Pensant en l’addicció als jocs d’apostes: 29 d’octubre, dia nacional sense jocs d’atzar
VINARÒS 23 octubre, 2023 Vinaròs News
VINARÒS NEWS
Cada any, el dia 29 d’octubre, la Federació Espanyola de Jugadors d’Atzar Rehabilitats (FEJAR) celebra el dia nacional sense joc d’atzar. Sota el lema que junts es poden fer moltes més coses, la jornada inclou activitats de conscienciació que ens recorden la problemàtica de l’addicció als jocs i a les apostes -un tema que Vinaròs també afronta amb molta preocupació i amb molta constància des de la seva Unitat de Prevenció Comunitària de Conductes Addictives (UPCCA).
Les addiccions al joc d’apostes, un problema endèmic
Els problemes relacionats amb el joc poden tenir un impacte molt greu en les famílies i les comunitats. Per aixó, a Vinaròs i a molts altres municipis, aquest és un tema que es pren seriosament des de la vessant política i també social, posant el focus en els casinos online i en els establiments de joc d’atzar.
Val a dir que tot i que s’han fet estudis sobre aquest problema, no s’hi ha donat la suficient atenció. Per exemple, moltes ciutats espanyoles han vist una proliferació important d’establiments d’apostes fins i tot en barris residencials i en zones on hi ha famílies amb nens.
A més, cada vegada trobem més opcions per tal de dur a terme jocs d’atzar. Fa uns anys, la persona s’havia de desplaçar, buscar diners en efectiu o targetes. Ara, no obstant, amb l’auge dels casinos online, es pot jugar i apostar en qualsevol moment des de qualsevol lloc, fins i tot des dels telèfons mòbils, i els processos de verificació són relativament senzills.
Per exemple, alguns dels problemes que porten les addiccions al joc d’apostes són:
- Afecten el funcionament de les relacions familiars i personals: les parelles, així com altres membres de la família, inclosos fills, pares, germans i avis.
- Deterioren les relacions i les amistats, així com ocasionen problemes emocionals i dificultats financeres que poden anar més enllà de l’esfera personal.
- Hi ha evidències constants d’una associació entre els problemes de joc i la violència familiar.
- Els fills de pares que juguen o aposten com addicció tenen un risc molt més elevat de desenvolupar problemes de joc que els fills de pares que no tenen problemes.
Un dia sense joc d’atzar
El 29 d’octubre és un dia que ens recorda la importància de fer un ús responsable del joc i de les apostes. Per això és fonamental seguir l’exemple de la política de la UPCCA a Vinaròs, per la qual es duen a terme programes educacionals als instituts, en estudiants d’ESO i batxillerat on moltes vegades es creu que poden començar a produir-se aquestes conductes addictives.
Campanyes com aquestes proporcionen informació, que és la base per combatre el problema: què són les addiccions al joc, quines característiques i patrons tenen en les persones, com detectar-ho i també obrir una reflexió. Es tracta de fomentar un pensament crític sobre el joc, en especial la publicitat, i també per equilibrar la possible pressió de grup.
La jornada de la FEJAR posa al centre de la discussió algunes estratègies que les famílies poden fer servir també, i que sovint passen per aturar el problema de joc -sense fixar-se en els problemes emocionals, físics o de comportament. Per això, cal seguir remarcant la importància d’estudis específics i assessoraments personals que tractin el tema.
Una de les formes que ha portat més èxit fins ara ha estat un tractament en xarxa, on la clau ha estat fixar límits de joc i apostes, amb progressos petits però constants dia a dia, i introduir noves activitats o interessos sense fomentar un esperit de culpabilitat o de responsabilitat. Tot això, clar està, de la mà del control financer i, en alguns casos extrems, una ajuda per part de professionals de xarxes com la UPCCA.
En conclusió, l’addicció al joc és un tema que, malgrat que no sol arribar als titulars, pot representar un problema per la societat i que cal afrontar amb un esforç important, sempre des del punt de vista personal i familiar, però també a nivell comunitari. Només d’aquesta forma, es pot establir un bon nivell de conscienciació ciutadana que permeti a joves i adults prendre decisions responsables i saber identificar si sorgeix algun problema a curt o mitjà termini.