ASSOCIACIÓ CULTURAL JAUME I
Acaba de sortir un llibre que es una joia per entendre lo que passa al Principat de Catalunya, el llibre analitzant la situació des d’una óptica totalment pacifista i no violenta ens introdueix a la lluita d’un poble per fer conèixer la seva realitat. Des de les protestes sobre el canvi climàtic i els drets dels immigrants fins a Ocupa Wall Street, la Primavera Àrab i el BlackLivesMatter, una nova generació està desencadenant accions d’estratègia no-violenta per influir en el debat públic i forçar el canvi polític. Quan els moviments en massa apareixen a la pantalla dels nostres televisors, els mitjans s’entesten a definir-los com a espontanis i imprevisibles. En aquest llibre, però, Mark Engler i Paul Engler analitzen l’art que s’amaga darrere d’aquests esclats de protesta i examinen els principis bàsics que s’han utilitzat per provocar i guiar els moments transformadors.
Amb idees incisives d’activistes contemporanis, així com amb noves revelacions sobre l’activitat de figures revolucionàries com Mohandas Gandhi, Martin Luther King, Gene Sharp i Frances Fox Piven, els germans Engler demostren que les persones amb pocs recursos i poca influència convencional són les que organitzen les convulsions que estan transformant la política contemporània.
Manual de desobediència civil demostra que la no-violència es pot utilitzar com a mètode de conflicte polític, disrupció i escalada, i argumenta que si els esclats de rebel·lió sempre ens agafen per sorpresa, deixem passar l’oportunitat de comprendre un fenomen crucial, i també d’aprofitar el seu poder per crear un canvi que dure.
Consell per a l’independentista de carrer que es du la mà a la cartera quan sent a parlar de momentums i tsunamis: llegiu Gene Sharp. Si no, llegiu el Manual de desobediència civil (acabat de traduir i publicar per Saldonar), de Paul Engler i Mark Engler, es un dels llibres mes venuts i de més amplia difussió el 2019 i és una síntesi estructurada i més divulgativa, alhora que una defensa enardida de la no violencia. Al cap d’unes hores, entendreu per què els nostres polítics, tant els independentistes com el processistes, parlen com parlen. Comprendre finalment la retòrica confusa produeix un efecte estrany: la fe que les entitats i els partits tinguin un pla concret per aconseguir la independència de Catalunya o que aquest pla hagi de reeixir no augmenta ni disminueix, però poder llegir entre línies alleuja l’esperit. De cop i volta, us sentireu capaços d’acabar les frases de Roger Torrent o escriure els discursos d’Elisenda Paluzie. Un exemple no necessàriament a l’atzar de la concordança entre les recomanacions teòriques dels autors. Els autors es bassen en l’estudi meticulós de Ghandi, Luther King i companyia, és que la no-violència s’ha d’entendre com un instrument per aconseguir unes finalitats determinades que es pot deslligar completament de les conviccions morals. De fet, la teoria de Sharp, sobre la no violencia, que ha estat titllat com “El Maquiavel de la no-violència”, va més enllà: les consideracions morals són contraproduents per als moviment socials revolucionaris, que farien bé d’aplicar la lògica militar al conflicte. Podríem parlar d’un militarisme sense armes, d’una guerra sense violència, però sempre amb la metodologia bèl·lica al cap i al cor dels militants (un altre malnom deliciosament revelador de Sharp: “El Clausewitz de les revolucions desarmades). El contrast que busca Sharp és amb el pacifisme d’inspiració religiosa, que s’adhereix a la no-violència des dels principis ètics, i es pot sintetitzar en un adagi popular entre la Societat de cercles de treballadors catòlics: “Jesús mai ens va dir que havíem de tenir èxit, ens va dir que havíem de tenir fe”. En oposició frontal a aquesta doctrina, Sharp escriu: “Sentir-vos bé, no ser violents o estar disposats a morir, quan no hàgiu assolit els objectius de la vostra lluita, no canvia el fet que heu fracassat.” Per Sharp, la no-violència es mesura amb la consecució dels objectius finals, i el procés sempre és, com diu també el manifest del Tsunami, “llarg i complex”.
Aquest llibre va ser escrit abans de 2017 als USA pels germans Engler que lógicamente no han pogut presentar-lo a Vinaròs, presentació que farà el seu Editor Joan Francesc Gil. Presentació que tindrà lloc el proper divendres 11 d’octubre a les 7 de la tarde a la biblioteca Municipal de Vinaròs.
El llibre que presentarem el dia 11 ”MANUAL DE DESOBEDIENCIA CIVIL”
Es un dels 3 llibres mes venuts el 2019.