Vinaròs News

Històries d'avui en dia

Quinze hores per anar de Vinaròs a Vallibona… a peu (53 km en un sol dia) Quinze hores per anar de Vinaròs a Vallibona… a peu (53 km en un sol dia)
EMILI FONOLLOSA L’any 2.000, el vinarossenc Juan Francisco Albella Gombau, “Sisco”, es va fer el propòsit d’anar des de Vinaròs a Vallibona a peu,... Quinze hores per anar de Vinaròs a Vallibona… a peu (53 km en un sol dia)

EMILI FONOLLOSA

L’any 2.000, el vinarossenc Juan Francisco Albella Gombau, “Sisco”, es va fer el propòsit d’anar des de Vinaròs a Vallibona a peu, en un sol dia. Ho va aconseguir i tant satisfet en va quedar, que aquesta caminada de 53 quilòmetres l’ha anat repetint pràcticament tots els anys des de llavors.

Després de tres anys tot sol, durant uns anys següents el va acompanyar Pepito López Masip; es va afegir també son fill gran, després en alguna ocasió se li agregava més gent en arribar a Rossell i ara a més té com a company fixe Domingo Boti, un altre a qui també li agrada molt esport i que, a més, està estretament vinculat amb Vallibona. El passat 14 de setembre van fer la caminada 2019 que ha estat la més nombrosa, ja que a “Sisco”, son fill Àlex i Domingo, se’ls van unir un fill de Domingo, David i la promesa d’aquest, Lia; total, doncs, cinc integrants.

Van sortir de Vinaròs a les 4 de la matinada i van arribar a Vallibona a les 18 h.44 minuts, quasi 15 hores després i mitja hora llarga abans de l’horari que havien previst. “Les noves incorporacions van respondre molt bé, Lia va demostrar venir de família molt esportista i quasi tirava de tots nosaltres” deia “Sisco”. A Rossell van arribar, seguint com sempre el “Camí Rossell”,  a les 11,35 h. (11 h. 28´era l’hora prevista), allí van fer aturada a la Font de Baix. El tram fins a Vallibona, pel camí rural que comunica Rossell i Vallibona travessant en diverses ocasions el riu Cervol, es va fer més pesat perquè va sortir el sol; llavors van passar calor i les cames ja estaven “castigades” per tots els quilòmetre recorreguts. “Si fa sol va més espai, es fa més pesat, l’ideal és que estiga núvol, vas mes còmode, beus menys aigua… això és com una carrera de fons”. “A vegades hem estat a punt de plegar i abandonar, però descanses, recuperes i tornes a la marxa” afegia “Sisco”. Els trams més durs són els que tenen pendent, “n’hi ha que si fa sol et socarres, una vegada pel Camí de Rossell ens va agafar un aguait impressionant, vam haver d’estar una hora aturats, però no vam abandonar”.

“Tot i que anem controlant l’horari, no caminem mai com si fora una carrera i volguérem millorar temps, anem en tranquil·litat, ens parem on volem, descansem una mica, esmorzem, dinem…” continua dient. La caminada més ràpida els va costar 17 h. 14 minuts (aplegaren a les 5 i quart de la tarda). “Més d’una vegada ens toca aturar-nos per a curar els dits dels peus o previndre’ls de llagues, el que porta el ritme del grup és sempre el que tinga més símptomes de cansament, ell va dient quan cal aturar-se per descansar una mica”.

Sempre organitzen la caminada a finals de maig-principis de juny o al setembre, quan fa menys calor i el dia és llarg.

L’any que ve, tornaran a anar de Vinaròs a Vallibona, com fan sovint tants vinarossencs que descendeixen d’aquest poble dels Ports, però amb la particular que aquests vinarossencs tan esportistes van a peu, i no en cotxe, tot i que “Sisco” ja té 67 anys.

Comparteix

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies