Vinaròs News

Històries d'avui en dia

L’epidèmia colèrica de 1885 a Ulldecona L’epidèmia colèrica de 1885 a Ulldecona
PACO ITARTE, del Centre d’Estudis d’Ulldecona La “mortífera” i esgarrifosa epidèmia que va resultar ser per Ulldecona. Quedi clar que no pretenem restar-li la... L’epidèmia colèrica de 1885 a Ulldecona

PACO ITARTE, del Centre d’Estudis d’Ulldecona

La “mortífera” i esgarrifosa epidèmia que va resultar ser per Ulldecona. Quedi clar que no pretenem restar-li la importància, el respecte, el temor i les degudes precaucions que tots hem de tenir a la actual Pandèmia del Covid-19. No es aquesta la nostra intenció. En canvi si que volem mostrar-vos i comparar l’actual situació amb aquella que va ser la del “còlera morbo asiàtic “l’esgarrifosa, mortífera i lo desesperant que devia ser per als nostres veïns el fet de veure com anaven morint a casa si i a casa també, amics, parents, fills, pares,.. devia ser esgarrifós.

No vull ni pensar-hi !! . Les xifres parlen per elles mateixes : 326 defuncions a Ulldecona segons el Registre Civil ( 363 segons el Canonge O’Callaghan )en el curt termini que va del dia 2 de juliol de 1885 , data de la primera defunció registrada, al dia 29 d’agost 1885 en que es va produïr la darrera. ( * Nota: si afegim les 30 defuncions per “disenteria” que l’estiu anterior no s’havien produït, les xifres del RC i les de O’Callaghan s’aproximen entre elles).

En poc menys de dos mesos, fixeu-vos la magnitut i la virulència amb que va afectar el nostre poble. Avui, us reprodueixo uns dels documents que vaig elaborar en el seu dia, on es comptabilitzen les defuncions, distribuïdes per barriades, per carrers i en homes i dones. Aquest full forma part d’ un treball/estudi sobre el Cólera de 1885 a Ulldecona que tinc iniciat, a mitges, completament inèdit i inacabat. Val a dir que quan vaig començar a fer l’estudi aquest no disposava de les eines que avui ens facilita la informàtica. Eren els temps del llapis i la goma de borrar. També reprodueixo unes imatges de certificats mèdics de defuncions que es conserven al Registre del Jutjat 91-2 – Secció 3a -1885-1890. Resulta prou clarificador el desgavell, la desesperació i el colapse sanitari que devia existir si ens fixem amb les diferiències cal·ligràfiques entre el primer certificat de defunció que va signar el metge Narcís Valmanya, de la que va ser la primera defunció a Ulldecona per còlera el 2 de juliol, amb molt bona lletra i escrit i signat amb molta cura.. i un altre del certificats signats i escrits al mes d’agost, en plena epidèmia, pel mateix metge.

Compareu la caligrafia entre els dos certificats i notareu l’estat de saturació i colapse amb el que es devien de trobar els metges amb el seus desplaçamets domiciliaris. També cal mencionar que un dels tres metges titulars que tenia la nostra població va “desertar” i va abandonar el barco en plena virulència de l’epidèmia per temor al contagi. Aquest fet li va portar seriosos problemes quan la situació es va normalizar. També tinc el darrer certificat de mort per còlera, aquest no va ser signat per cap metge. El signa l’alcalde pedani de Sant Joan del Pas, a falta de facultatiu. També demostra el desgavell sanitari que es devia viure a la població. Aquesta La de Sant Joan del Pas, va ser oficialment la darrera defunció per còlera morbo asiàtic a Ulldecona. Serveixi aquesta publicació per a que reflexionem de que al nostre poble s’han viscut etapes molt més dolentes que les actuals, que després d’una mala ratxa venen temps millors, que no hi ha mal que cent anys dure, que de moment, la pandèmia actual l’anem superant, això si, no hem de baixar la guàrdia, i sempre positius, i que HO SUPERAREM !! CLAR QUE SÍ !!

Comparteix
Avatar

Vinaròs News

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies