Les raboses no són tan salvatges a la Tinença de Benifassà
ALTRES POBLESLA POBLA DE BENIFASSÀVALLIBONAVINARÒS MAIL 7 setembre, 2022 Vinaròs News
EMILI FONOLLOSA
Fa un parell d’anys, mentre Meritxell Esteller i Juan Carlos Martínez preparaven el menjar per a la clientela a la cuina del seu hotel rural de Coratxà, al bell mig de la Tinença de Benifassà, es van sobresaltar en veure que s’havia colat dins una rabosa.
“Vam veure uns ullets d’un animalet, ens vam atrevir a llançar-li un trosset de carn, es va aproximar i se’l va menjar” així passa des de llavors tots els dies de l’any i ara ja els agafa fins i tot el menjar des de la mà. La necessitat d’alimentar-se està multiplicant la presència de raboses als nuclis urbans de les poblacions i pedanies de l’interior de la província de Castelló i aquest n’és el millor exemple.
Des d’aquella sorpresa inicial, Meritxell i Juan Carlos, que regenten l’hotel des de fa 6 anys, cada nit, cap a les deu, reben la visita de la “seua” guineu, que ve a buscar “el sopar”. “Li hem posat fins i tot un nom, Lizzy i un hashtag, tanta confiança està prenent que no només ja s’aproxima a nosaltres, sinó també a altra gent que està per aquí, encara que només s’atreveix a menjar de la nostra mà, li donem salsitxetes, puntetes d’entrecot, raïm…”. Saben que recentment ha criat, ha tingut dues cries i part del menjar que li donen, se’l guarda per a elles, “quan l’alimentem, se’n menja la seua part i la resta se l’emporta per a les cries”. Quan va fer les primeres aparicions eren molt joveneta, ara calculen que deu tenir 2 anys i mig. “Nosaltres no volem convertir un animal salvatge en domèstic, respectem allò que és una rabosa, només li donem menjar i res més, no passem d’aquí”.
En els seus primers intents de donar-li el menjar amb la mà “alguna petita mossegada em va pegar, encara que sense lesionar-me i és que quan bufa “vent de dalt” aquests animals estan més esquerps” deia Juan Carlos. Per a la clientela de l’hotel restaurant és tot un al·licient quan cada nit arriba Lizzy, “no els deixo aproximar a ella, es queden darrere d’una finestra i des d’allà li fan fotografies”.
Altres raboses també han rondat l’hotel però “nosaltres només donem menjar a Lizzy, perquè si no, això s’ompliria d’animals”.
També explicava que Lizzy “respecta” els animals domèstics que tenen Meritxell i Juan Carlos, “tenim gossets, gallines i cabretes, les gallines les tinc soltes durant tot el dia pel carrer i la raboses ha passat entre elles sense fer-los res, encara que últimament ja no les deixo anar tant perquè com Lizzy necessita més menjar per a les seues cries….”.
Juan Carlos atribueix a la fam que passen el que es vegen tantes raboses aproximant-se als nuclis urbans.
EL BOIXAR
A la veïna El Boixar, una família de Vinaròs que passa les vacances en aquesta altra pedania de la Pobla, també sembla que està fent amistat amb una altra rabosa, encara que sense arribar a tan grau de confiança, encara… “A principis d’agost, una guineu va començar a rondar la nostra casa, venia cada nit i nosaltres des del balcó sortíem a veure-la, al meu marit se li va acudir xiular-la alhora que li llançava menjar perquè l’associés i així ha estat, ara cada nit sortim al balcó o al magatzem, xiulem i ella ve, cada cop se’ns aproxima més” deia Marta Esparducer. Veïns i visitants del Boixar cada nit surten al carrer i s’aproximen a casa de la Marta sigil·losament per veure-la quan arriba, “ha estat fotografiada, gravada i fins i tot li hem posat nom, Swift, que era el de la rabosa que portava a David el Gnom”.
A Vallibona també proliferen raboses pels horts propers a la població o fins i tot pels carrers. Un plat de menjar que un conegut veí deixa davant de casa seua a la nit per als gats de carrer que hi ha a Vallibona, també serveix més d’una vegada per a una rabosa que acostuma a entrar sense por per dins del poble.
