Vinaròs News

Històries d'avui en dia

Parlem amb la vinarossenca Marina Borràs Ferrà, traductora de sèries i pel·lícules de plataformes de vídeo   Parlem amb la vinarossenca Marina Borràs Ferrà, traductora de sèries i pel·lícules de plataformes de vídeo  
EMILI FONOLLOSA Durant el passat confinament, el consum de documentals, sèries i pel·lícules en streaming,  per les plataformes de vídeo es va multiplicar per... Parlem amb la vinarossenca Marina Borràs Ferrà, traductora de sèries i pel·lícules de plataformes de vídeo  

EMILI FONOLLOSA

Durant el passat confinament, el consum de documentals, sèries i pel·lícules en streaming,  per les plataformes de vídeo es va multiplicar per la necessitat d’omplir les moltes hores que havíem d’estar a casa, sense sortir. Durant aqueix temps, la feina de la jove vinarossenca Marina Borràs Ferrà va adquirir més importància que mai perquè ella es dedica a subtitular i traduir alguns d’eixos continguts.

Els traductors solen ser invisibles però, per sort, cada cop es parla més de la seua feina, sense la qual no podríem gaudir de les pel·lícules, llibres, etc., que tant ens han amenitzat els confinaments. Però què en sabem de la feina dels traductors?

Marina Borrás és una vinarossenca afincada a Barcelona. Es va llicenciar en Traducció i Interpretació a la UJI de Castelló. Després va estudiar un màster en Localització (traducció web, software i videojocs) i, més recentment, un màster en Traducció Audiovisual. Ha viscut a França, Irlanda i Regne Unit i ha treballat en diverses empreses de traducció fins que al 2017 es va establir com a traductora autònoma. Ara tradueix contingut per a plataformes com Netflix, HBO, Amazon Prime i Disney+. També es tresorera d’ATRAE (Asociación de Traducción y Adaptación Audiovisual de España).

Ens podries parlar una mica del teu dia a dia? El teletreball no et ve de noves, suposo.

No, ja porto gairebé 4 anys d’autònoma. Quan vaig deixar la feina en plantilla vaig estar mirant els co-working, els espais de treball compartit, però a mi el que em resulta més còmode és tenir el meu despatx a casa. Treballo per a clients de diferents països, la majoria del sector audiovisual, però m’agrada diversificar i fer coses noves. Podria agafar el portàtil i treballar on vulga, i ho he fet alguna vegada (un estiu vaig treballar des dels Estats Units per provar la vida nòmada), però trobo a faltar la meua taula i les meues pantalles. A casa, quan acabo de treballar, tanco la porta del despatx i intento desconnectar, però no sempre és fàcil. Per exemple, quan miro pel·lícules subtitulades no puc evitar fixar-me en la traducció i m’encanta descobrir solucions enginyoses.

Quin és el procés per traduir una pel•lícula?

Posem per exemple que una plataforma de vídeo sota demanda (Netflix, HBO o la que siga) vol traduir una pel·lícula un número determinat d’idiomes. Si el que volen és subtitular-la, el més pràctic per a ells es enviar-li a un intermediari perquè gestione la traducció a tots els idiomes, inclòs el castellà. És a dir, externalitzar la feina. Aleshores aquest intermediari contacta amb mi i em prepara els materials, que són el vídeo, la plantilla dels subtítols en anglès i el glossari, si és que n’hi ha. Gairebé totes les traduccions que faig són de l’anglès a l’espanyol. Quan acabe, la meua traducció la revisarà una altra persona i és possible que la plataforma li demane a un tercer intermediari que li faça uns controls de qualitat addicionals abans de pujar la pel·lícula, però no sempre és així. Per cert, si veus una peli subtitulada al cine o a un festival i després a la tele o a Netflix, els subtítols no seran de la mateixa persona. Una peli es dobla un cop, però se subtitula moltes vegades. Suposo que els sortirà més barat que comprar els drets dels subtítols a altres distribuïdors. En les plataformes de vídeo a la carta, el contingut en idiomes com el japonès, el coreà o l’àrab se solen traduir primer a l’anglès i després de l’anglès als altres idiomes.

En el cas del doblatge, l’intermediari és l’estudi de doblatge, i el que fem es traduir el guió. Les traduccions són susceptibles a rebre més canvis perquè, a més de la revisió, passa per un procés d’ajust previ al doblatge en sí, on la traducció s’acaba adaptant als moviments labials dels actors. Un cop a l’estudi de doblatge, és possible que es facen més canvis si el director o la directora de doblatge ho considera pertinent. Això seria un resum molt breu del procés. Ah, i els títols de les pel·lícules no els traduïm nosaltres, d’això se n’encarreguen els de màrqueting.

