Les pel·lícules que ens hem perdut!!! (per tindre el Cinema JJ tancat): “Els Fabelman”

Amb aquest text, la Plataforma per la reobertura del Cinema JJ, continuem mostrant algunes de les pel·lícules de les que hauríem pogut gaudir, aprendre,  compartir, emocionar-nos ….i que ben bé, també ens possibilitarien més moments de relacions socials , més raons per gaudir de l’oferta cultural del nostre poble.-

 ELS FABELMAN

  Director: Steven Spielberg . EE.UU. 2022 

Es va estrenar el passat mes de setembre, al Festival de Cinema de Toronto, on va guanyar el premi del públic . Nominada a set Óscars, incloent  pel·lícula i director. En els Globus d’Or 2023, guanya a millor pel·lícula dramàtica i millor director

Els Fabelan ha sigut qualificada com d’inesperada incursió de Steven Spielberg en la seva infància cinèfila i familiar. Un film de transparents arrels autobiogràfiques. El protagonista és primer el nen (Sammy ), més tard un adolescent, fill d’una família jueva, que descobreix meravellat la potència emocional del Cinema veient El Major espectacle del món  quan els seus pares el porten per primera vegada a una sala de cine; ell tenia sis anys.

La trajectòria de Sammy, evoca amb tota claredat la del propi cineasta que la filma, però no per això Spielberg converteix la seva pel·lícula en una mena d’autobiografia, la qual cosa s’ha  de tenir  en compte per a no malinterpretar la proposta . El film troba enseguida el seu propi registre des del  moment en el que entrem en l’espai  de la seva casa familiar.

Spielberg sempre ha estat un extraordinari narrador, amb una capacitat de contar-nos una historia i fer que ens atrapen els seus personatges.  Enseguida ens adonem que no estem davant d’una pel·lícula realista, si no d’una mena de conte que ens submergeix situant-nos dins d’una bombolla feta de somnis preciosos, d’empatia, humor, tendresa i escepticisme. És una perfecta i misteriosa conjunció que converteix a Els Fabelman en una petita filigrana i per tant una de les seves pel·lícules importants. No és un biopic, és una bonica reflexió sobre com les imatges del Cine ens permeten reinterpretar la vida, com ens veiem a nosaltres mateix i com ens veuen els altres.

Les imatges que Sammy captura de la vida de la seva família, li permeten descobrir coses que no és capaç de veure quant les tenia al davant. També és destacable el moment que filma als companys de classe en un dia de festa a la platja. Allí veiem al líder de la classe que l’assetja tot el curs i com es posa en evidència a l’adonar-se de com el veuen els seus companys i com es veu ell mateix.

En la pel·lícula,  també es contempla la crisis matrimonial dels pares de Sammy. Està contat amb delicadesa i equilibri, donant a cada una de les parts les seves pròpies raons, acceptant-ho amb la  serenitat pròpia de la maduresa, fent un repàs a quantes virtuts i defectes tenen els seus personatges.

Les excepcionals interpretacions de Michelle Williams i Paul Dano, tenen bona part del mèrit d’aquesta notable pel·lícula .

Spielberg no ens parla aquí ni del cine ni de l’Amèrica dels anys cinquanta, sinó de com la vivència del Cinema pot transformar la nostra manera de veure el món.

 P.D.  No ens cansarem de dir-ho : El JJ obert suma , tancat resta.

Rosa Roca ( plataforma per la reobertura del Cinema JJ )