Vinaròs News

Històries d'avui en dia

Són els municipis rurals accessibles i inclusius?  Són els municipis rurals accessibles i inclusius? 
CRISTINA DOMÈNECH TOLOSA (*) Quan pensem en accessibilitat o inclusió, el primer que ens ve a la ment és una persona amb cadira de... Són els municipis rurals accessibles i inclusius? 

CRISTINA DOMÈNECH TOLOSA (*)

Quan pensem en accessibilitat o inclusió, el primer que ens ve a la ment és una persona amb cadira de rodes, veritat? Doncs este tema, engloba moltes més persones, des d’una persona acabada de nàixer fins a una persona d’edat avançada, i això significa, que engloba a tot el món. Quan parlem d’accessibilitat i inclusió, estem fent referència a totes les persones, perquè de segur que alguna vegada has sortit a comprar amb un carro de la compra, has vist algú passejant un carret de bebé, t’has trobat amb algun cartell escrit amb altres idiomes o has vist a una persona amb bastó.

Si mirem al nostre voltant, podem veure com moltes de les persones que ens rodegen, no poden gaudir de moltes de les activitats o llocs que tenim als nostres municipis. Per tal de poder mostrar-vos una xicoteta realitat, vaig a transportar-me a Canet lo Roig, poble de la comarca Baix Maestrat, el poble de les meues arrels. Canet lo Roig, és un municipi que compta amb una població total de 685 persones, i tenint en compte que és un municipi de muntanya, complica l’adaptació del terreny, ja que al passejar pel municipi podem veure com molts dels carrers tenen una pendent prou elevada, la qual no es pot rebaixar per tal de ser més accessible.

Per començar analitzarem els llocs públics d’oci, en este cas podem trobar els parcs infantils, les piscines municipals i camp de futbol, entre altres. Però, poden gaudir totes les persones d’estes instal·lacions? Doncs NO! El primer que ens trobem per tal d’accedir al parc infantil és una vorera no rebaixada, la qual cosa ja està dificultant l’accés a les persones amb cadira de rodes o carros de bebé. Una de les entrades, a pesar que és accessible, ja que no compta amb cap escaló, esta feta en forma de zig-zag, per la qual no és segura ni practicable, ja que la seguretat també forma part de l’accessibilitat. I ja en el seu interior podem observar com no hi ha cap gronxador accessible o adaptat. En les següents imatges podem veure un dels parcs infantils del municipi de Canet lo Roig, al qual fem referència:

        –     Un exemple de gronxador adaptat pot ser el següent:

També trobem una zona de màquines de gimnàs de manteniment i en aquest el problema és la grava que hi ha per a poder arribar fins a les màquines, la qual dificulta el seu accés i la deambulació de les persones.

Respecte a les piscines, no trobem cap mètode que faciliten l’accés dins de l’aigua, problema que seria de fàcil solució amb la instal·lació d’una cadira, com la que podem veure:

  • Piscines municipals de Canet lo Roig:
  • Exemple de cadira adaptada per tal de millorar l’accessibilitat:

Swinging arm disabled chair. Swimming pool lift with a chair

Pel que fa al camp de futbol, ens trobem que l’itinerari per arribar no és accessible, ja que l’única forma és anant per la calçada de la carretera. I com ja hem mencionat abans, la seguretat també forma part de l’accessibilitat, perquè no tot el món disposa de mitjans de transport per poder desplaçar-se.

Sobre els carrers del municipi i zones comuns, podem observar carrers amb voreres no rebaixades, com és el cas del C/ Sant Miquel, encreuaments no accessibles per a persones amb dificultats visuals o els ressalts que tenim a l’entrada de la població i a l’avinguda Constitució, que també fan funció de pas de vianants i no es troben anivellats amb la vorera.

Una altra dificultat que ens trobem és a la plaça Nova, en la qual podem trobar uns bol·lards, que delimiten el que és la calçada de la vorera, però no complixen amb les mesures corresponents.

Continuant pels carrers del municipi, podem trobar com l’accés als comerços o habitatges, en moltes de les ocasions tampoc és accessible, ja que ens trobem amb la dificultat de salvaguardar escalons.

I si pensem a anar a tirar el fem? Doncs en tot el municipi, no trobem cap contenidor adaptat… Sabeu el complicat que pot arribar a ser, per a una persona major o per algú que té mobilitat reduïda, haver d’alçar les tapes dels contenidors del nostre poble?? Amb un simple gest, modificant algun contenidor, ja tindríem un municipi més adaptat, i segur que molta gent ho agrairia.

              Exemple de contenidors adaptats:

Mirant llocs emblemàtics del nostre poble i amb història, podem trobar la capella dels Piquers, l’església o la presó. Per la seua antiguitat és complicat trobar solució sense pedrer l’escènica característica. En aquests casos el que ens trobem és l’accés dificultós per tal d’accedir al seu interior, els escalons. En el cas de la capella dels Piquers, per què no posar una cadira elevadora? Solucions alternatives podrien ser obrir un nou accés com el que s’ha fet a l’Església.

          Porta accessible de l’església:

Què podeu dir de la zona de caravanes? Molt bonica i acollidora, igual que el mirador de la pedra dolça. Però està adaptat per a totes les persones? Us deixe les imatges per tal de reflexionar!

Ja per finalitzar, m’agradaria fer referència a tots els cartells informatius. Tots tenim capacitat per llegir? Malauradament no… Persones amb problemes cognitius o diversitat visual, es troben amb moltes dificultats. Igual podríem començar a senyalitzar amb pictogrames, el qual és un llenguatge universal, i amb el sistema Braille.

Panell explicatiu de la Capella del Palau dels Piquers:

Exemple d’adaptació dels panells informatius:

Hem de tindre present que els municipis rurals, compten amb molta història i llocs emblemàtics que costa molt adaptar, però també juguem amb l’avantatge que es destinen subvencions per millorar els entorns, en aquestes es poden incloure totes les mesures necessàries per a pal·liar aquestes dificultats i poder mantindre l’essència rural amb l’accessibilitat i la inclusió.

Us animo a totes i tots a poder mirar al vostre voltant, i ajudar a fer que els nostres pobles siguen cada vegada més inclusius, que tot el món puga vindre i gaudir dels seus llocs emblemàtics, de la seua cultura i tradició, i qui sap si acaben quedantse!

Cada granet d’arena conta, perquè hui és per tots ells, però demà serà per nosaltres!

(*) Estudiant del grau d’Educació Social en la UOC (Universitat Oberta de Catalunya)

Comparteix

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies