Vinaròs News

Històries d'avui en dia

Les cartilles de racionament, els dies del plat únic i els anys de l’estraperlo (I) Les cartilles de racionament, els dies del plat únic i els anys de l’estraperlo (I)
PACO ITARTE, del Centre d’Estudis d’Ulldecona El Racionament franquista va ser una regulació decretada a nivell estatal que va estar en vigor des del... Les cartilles de racionament, els dies del plat únic i els anys de l’estraperlo (I)

PACO ITARTE, del Centre d’Estudis d’Ulldecona

El Racionament franquista va ser una regulació decretada a nivell estatal que va estar en vigor des del novembre de 1939 i va durar fins a mitjans de la dècada de 1950 a tot Espanya com a conseqüència de la postguerra civil espanyola i la Segona Guerra Mundial, amb un gran impacte social per afectar tota la població. La distribució d’aliments va funcionar mitjançant l’assignació d’una targeta personal anomenada “Targeta de Racionament”, que contenia uns cupons i que es pagava en el moment de la compra d’elles i es va destinar a cada ciutadà, per a alguns aliments de primera necessitat.

L’oferta va ser designada per l’Estació General d’Abastos, que cada setmana anunciava públicament el percentatge, quantitat i preu dels aliments a concedir. A cada ciutadà se li va assignar la botiga de queviures o proveïdor que podien utilitzar. A Ulldecona la botiga de la Massipa, la de la Rossellana, la de la Bonica, la de la Manola, la de l’Estela, la de la Cataconya, la de Confit, la de Botigueto…. i panaderies com arala de Casola, la de Coll, la de Pepino, la de Vericat, la de Labèrnia… eren algunes de les que hi havia a l’êpoca . Era impossible adquirir legalment qualsevol aliment que no estigués controlat pel racionament, llevat que s’utilitzi el mercat negre anomenat “estraperlo”, amb preus molt per sobre del que va establir la Comissaria de Policia de Subministrament. Les persones que sortien de la normativa legal tenien alts riscos de ser condemnats per temps de presó. Com a mostra de l’estricte control exercit sobre els aliments, algunes de les normatives van dirigides al control i l’adjudicació dels aliments a través de la validesa de les “Targetes de Racionament”. Primer.- Les Targetes estaven segellades per la Delegació Provincial d’Abastos. 

La vila Ulldecona disposava d’un segell que diu “Delegación Ulldecona Abastecimientos” Segon.- Que van ser revisats amb la sèrie i número en el registre de Cupons de la Targeta de Subministrament, diligència que es va dur a terme en el lliurament. Tercer.- Haver revisat a l’interior de la cobertura les dades contingudes en el mateix, relatives al titular de la Recollida de Cupons, dades emplenades per l’interessat, sent signades per l’interessat. Les dels fills van ser signades pel progenitor o a càrrec del progenitor. Quart.- Era imprescindible que la inscripció la estiguessin fent els interessats en el mateix establiment proveïdor (queviures i fleques) en què habitualment rebien el subministrament, i després es retirava la nova Col·lecció de Cupons o “Targeta de Racionament”. Hi havia dos tipus de cartilles: una per a la carn i una altra per a la resta. Cada persona tenia dret una setmana a 125 grams de carn, 1/4 litres d’oli, 250 grams de pa negre, 100 grams d’arròs, 100 grams de gentilles ràncies i moltes vegades amb “corcons” inlosos, tot era aliment, un tros de sabó i altres necessitats, incloent el tabac.

Els nens també se’ls donava farina i llet i els que havien format part de l’ l”exèrcit franquista”, el dels guanyadors, se’ls va afegir 250 grams de pa. El pa, havia de ser negre, perquè el blanc era considerat un article de luxe, es va reduir a 150 o 200 grams per targeta. A la meva àvia materna Josefa Domènech Vives, a “celidònia”, li van requisar tres pans grossos i li van posar una multa de 3 duros de la època, (quinze pessetes) que llavors eren molts diners,. per portar al forn el pa a coure que tot i portar el segó incorporat a la farina, el van considerar “uns pans massa blancs”. Aquest fet que jo coneixia per memòria oral, l’he comprovat al trobar el document de la denuncia i el justificant de pagament a l’Arxiu històric de l’Ajuntament d’Ulldecona. Uns pans requisats i multa desorbitada.

Les autoritats també t’havien d’autoritzar per poder fer la “matança” del tossino . Moltes vegades a les cases, emparats per la nit i amagats baix al trull, es picaba en un morter i una maça el blat, les guixes o les bondàncies per fer-hi sèmoles o farinetes. Les olives també es molien clandestinament i s’inventaven mil arreus i artilugis per tal de poder-les premsar i treure l’oli. Mentre es picava baix del trull, algun xiquet vigilava al carrer i avisava i feia parar l’operació, si s’atençaven pel carrer els municipals o els serenos fent la seva ruta. També ens expliquen que al nostre poble, algun que altre espabilat feia el seu agost, fent-se passar per “fiscaleros” que, pujaven al tren i a la que veien “material” susceptible de ser requisat, amb una simple “xapa de xorís” cosida sota la solapa del jopetí, la ensenyaven molt rapidament, enganyaven a la gent, i obligaven a baixar el gènero objecte d’estraperlo a la propera estació de tren.

Espavilats en temps de molta ignorància i temps de molta temor. De fet, aquests espavilats havien de ser del règim guanyador, perquè , si els haguessin enxampat, i haguessin sigut dels perdedors… faena te dono!!!. També s’anava a moldre als molins del terme, vora riu, al de l’Olivar, al de l’Arbolí, al molï Nou, al de Fibleta, amb el perill que els fiscaleros t’enxampessin, al igual que anar a plegar olives al “Renye” i que te requissessen les olives al passar el pont de l’olivar. Hem sentit explicar moltes històries referides als “fiscaleros” i a la requisa de productes del camp.

El racionament va durar fins al 1953 i, juntament amb la imposició de preus baixos, va provocar l’aparició del mercat negre i una situació en què només podien viure correctament les persones amb riquesa i influència. No obstant això, amb l’establiment dels preus de mercat lliures d’aliments eren tan alts que una família normal només podia proporcionar aliments bàsics (un quilo de pernil costava 18 pessetes). Les targetes eren de 1a, 2a o 3a categoria en funció del nivell social, l’estat de salut i el tipus de treball del cap de la família. Aquesta Cartilla que tenim a la nostra col.lecció, d’un faldut que vivia al carrer del Pilar núm. 12 era de 3ª categoria. la més baixa. Els productes que es lliuraven eren bàsicament: cigrons, moniatos, bacallà, oli, sucre i tossino; de tant en tant hi havia meravelles com el cafè, la xocolata, el codony o el sabó. La carn, la llet o els ous poques vegades es van distribuir, que només es van trobar en el mercat negre. Les targetes de racionament van establir una ració de 150 grams de pa per persona, però els militars, guàrdies i capellans… tenien dret a 350 grams. Esta gent sempre han surtit ben parats.

Continuarà

Comparteix
Avatar

Vinaròs News

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies