Relata de ciència ficció
MOSSÉN PACO VIVES
Si em pregunteu com estic? Què faig? Us contesto amb la historia d’aquell xiquet que anava a veure a son iaio i el saludava dient:
Iaio, què fas? Com estàs?
I el iaio li deia: Estic esperant! I així tots els dies, fins que un dia el xiquet li preguntà: – A qui esperes? Sempre em dius lo mateix. I el iaio li contà aquesta historia: – Nostre Senyor està fent una obra d’art, molt bonica, amb tots els homes i dones del món. Natros som les pedres d’aquest monument i cada dia Ell escull les que li fan falta. A vegades, són pedres molt menudes, són els xiquets i xiquetes menuts que en pocs anys de vida ja han merescut formar part d’aquest monument, qui sap com hauria estat la seua vida? Altres vegades, pedres més grans, la majoria, i altres, unes de molt grans com ara jo i per això estic esperant.
Martín Descalzo contava la història del vianant que anava caminant per la muntanya, arribà a una pedrera i es trobà anb un picapedrer que li preguntà: -Bona dia, senyor, què és lo que està fent? -Ja ho veu, estic suant la gota negra. .-Sí, sí, ja ho veig. I seguint el camí en trobà a un altre i li feu la mateixa pregunta: -Bon dia, senyor, què està fent? -Estic guanyant el pa per als meus fills. -Ah, molt bé, bona cosa. I seguint caminant es trobà amb un tercer que li digué: – Estic fent una obra d’art! I suava com el primer i es guanyava el pa com el segon, però a més a més estava fent una obra d’art i la seua cara somreia.
Em preguntareu que per què conto aquesta història? – La conto perquè avui ha mort un home bo, un home que ha fet de la seua història una obra d’art. Un vinarossenc, Àngel Castejón, empeltat a Vallibona, un home generós, un bon amic, ànima de totes les activitats de Vallibona, que sempre intentava posar pau en tot.
Àngel, com diu el llibre de la Saviesa: “Als nostres ulls la teua partença es tinguda com un mal, el teu traspàs, aparentment, és un desastre, però tu has trobat la pau”. Reposa en la pau del Senyor!