Vinaròs News

Històries d'avui en dia

La revista Saó dedica el número de setembre a Maria Conesa, la vinarossenca que va conquerir Mèxic La revista Saó dedica el número de setembre a Maria Conesa, la vinarossenca que va conquerir Mèxic
VINARÒS NEWS La revista Saó ha publicat el seu número 527, que enceta el nou curs amb un Quadern monogràfic dedicat a Maria Conesa... La revista Saó dedica el número de setembre a Maria Conesa, la vinarossenca que va conquerir Mèxic

VINARÒS NEWS

La revista Saó ha publicat el seu número 527, que enceta el nou curs amb un Quadern monogràfic dedicat a Maria Conesa Redó, «La Gatita Blanca» (Vinaròs, 1893 – Ciutat de Mèxic, 1978). Tiple còmica, cupletista i actriu, Conesa va ser durant set dècades una de les artistes més aclamades de Mèxic, on va arribar a ser coneguda com «La Tiple de la Revolución». Tanmateix, la seua figura va ser reescrita per la cultura d’acollida fins a esborrar-ne quasi l’origen, i avui és una gran desconeguda fins i tot a la seua ciutat natal.

El Quadern, coordinat per la historiadora de l’art vinarossenca Paula Moliner Brau, vol recuperar el fil trencat entre Vinaròs i Mèxic a partir d’una pregunta: qui era, de veritat, la dona que hi havia darrere de La Gatita Blanca? Per respondre-la, reuneix cinc articles que l’aborden des d’angles complementaris.

La investigadora castellonenca Fàtima Agut Clausell situa Maria Conesa en la constel·lació d’artistes oblidades de les arts escèniques castellonenques, un treball de recuperació que va iniciar fa més de dues dècades a la Universitat Jaume I.

Javier Barreiro, un dels primers investigadors del món de les varietats a Espanya, reconstrueix els inicis de l’artista a la Barcelona de començament del segle XX: el naixement del cuplet, el gènere ínfim i els escenaris del Paral·lel on Maria i la seua germana Teresa van triomfar com a «Hermanas Conesa».

D’altra banda, la investigadora Gloria G. Durán retrata Conesa a partir d’una de les seues frases més desafiants, «me gustaba atropellar a los hombres importantes», i de l’episodi en què, segons va relatar ella mateixa, va tallar el bigoti a un general de la Revolució Mexicana. L’article la presenta com a exemple d’un nou model de dona moderna, lluny de l’ideal de l’«àngel de la llar».

La vinarossenca Paula Moliner Brau segueix l’artista fins a la gran pantalla i l’Època d’Or del cinema mexicà, on el reclam de La Gatita Blanca omplia sales i on Conesa va coincidir amb la generació d’exiliats republicans que va trobar refugi a Mèxic.

Finalment, el col·leccionista vinarossenc i col·laborador de VINARÒS NEWS Sebastià Redó explica com la memòria de Conesa es va recuperar a Vinaròs gràcies a les postals, fotografies i discos que han conservat els col·leccionistes locals. L’article aporta, a més, dades inèdites: la partida de baptisme situa el naixement de l’artista a la plaça de Jovellar, i no al carrer de Santa Bàrbara com s’havia afirmat tradicionalment, i documenta el parentiu entre la mare de l’artista i la branca vinarossenca dels Redó. També recorda que Conesa va deixar una quantitat econòmica per a les escoles de la seua ciutat natal, amb què es van adquirir exemplars del Diccionari català-valencià-balear d’Alcover i Moll.

«Maria Conesa va ser una de les artistes més famoses del seu temps, i tanmateix a Vinaròs molta gent no sap qui era. Aquest Quadern vol tornar-la al lloc d’on va partir», assenyala Paula Moliner.

El número 527 inclou també una entrevista de Paula Moliner i Vicent Boscà a Mari Àngels Francés, catedràtica de Literatura Contemporània de la Universitat d’Alacant i nova presidenta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, la tercera dona que ocupa el càrrec. Des del monestir de Sant Miquel dels Reis, seu de la institució, Francés parla de normativa i normalització, minorització lingüística, mitjans de comunicació, intel·ligència artificial i el futur del valencià, amb la convicció que usar-lo «ha de ser natural, normal i cada vegada més freqüent en tots els àmbits de la nostra vida».

El número de setembre de la Revista Saó es completa amb les seccions habituals de la revista i articles sobre educació, economia, ciència, cultura i llibres.

Sobre la Revista Saó

Saó és la revista degana de la premsa en valencià. Va nàixer el juliol de 1976 i enguany celebra cinquanta anys de trajectòria com a espai de pensament crític, cultura i compromís amb la llengua i el País Valencià. Es publica mensualment en paper i cada número inclou un Quadern, un dossier monogràfic dedicat a un tema o una figura.

El número 527 es pot comprar a la botiga en línia de la revista:

https://revistasao.cat/producte/maria-conesa-la-gatita-blanca-num-527/

Comparteix