres s’han compromès a demanar al Ministeri d’Agricultura que vetlle per la situació i tire endavant les accions acordades ara fa tres anys pel Senat. S’ha valorat, així mateix, la conveniència de fer lobby en Bruxel.les.

També s’han compromès a demanar la realització d’estudis i informes d’avaluació per conèixer l’impacte econòmic i mediambiental d’aquest acord comercial sobre el sector citrícola; la possibilitat d’activar una clàusula de salvaguarda; mesures compensatòries als productors, així com mantenir i reforçar el control i la vigilància dels productes en una situació de crisi com la que s’està produint actualment. És necessari un bon control fitosanitari en fronteres que existisca una reciprocitat en les exigències respecte als productes i formes de producció de tercerss països.

Comparteix

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies