‘Pep de Xiva’ penja el casc de cap de bombers de Morella després de 33 anys

JAVIER ORTÍ

José Luis Grau, Pep de Xiva per a tothom a Morella, penja el casc de cap del Parc de Bombers Voluntaris d’Els Ports després de 33 anys de servei. Ho fa amb la serenitat de qui ha donat mitja vida a la seua gent i amb la satisfacció d’haver format una família de voluntaris. El Pep ha sabut enfrontar-se al foc, la neu, els accidents i, sobretot, ha estat al costat dels seus veïns sempre que ha sonat el telèfon.

Des del 1992 fins al 2025, el Pep ha estat el rostre i l’ànima del parc de bombers amb seu a Morella, un referent a la comarca. A més, ha compatibilitzat aquesta vocació amb la seua responsabilitat com a cap de la Policia Local de Morella.

Preguntat pels records que l’han marcat, no dubta. Hi ha un incendi que ho va canviar tot. “Allò va ser un abans i un després”, recorda el Pep en parlar de l’incendi forestal del 1994 a Els Ports, que va arrasar més de 30.000 hectàrees. “Va marcar una pauta a tot el país sobre com afrontar incendis de grans dimensions.”

Entre els molts serveis que ha viscut el parc sota la seua direcció, esmenta amb un to més greu la tragèdia de l’ermita de Sant Cristòfol de la Todolella, que es va cobrar 18 vides. “Sens dubte ens va marcar molt a tots. No vaig ser-hi present, però els companys que van treballar en aquell lloc van quedar profundament afectats.” I és que, com ell mateix diu, “ací, quan anem a un accident, tenim moltes paperetes de conéixer el veí que ha tingut la desgràcia. Un sinistre sempre és dur, però quan el que hi ha dins és algú proper, tot es multiplica.”

Del vell camió al parc modern

Els canvis també s’han notat en els mitjans. “Vam començar amb un camió petit que no teníem ni on aparcar-lo. Ara comptem amb un parc ben equipat i amb vehicles acords a les necessitats,” explica. Tot i que no perd l’oportunitat de fer una petició: “Si ens pogueren portar un camió amb braç, amb una escala extensible, ens aniria fenomenal. En els serveis en altura encara tenim dificultats per arribar.”

El Pep no oblida tampoc la col·laboració amb els parcs professionals: “Els voluntaris som els primers a arribar. Després, si es complica, ens assisteixen els companys de Benicarló, a 65 quilòmetres. Sempre ens han ajudat i al seu costat hem après molt.”

Entre gats, incendis i carreteres gelades, el Pep riu en recordar la varietat d’intervencions que han tingut al llarg dels anys: “Ja no recorde la quantitat de coses que hem arribat a fer, però creieu-me que van des de la cosa més ximple a la més dura. Tant obrim portes que no es volen obrir, baixem gats que no volen baixar, condicionem carreteres enmig de temporals de neu, apaguem incendis forestals o domèstics o busquem persones perdudes a la muntanya.”

El Pep té clar que la força per seguir endavant durant més de tres dècades no ha estat individual. “Vull agrair a cadascun dels voluntaris que en aquests 33 anys han passat pel parc. Als que encara hi són, als que se’n van anar i als que per circumstàncies de la vida van decidir no seguir”.

Aquesta família és la que ha fet possible que el parc de Morella haja passat de fer 9 serveis el 1992 a més de 100 anuals en l’actualitat: “Abans la gent amb prou feines coneixia la nostra tasca. Ara tots tenim un telèfon a la butxaca i sabem trucar al 112. Això també ha canviat el ritme i la magnitud del nostre treball.”

Encara que deixa la prefectura, el Pep no es retira. “Només me’n vaig del càrrec de cap. Em quede com a voluntari. El relleu el pren Javier Sanz Corbatón, elegit democràticament entre els seus companys.” El Pep li dedica paraules de confiança i afecte: “El Javier sabrà fer-ho molt bé. Li desitjo la millor de les sorts, paciència en la presa de decisions i ànim per afrontar aquesta nova etapa amb il·lusió.”

Abans de tancar la seua etapa com a cap, Grau llança una reflexió: “Espero més compromís dels joves de la comarca, que s’animen a ser voluntaris i vulguen formar part del parc. Aquesta tasca necessita continuïtat i noves energies.”

MÉS A MEDITERRÁNEO.