Vinaròs News

Històries d'avui en dia

Rodant fins a la República Rodant fins a la República
ASSOCIACIÓ CULTURAL JAUME I El dia 27 del passat mes va aplegar a Vinaròs l’històric independentista Jordi Puig. Venia de les  Illes Balears, on resideix... Rodant fins a la República

ASSOCIACIÓ CULTURAL JAUME I

El dia 27 del passat mes va aplegar a Vinaròs l’històric independentista Jordi Puig. Venia de les  Illes Balears, on resideix des de fa 16 anys, concretament a Felanitx, població des de la qual va sortir el 19 de desembre amb la intenció de recórrer tot el territori de parla catalana, cosa que pensa aconseguir a mitjan mes de març. La cosa no tindria res de particular si no fos que Jordi Puig te les cames amputades i s’ha de desplaçar en cadira de rodes, no en una còmoda cadira elèctrica, sinó autopropulsada, d’aquestes que es mouen amb la força de les mans.

El motiu del seu viatge no és altre que denunciar la situació dels presos polítics i reivindicar el desig de llibertat i república del poble català. Tal convenciment el va dur a emprendre la volta als Països Catalans amb l’empenta i el coratge d’algú que posa al servei d’una causa justa la seua limitació física. Perquè no hi ha dubte que cal ser molt valent per iniciar, en ple hivern, un recorregut tan llarg i complicat.

Cal tenir en compte que es desplaça per carretera i fa una mitjana de trenta quilòmetres diaris per la vorada, amb el perill que això suposa, tot i que assegura no haver-ne sofert cap. Així ha travessat Mallorca, Menorca, Eivissa i tot el País Valencià, on ha rebut tota mena de suport, tant d’acolliment material com afectiu. Quan aplega a un poble, sempre hi ha un grup que el rep i l’hostatja a casa d’algú, de manera que només dues vegades ha hagut d’anar a un hotel. I així pensa aplegar fins a la població de Salses, sota administració francesa, on donarà per finalitzada aquesta odissea personal i política.

Perquè, emocions a banda, el seu periple és d’un alt contingut polític. No s’ha d’oblidar que Jordi Puig va passar a la presó 1.663 dies per una condemna a vuit anys de presó dictada per un tribunal militar per l’assalt fallit a la caserna de Berga, el 15 de novembre de 1980, assalt que va ser atribuït a ETA politicomilitar. Va sortir en llibertat condicional el 1985 i el 1992, el Tribunal Constitucional li va concedir l’empara d’acord amb el fet que els tribunals militars que el van jutjar havien violat el principi de la presumpció d’innocència.El seu judici va ser anul·lat  i, finalment, el Tribunal Europeu dels Drets Humans va  condemnar  l’estat espanyol per no haver respectat el seu dret a la presumpció d’innocència

Per això el seu gest té ara un significat doblement especial. A les portes del judici als presos polítics catalans, la sentència del qual gairebé tothom diu que és dictada, juristes independents, la defensa i tot l’independentisme fa temps que miren Estrasburg com a única esperança de la justícia que el tribunal de Madrid nega.

Comparteix

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies