Vinaròs News

Històries d'avui en dia

Un país d’històries (XLI): Un professor macanudo Un país d’històries (XLI): Un professor macanudo
Enric Ramiro Roca (enricramiroroca@gmail.com) amb la col·laboració de Mariano Fraind (originari de Ciudad Evita-Buenos Aires-ARGENTINA i resident a Algemesí.-la Ribera) – *Che* boludo *!!!*... Un país d’històries (XLI): Un professor macanudo

Enric Ramiro Roca (enricramiroroca@gmail.com) amb la col·laboració de Mariano Fraind (originari de Ciudad Evita-Buenos Aires-ARGENTINA i resident a Algemesí.-la Ribera)

– *Che* boludo *!!!* anem a vore com cremen la falla *??*
I cap allà se n’anaren un grup de la colla El Micalet formada per un conjunt heterogeni i intergeneracional de persones. Agafaren *el bondi 86* des de *Ciutat* Evita cap al centre. Només baixar i conforme s’aproximaven al monument faller, anaven tirant els masclets que els havia portat el tio *Roberto* i la tia *Pascualita* des d’Algemesí. La sorpresa i els crits dels veïnat per on passaven, es barrejaven amb l’alegria i els càntics. A pocs metres, els esperava una xicoteta xaranga que interpretava populars tangos i donava vistositat a la trobada.
Així és com es va celebrar la inauguració de la Falla *Nueva Valencia*, ni més ni menys que a Buenos Aires, fundada per immigrants valencians en 1951. Aquest acte de confraternitat tingué el moment més emotiu en la crema del monument. I el moment més dolorós amb la multa per alternació de l’ordre que va imposar *la policia federal.*
Aquesta iniciativa que es va prodigar en altres indrets argentins, aconseguí arreplegar a una dispersa comunitat valenciana que vivia a la capital i que tenia diversos orígens: de Novetlé, del Genovés, del Puig, d’Onda, de Beniarbeig, de Llíber…, . . Uns exiliats per motius polítics i altes per motius econòmics, alguns descendents d’antics criollos que havien conservat algun record de l’origen peninsular o simplement amics i amigues dels comboiants..
Entre tots, destaca destacava Carmel, un professor que abandonà Espanya després del cop de la victòria del general Franco i la imposició d’un dictadura al seu país. A través de col·legues argentins amb qui havia fet amistat per motius de treball, li havien aconseguit una plaça a la UBA (Universidad de Buenos Aires). Allí s’havia guanyat el respecte de professorat i alumnat per les seues innovadores formes de donar la docència.
I això hagué de fer a l’endemà del festorro de sant Josep. En una classe ben atapeïda d’alumnat i després de donar la benvinguda, tragué un got i el va plenar aigua, al temps que l’alçava, i preguntà:
Quant pesa el got?
A diferència d’algunes universitats valencianes on els alumnes baixen la vista o s’amaguen baix la taula quan senten una pregunta, els “corajudos” estudiants, alçaren la mà i enumeraren un bon grapat d’hipòtesis.
Aleshores, Carmel va dir:
Si espereu la resposta correcta, jo tampoc la sé fins que ho puga pesar. Però què passa si sostinc el got durant unes minuts?
Res -contestà Mariano, alumne assegut a prop del professor.
Efectivament -contestà Carmel, però afegí: I si estic una hora, així? Haurà canviat el pes del got?
Doncs no, però segur que li farà mal el braç, contestà una xica del fons de la classe.
I si estic així tot un dia?
No crec que siga tan boludo, però si ho fa, a ben segur que acabarà a l’hospital -contestà una altra alumna.
I tots van riure.
Efectivament. I què he de fer si no vull que em faça mal el braç?
Doncs, baixar el got i continuar la classe- contestà la mateixa alumna.
Exactament. Així és la vida -continuà Carmel. Si penses un problema durant uns moments, pot ser el resolgues o no. Però si ho fas durant una hora, el mal de cap no te’l llevarà ningú i el problema serà el mateix. I si el mantens durant un dia o una setmana, el trobaràs insuportable.

És important pensar els reptes i els problemes que et planteja la vida, i intentar donar-los solució. Però el més aviat possible i almenys abans de dormir, cal baixar el got. Així podràs despertar-te descansat cada dia i amb forces per fer front a les dificultats.
Possiblement hi haurà temes que requeriran més atenció que altres, però en moltes ocasions no perdonar-los més voltes, troben una millor resposta. Això sí, sempre tenim algunes vies que ens ajudaran com el comentar-los amb gent que ens estime. El compartir de forma selectiva crearà bons lligams i ens ajudarà a veure més opcions, al temps que contribuirà a una millor convivència, incrementant l’amistat i la complicitat.

FOTO: Carrer i cases de Ciudad Evita i autobús típic (bondi). (Ciudad Evita-Buenos Aires. ARGENTINA) Marcelo Gómez

Comparteix

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies