L’«adéu» al creador de Mortadelo i Filemón a la biblioteca de Vinaròs

ALFREDO GÓMEZ

Dies enrere es va inaugurar a la Biblioteca municipal l’exposició “Adéu a Francisco Ibáñez” amb motiu de la seua defunció el passat mes de juliol i que va comptar amb la presència de la regidora de cultura, Paula Cerdà, el seu organitzador i comissari A. Gómez, i d’un bon coneixedor de la seua obra com és Josep Heras que, el seu dia, va treballar en l’obra del gran mestre quan s’estava a Barcelona.

Al llarg d’aquesta mostra podrem recórrer, a través d´una trentena de plafons, part de la seua obra més coneguda, ja que a banda del seus personatges mítics com van ser Mortadelo i Filemon, Rompetechos, el botones Sacarino o el seu caòtic edifici 13 rue del Percebe, va ser creador de prop d´un centenar de personatges dels quals podrem admirar reproduccions d´algunes de les tires còmiques per ell creades i publicades al llarg de la seua prolífica vida i algunes de les portades més significatives. A més, en algunes vitrines, podrem veure diversos tebeos i merchandising divers com poden ser discos, segells de correus o figuretes creades al voltant d´alguns del seus mítics personatges. Amb aquesta mostra la biblioteca municipal de Vinaròs pretén retre l’homenatge que es mereix i recordar al gran creador que va ser Fco. Ibáñez.

UN HOMENATGE A IBÁÑEZ

Josep Heras

Per contar la meua relació amb el món de la historieta em cal parlar, primer de tot, de l’Editorial Bruguera, perquè és on va néixer i morir aquesta relació. L’empresa havia estat fundada a l’any 1919, però el seu gran èxit empresarial va succeir passada la Guerra Civil, cap a finals dels anys 40 i foren les dècades dels 50 i 60 les que van marcar el seu creixement extraordinari. Bruguera produïa fonamentalment novel·letes de l’Oest, romàntiques i còmics i, empentada per l’excepcional acollida del públic, va reclutar novel·listes i dibuixants per donar abast a aquella demanda. Entre les files dels autors de còmics reconeixeríem, entre altres, els noms d’Escobar, Vázquez, Peñarroya, Raf i, el que seria l’estrella de l’editorial, Ibáñez.

Per obtenir el màxim de profit d’aquell creixement, Bruguera amplià la seua oferta, creant més còmics. Lògicament, als autors de les historietes més exitoses se’ls va demanar més producció. Tot un repte per als creadors. I aquí aparegueren col·laboradors anònims. Només el desvergonyiment d’un adolescent com era jo en aquell temps va fer que em presentés a l’editorial i els preguntés si necessitaven guionistes. M’acceptaren el primer guió, i el segon, el tercer i uns quants més. Tal com els portava, me’ls pagaven i adéu-siau, fins la propera.

La figura d’Ibáñez, ja ho hem dit, fou la joia de la corona de Bruguera. Fou el creador d’una llarguíssima llista de personatges formidables, per citar-ne alguns: Rompetechos, el Botones Sacarino, el professor Bacterio, el Superintendente Vicente, Pepe Gotera y Otilio, la Familia Trapisonda, els protagonistes de 13, rue del Percebe i, naturalment, els grans Mortadelo y Filemón. Prolífic i inesgotable, l’estil d’Ibáñez comprometia els seus col·laboradors anònims. Els esbossos del mestre podien ser completats per un col·laborador i passats a color per un altre, la congruència de les històries no havia de fallar, els diàlegs tenien una determinada personalitat…. La supervisió d’Ibáñez era implacable. Les seues historietes havien de tenir una estructura simple: a la primera vinyeta s’enunciava el problema i a l’última el desenllaç; entremig, un gag rere un altre, sense solució de continuïtat. La riquesa extraordinària de la narrativa d’Ibáñez es desbordava a cada vinyeta on, a més del gag principal, en segon pla es produïen altres gags menors. Aquesta riquesa es va estendre en un vocabulari d’onomatopeies espectaculars: als “bang!” i “pam!” tradicionals hi afegí “snirrrff!”, “ptchof!”, “ñak!”, “clop!”, “tchas!”, “boing!”, “tronch!”, “ptaff!”… Com igualment hilarant era el seu vocabulari d’insults: animal de bellota, zascandil, merluzo, tarugo, cabestro, gaznápiro, hotentote… Com memorables són algunes frases: Servidor de usted y picapedrero…

Mortadelo y Filemón són un model d’incompetència i, tot i així, per a molts són uns autèntics herois. O potser uns antiherois. Perquè quan reben la missió de protegir un cert personatge, els lectors saben des del primer moment que el personatge passarà per un calvari i que acabarà en una ambulància; si tenen per missió lliurar un document secret, de ben segur que el perdran, que els hi robaran, que s’escolarà per una claveguera i si el que han de vetllar és per una gerra de la dinastia Ming… acabaran tenint que recompondre-la amb esparadraps…

Acomiadar-nos de Ibáñez seria molt dur si no sabéssim que sobreviu. Centenars de pàgines il·lustrades i històries mil, dotzenes de personatges que no moren mai ens el fan tenir present i, per tant, seguirà prometent-nos la riallada del xiquet i el somriure de l’adult.