Testimonis de la República i com es va viure la Guerra Civil a la Sénia

JOAQUIM BUJ

La Sénia recull testimonis de la República i la Guerra Civil al poble.    Algun dels relats estan publicats a l’edició bianual de ‘Lo Senienc: Memòria, Natura i Llengua’, que es presentà aquesta setmana al Centre Obrer. La publicació és una de les activitats que ha programat el Centre d’Estudis Seniencs (CES) per a commemorar els 80 anys de la Batalla de l’Ebre durant la segona meitat d’enguany i primers mesos de 2019.

Aquesta presentació ve després de l’exitós Itinerari per les Terres de Cruïlla en què es va realitzar un recorregut urbà per visitar llocs de la Sénia relacionats amb fets de l’època de la Segona República i la Guerra Civil.

La ruta va comptar amb testimonis directes que explicaven, en primera persona, les vivències d’aquell període. És el cas de Germán Bel, nascut ara fa cent anys, al Portalet recorda que “un dels moments violents va ser quan van intentar cremar l’Ajuntament Vell. Llavors es va avisar els serenos i els van matar”. Aquestes morts van provocar una sentida manifestació de dol per part de tot el poble, que va acudir en seguici darrere els fèretres, des del Centre Obrer, on estava la capella ardent, fins al cementeri. Aquest fet va afectar el Comitè de la Sénia, que podia haver seguit fent la seua activitat, amb les dificultats de l’època, però les morts dels serenos el va marcar negativament, explica Eva Garcia, membre del CES.

És l’únic esdeveniment violent del qual es té constància a la Sénia, on no es va patir excessiva repressió durant la Guerra Civil i la postguerra. Segons Viqui Almuni, “va haver-hi algunes persones repressaliades, però no va ser tan forta com en altres pobles, com per exemple, a la Terra Alta. Es cremaven els ajuntaments i els documents de propietat perquè estaven en contra de la propietat privada i la destrucció d’aquesta documentació facilitava les col·lectivitzacions”.

En tornar de la Guerra, l’Antic Ajuntament es va habilitar com a presó, però, deixaven les portes obertes, per si algú volia marxar, això sí, sota la seua responsabilitat”, rememora Bel.

 Nazis a la Sénia

Quan les tropes franquistes van ocupar la Sénia, l’abril de 1938, la Legió Condor alemanya va agafar el comandament del Camp d’Aviació senienc, punt vital de comunicacions i des d’on es van enlairar alguns dels avions que van bombardejar poblacions del nord de Castelló i també van participar a la Batalla de l’Ebre.

La presència dels alemanys a la Sénia no es recorda d’una manera desagradable. Al contrari, alguns veïns podien guanyar-se una mica millor la vida treballant per a ells. A més, els nazis ja van tenir cura de no reprimir la població, sinó de barrejar-se amb la gent del poble, donar xocolata als xiquets, per exemple, realitzar sessions de cinema o concerts a la plaça del poble. Tot era per a evitar aixecar sospites entre la població sobre les veritables intencions.

Terra d’evacuats

En els primers mesos de la guerra, la Sénia va acollir evacuats (com s’anomenaven llavors) procedents, sobretot, del Front de Madrid. Eren acollits per les famílies senienques i, fins i tot, alguns ja es van quedar a viure a la Sénia per sempre.

Així consta als quaderns d’escola de Gumersinda Ferré, un clar exemple de la implicació dels mestres en el projecte de la República i en inculcar els valors de la democràcia en els xiquets i xiquetes d’aquella època. A més d’aquests valors polítics també es buscava una educació lligada a l’entorn i es feien les primeres excursions per conèixer millor el territori. L’evolució de la guerra també es vivia a l’escola. Així, Ferré li va escriure una carta a un cosí que estava al front i, també, ha quedat reflectida a les pàgines del quadern escolar una de les crisi que va haver-hi entre el Govern de la República i el de la Generalitat, que es va resoldre en pocs dies.

 ‘Lo Centro’

Un altre dels espais destacats del sector republicà era el Centre Obrer (‘Lo Centro’) que era molt més que un lloc d’esgambi. També va ser una escola i s’ensenyaven oficis per als joves aprenents. ‘Lo Centro’ disposava d’una àmplia biblioteca, però, malauradament, va desaparèixer durant la Dictadura de Franco, en què l’edifici va estar molts d’anys tancat fins que es va rehabilitar amb la recuperació de la Democràcia.

Tercera generació

Com en la majoria de municipis, han hagut de passar 80 anys, aproximadament, per a poder començar a recollir els testimonis de la Guerra Civil. La generació dels nets d’aquelles persones que van patir el conflicte són els que n’estan recuperant la Memòria Històrica. És el cas de Neus Aubalat, autora d’un treball de recerca sobre aquesta temàtica o de Marta Tena, que ha novel·lat part de les vivències que li contava son pare sobre la Guerra Civil i la posguerra al llibre ‘Tots els colors del vent’ (Onada edicions). Tena comenta que “mon pare sempre ens deia que col·laboressem amb les entitats que vulguessem, però que no ens fiquessem mai en política”.