Tornen les “màscares lliures” al Carnaval amb la visibilització de Jubiladas.com

EMILI FONOLLOSA
L’ única desfilada del Carnaval de Vinaròs ha viscut enguany un retrobament amb les seues arrels més satíriques. Entre la majestuositat de les grans carrosses i les plomes de les reines, un grup de dones va aconseguir captar totes les mirades i els somriures del públic: les Jubiladas.com.

Amb la seua presència, la figura de la “màscara lliure” —aquella que prioritza la paròdia i el carrer per damunt de l’exhibició— pareixia que volia recuperar un protagonisme que molts trobaven a faltar.
Tot i que encara no desfilaven com a comparsa de ple dret, les integrants de Jubiladas.com van aprofitar la desfilada dominical per a presentar-se en societat. Amb una posada en escena plena d’enginy, el grup va reivindicar el paper de la dona gran en la festa, demostrant que la gresca no entén d’edats. La seua aparició va ser una alenada d’aire fresc que recordava els carnavals d’antany, on la improvisació i la crítica social eren els eixos vertebradors.

Tanmateix, estaven en una posició de desfilada ben poc bona pel que fa al «sambòdrom» i és que van arribar pràcticament quan ja s’acabava, al voltant de les deu de la nit; molt públic havia marxat i fins i tot ja ni van aparèixer a la retransmissió televisiva.

Aquest grup de dones no s’aturarà aquí. Segons ja van contar a Vinaròs News, la seua intenció és oficialitzar la seua estructura per a esdevenir, de cara al Carnaval 2027, la 33a comparsa de Vinaròs. La seua entrada al “club” de les comparses oficials no només amplia el nombre de participants, sinó que assegura la continuïtat d’un estil de disfressa més lliure i proper a la tradició local.
La bona acollida de Jubiladas.com ha reobert el debat sobre la importància de les màscares lliures, aquelles que acompanyen Sa Majestat Carnestoltes i que actuen com l’ànima transgressora de la celebració. En un Carnaval que cada vegada tendeix més cap a la professionalització i l’espectacle visual del “sambòdrom”, la irrupció d’aquest col·lectiu és una garantia que l’essència vinarossenca —picaresca, alegre i un punt descarada— continua més viva que mai.
Les cendres del Carnestoltes 2026 ja reposen, però la llavor que han plantat aquestes “jubilades” promet florir amb força el pròxim any, quan ja lluiran el seu estendard oficial com una comparsa més.