Les pel·lícules que ens hem perdut!!! per tindre el Cinema JJ tancat: “Mamífera”

María Antonia Olivé (Plataforma per la reobertura del Cinema JJ)

-Amb aquest text, la Plataforma per la reobertura del Cinema JJ continua amb les ressenyes cinematogràfiques per mostrar algunes de les pel·lícules de les que hauríem pogut gaudir, aprendre, compartir, emocionar-nos ….i que, ben bé, també ens possibilitarien més moments de relacions socials , més raons per gaudir de l’oferta cultural del nostre poble.-

“MAMÍFERA”

FITXA TÈCNICA

DIRECCIÓ : Liliana Torres i María Rodríguez Soto
REPARTIMENT: Enric Auquer, María Rodríguez Soto, Ruth Llopís,
Anna Alarcón, Mireia Aixalà
Any: 2024
DATA D’ESTRENA: 26 d’abril de 2024 als cinemes espanyols.
GUARDONS: Festival de SXSW (South by Southwest) on María Rodríguez
guanya el premi a la interpretació.
Liliana Torres rep dos guardons a la desena edició del premis Primer Test dins del Festival Rec
DURACIÓ: 93 minuts

Lola i Bruno, protagonistes de la cinta, gaudeixen d’una vida feliç, Bruno mai s’ha plantejat tenir fills i Lola mai ha sentit cap mena d’instint maternal, és més, té clar que no vol ser mare, (tot i que la parella passe de la quarantena), malgrat que totes les seves amigues són mares, exceptuant-ne una que és infèrtil i s’ha sotmès a diversos tractaments sense èxit. Lola és qui es posa en la seva pell per intentar consolar-la, i confortar-la i viu amb molta il·lusió l’espera dels dies següents als tractaments.

Lola es queda embarassada sense esperar-ho, això trastoca tots els seus plans, mai ha desitjat tenir fills, però ara haurà d’enfrontar-se a les seves pors internes, a les expectatives socials, a ésser qüestionada i sobretot a les repercussions de decidir perdre el fill i plantejar-se com vol que sigui el seu futur.

Lola visita la seva mare per cercar preguntes i respostes, li pregunta quins haurien estat els seus somnis si no hagués tingut fills. La mare li respon que li hauria agradat ser dissenyadora d’interiors. També busca la companyia de les seves amigues amb la intenció de veure clar quina decisió ha de prendre.

Lola va al ginecòleg i durant els dies de reflexió estipulats pel govern Bruno que mai s’havia imaginat com a pare li confessa a Lola que seria bonic tenir un fill i comença a somiar com seria, voldria que s’assemblés a ell, a tots dos.

Lola manté una lluita quasi èpica d’una dona contemporània sense haver sentit el desig de ser mare. Lola se sap diferent i està convençuda del que vol, ser mare no és el que ella tenia pensat per la seva vida i menys ara que ha vist com tots els seus esforços professionals prenen forma. Lola és una artista del collage que ha aconseguit per fi una plaça com a professora Universitària.

En resum, una pel·lícula valenta al voltant de la maternitat no desitjada on la protagonista ha de lluitar contra les múltiples pressions socials . Una proposta cinematogràfica plena d’emocions, on passar del somriure a la por, o de la llàgrima a la comprensió és qüestió de minuts, segons… També desprèn, a més, un missatge afegit : la reivindicació d’un concepte de família més ample que el convencional, el de les “altres famílies” que formen part de les nostres biografies ( romàntiques, amigues…)

P.D. No ens cansarem de dir-ho : El JJ obert suma , tancat resta.