Vinaròs News

Històries d'avui en dia

Un país d’històries (XXXVI): Un rei molt preocupat Un país d’històries (XXXVI): Un rei molt preocupat
Enric Ramiro Roca (enricramiroroca@gmail.com) amb la col·laboració de Marisol Pinilla Macías Un rei estava molt preocupat. Pobret rei! I com estava tan preocupat, estava... Un país d’històries (XXXVI): Un rei molt preocupat

Enric Ramiro Roca (enricramiroroca@gmail.com) amb la col·laboració de Marisol Pinilla Macías

Un rei estava molt preocupat. Pobret rei! I com estava tan preocupat, estava convençut que tot el món del seu regne estaria igual o més preocupat que ell. Tanmateix, una pregunta li rosegava el pensament: Hi haurà algú que no estiguera preocupat?
Envià missatgers per tot el País Valencià: a Agost, Torreblanca, Albal, Anna, Aielo de Malferit inclús va arribar fins a Sant Joan d’Alacant i Mutxamel. Va enviar missatgers per a que recorregueren totes les poblacions i investigaren el seu maldecap. Els assalariats visitaren pobles i llogarets, i en tots els llocs la gent estava preocupada per diversos motius. Un moment. En tots? No, hi havia una ciutat anomenada Sax, molt propet de Villena, on vivia Guiu, un home que no tenia preocupacions.
– Com? –va dir el rei. No és possible! I de què viu?
– Doncs és professor de física i química – li va contestar el missatger investigador. Cada dia guanya tres monedes i amb elles es paga el dinar i no té més necessitats. No va de compres, ni va de vacances de creuer, tampoc a restaurants, ni tan sols té targeta de pagament ni mòbil.
El rei va manar fer un ERO de reducció de plantilla i que se n’anara al carrer perquè tot i que tenia el B2, no havia nascut a Londres i el seu accent no era com el de la BBC. Però no content amb això, al poc de temps es va disfressar de rodamón i es va dirigir directament a sa casa. I quan va arribar, Guiu estava dinant i el va convidar.
– I com et guanyes la vida? –va preguntar el rei disfressat.
– Doncs ara arregle tot allò que està trencat, però abans era profe. Soc molt més feliç –contestà l’home sense preocupacions.
Aleshores, el rei tornà a palau i va fer un edicte pel qual prohibia que s’arreglara cap objecte trencat ni amb IVA ni sense IVA. A partir d’ara, quan alguna cosa es trencara, caldria comprar-ne una nova, com passa en moltes famílies.
Al dia següent, l’home sense preocupacions es va trobar sense cap client, i es decidí a anar a passejar i buscar feina. Travessant la serra de Crevillent es va trobar un vellet tallant fusta i li va dir:
– Caram, aquest és un treball molt dur per a vostè!. Vol que ho faça jo?
El vellet acceptà i li va pagar a canvi tres monedes. Assabentat el rei, tornà a fer un nou edicte pel qual prohibia tallar llenya. D’aquesta forma, Guiu no pogué treballar a l’endemà i continuà caminant i caminant fins arribar al poble d’Ibi. En Ibi es va oferir a netejar els estables de Torico, un home del poble. A l’acabar el dia va guanyar tres monedes.
Però ai caram, assabentat el rei, feu un edicte pel qual prohibia netejar estables.
Guiu ja no tenia treball i es va decidir a enrolar-se com a soldat a les ordres del rei. Quina altra cosa podia fer? Li donaren una espasa i tres monedes. Assabentat el rei, decidí fer un edicte pel qual estava prohibit pagar als soldats. Llavors, Guiu tallà la seua espassa a trossets, els va vendre i aconseguí les tres monedes.
Assabentat el rei, manà vindre al soldat i ordenà que matara a un presoner. Com no podria fer-ho perquè la seua espasa era de fusta, desobeiria al rei i aquell podria tancar-lo en la presó.
Reunida la cort a la ciutat de Sax per ajusticiar al presoner, Guiu es va agenollar i va cridar ben fort:
– Per tots els deus de l’Univers, si sóc innocent que la meua espasa es faça de fusta!. Al traure-la, tota la gent va cridar miracle! miracle! i el rei no pogué fer res.

La vida és un camí difícil i totes les persones tenim preocupacions. Front als maldecaps hi ha molts camins, però possiblement el més intel·ligent siga cercar una via diferent si se’n tanca una altra. Allò que es diu ara emprenedoria. Davant de majors dificultats, caldrà buscar majors solucions, però sempre l’astúcia i l’optimisme ens ajudaran més que no el pessimisme.

Foto: Vessant septentrional de la serra Cabeçó D’Or a Busot, on es troben les coves de Canelobre. Alacant (l’Alacantí)
Marisol Pinilla Macías

Un país d’històries (XXXV): Entre tots ho farem tot

Comparteix

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies