L’agonia de la pesca d’arrossegament: l’embarcació Cotet venuda a Fuengirola (Màlaga)

EMILI FONOLLOSA
L’agonia de la pesca d’arrossegament al port de Vinaròs, un exemple clar de la crisi que viu el sector a la costa mediterrània espanyola, ha escrit un altre trist capítol quan una de les escasses set embarcacions acaba de ser venuda i ha marxat a la costa malaguenya. La barca “Cotet”, el patró de la qual és Jaume Valls Vericat, ha deixat de ser propietat de l’empresa Germans Palero Rico S.L. i el seu nou destí és el port de Fuengirola, cap a on ja va partir dies enrere.

Un altre vídeo de la barca: https://www.youtube.com/shorts/T6tYKmfA4hY

Des que va ser construïda l’any 2006 i botada per les drassanes ASFIBE de Benicarló, ha estat sempre a Vinaròs. El seu patró, el motorista Sergio, germà de Jaume, i els seus dos mariners, ara s’han hagut de recol·locar laboralment.
Aquesta és la darrera barca fabricada en aquestes drassanes amb subvencions per desballestament, que s’atorgaven per renovar la flota des de la Unió Europea. “Des de llavors, ja no es donen subvencions per renovació de flota, ara la UE ens estreny perquè diu que hi ha sobreexplotació dels caladors i no ens autoritzen desballestament, quan hi ha molt armador que s’hi acolliria” lamenta Valls a Vinaròs News.

Les mesures dràstiques que la Unió Europea imposa a la pesca d’arrossegament van ser l’espoleta per a la venda de la Cotet. “La barca després de la meua jubilació -afegeix el patró de Cotet- no tindria continuïtat familiar, ni els meus fills ni els dels meus germans pensen guanyar-se la vida a la mar, a part que avui dia, facilitats per ser pescador, poques. En els meus temps, ens feien cursets a la confraria, l’Institut Social de la Marina ens impartia classes, mentre treballaves podies anar formant-te, i ara te n’has d’anar fora”.
Valls es jubila d’aquí un any i mig, després de 38 anys dedicat a la pesca, en què va començar als 18 anys. El curt període laboral que li queda sense el “Cotet”, espera poder finalitzar-lo vinculat a la pesca. Valls augura que en poc temps, una altra barca deixarà el port de Vinaròs de manera que es quedarà només amb 5 dedicades a l’arrossegament.
L’arrossegament ha tingut “molt mala premsa”, “nosaltres el que demanem sempre és que ens deixen treballar en condicions raonables, per exemple, crear unes zones acotades al mar, on puguem treballar. No som tan pirates com les autoritats ens volen fer creure”. “En la nostra modalitat de pesca, com que la xarxa s’arrossega pel fons marí, arrepleguem moltes escombraries (plàstics, vidres, llaunes, etc.). El Mediterrani estaria ple d’escombraries si no estiguéssem”.

Valls també assenyala que a les zones on poden pescar hi ha molta “més vida”. “Els nostres fons són de fang, si passem nosaltres, remenem la terra i fa que hi haja més diversitat que per on no passem”.
“Els arrossegadors creiem que hi ha peix. Si ens canvien les malles, serà més sostenible la pesca? Possiblement sí, però qui quedarà per pescar?” lamenta aventurant que “el pla de sostenibilitat que han implantat està reduint molt la flota i pot acabar que tot el que es pesque sig un producte de luxe per al consumidor”.
Els tres germans Valls, Ramon, Jaume i Sergio, es dediquen al sector pesquer, encara que no hi haja estat tradició familiar i reconeixen que en aquest ofici dur “ens hem guanyat bé la vida” però auguren un futur negre davant la progressiva severa normativa europea i l’encariment de costos, com el combustible.

A més, es queixa Jaume de la lentitud de l’administració valenciana, “som la darrera comunitat a cobrar les ajudes que tenim per les vedes, el passat mes de gener encara vam cobrar la veda del 2023”. “Venem l’embarcació però sense poder desfer la nostra societat perquè encara estem pendents de rebre les ajudes i subvencions”. “Cotet” ja compta amb “portes voladores”, i està en espera de rebre la subvenció corresponent. Aquestes portes perjudiquen menys el fons marí ja que no s’arrosseguen per terra. Per tant, permeten estalviar combustible i no significa més eficiència en la pesca.
“Els pescadors sempre som els primers a implicar-nos perquè el nostre sistema de vida siga tan respectuós com siga possible amb l’ecosistema, però tots hem de menjar”, diu Valls finalment.