Del doblatge potser se’n parla més, però sovint quan se’n parla és per criticar-lo.

Penso que la gent no és conscient de les condiciones de feina dels traductors de títols importants com Juego de tronos. Cada cop som més impacients, no volem esperar per a veure el proper capítol de la sèrie que ens agrada i, per por a la pirateria, les distribuïdores pressionen molt els traductors. Imagina haver de treballar amb un vídeo en el que no es veuen els personatges, només la boca, amb un guió preliminar on falta text, i tot amb presses. Dit d’una altra manera, tradueixes un guió incomplet a cegues i amb poc temps. Em sorprèn de vegades com surten de bé les coses treballant en aquestes condicions. Quan una traducció és bona passa desapercebuda, però quan hi ha algun error, ho paga el traductor o traductora.

Les traduccions tenen drets d’autor?

Sí, segons la Llei de Protecció Intel·lectual, les traduccions són la transformació d’una obra prèvia i, per tant, comporta uns drets d’autoria que són irrenunciables, encara que cedim els drets d’explotació de les obres. Cada any les meues traduccions audiovisuals i literàries generen regalies. De fet, quan tradueixo un còmic, el que em paga l’editorial és un avançament de les regalies. Quan signem un contracte amb un client cedim els drets d’explotació i, a més a més, signem uns acords de confidencialitat molt estrictes. No podem parlar de les nostres traduccions fins que no estiguen publicades, però un cop estiguen publicades no ens poden prohibir manifestar l’autoria de les mateixes, perquè es informació d’àmbit públic.

Ens pots parlar una mica més d’ATRAE?

ATRAE és una associació que vetlla pels drets dels traductors audiovisuals, els ajustadors, els traductors de videojocs, els subtituladors per a sords, els audiodescriptors per a cecs, etc. Els membres de la junta som tots voluntaris, excepte la secretària administrativa. De entre totes les activitats i cursos que organitzem, que en són uns quants, el més destacable és per un costat els premis ATRAE, que se celebren cada any a l’octubre per premiar les millors traduccions del sector audiovisual, i la CITA, la conferencia internacional d’ATRAE que se celebra cada dos anys. Penso que la unió fa la força i associar-se és una eina meravellosa per a comunicar-te amb companys, demanar ajuda o informació, entre moltes altres coses. Els acords de confidencialitat i la llei de lliure competència, que ens prohibeix recomanar tarifes públicament, ens aïllen i ens deixen en una posició de debilitat. Prou aïllats estem ja treballant cadascú pel seu compte des de casa seua. La informació és poder i jo sempre recomano sortir de la cova i trobar-se amb altres traductores. Durant el confinament es van organitzar moltes trobades per internet, que no són el mateix que veure’s en persona, però de moment és el que hi havia.

En quins projectes que es puguen saber estàs ara?

Ara mateix estic traduint dues series i un parell de còmics. M’organitzo la feina amb marge de maniobra per acceptar altres feines més petites que vagen arribant mentre estic amb projectes grossos, com revisions de sèries o control de qualitat, i algunes traduccions tècniques.

En quins projectes has gaudit més fins ara?

Per citar alguns dels projectes que més he gaudit últimament, diria la sèrie musical Vuelta al escenario i el documental La historia secreta de los hermanos Sherman, ambdós a Disney+, i Dr. Nassar: el caso del equipo de gimnasia de EE. UU., a HBO. També m’agradaria recomanar els cómics Animosity y Babyteeth, editats per Planeta. La veritat és que traduir contingut audiovisual i literari és estimulant, perquè no deixes d’aprendre. Un dia estic amb una sèrie d’ espies russos, al següent amb una peli d’un equip d’hoquei i a l’endemà amb un documental sobre les presons més perilloses de Sud-amèrica. Quant a preferències personals, m’encanta traduir els gèneres de comèdia i terror, però el més rentable per a nosaltres són les pel·lícules amb poc guió. Quan a una peli parlen molt ràpid i sense parar, no ens paguen més, malauradament.

Com veus que pot afectar la crisis de la pandèmia al cinema i en concret a la traducció?

Durant el confinament, els estudis de doblatge van tancar i els companys que només feien doblatge o sobretot feien doblatge van tenir menys feina. De fet, a les plataformes es va pujar contingut sense doblar. En canvi, la feina de subtitulació gairebé no ha disminuït. Això sí, aquest any s’han endarrerit produccions tant de pel·lícules com de sèries, així que és possible que els efectes es prolonguen fins l’any que ve i tinguem menys feina tots, però no sabria dir.

 

Comparteix

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies